F O T O S
Vistes de l'entorn, des de l'Església de Sant Vicenç del castell
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Castellbisbal, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època:
- Documentada des del segle XI - (Pat.mapa).
- “El 1637, Guillem Martell, mestre de cases de Terrassa, va construir aquesta ermita en el mateix lloc de l’antiga que va servir d’església parroquial del 1167 al 1592. La van reedificar el 1771. L’espadanya fou afegida el 1964.” – Ajuntament de Castellbisbal
Protecció: BCIL
Estat: Presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament.
Altres noms:
Accés - Visitada el 20/02/2015:
A Castellbisbal ens cal localitzar una rotonda situada a la confluència dels carrers de l'Estació i Sant Mateu (41 28 28.9 01 58 38.2).
Per una de les sortides d'aquesta rodona, que té barrat el pas a la circulació de vehicles a motor, s'inicia un passeig a peu, a través dels terrenys d'un parc urbà, que a la fi ens condueix a un camí, que en breu pujada, ens situa davant de l'ermita de Sant Vicenç del Castell, que tot i que documentada des de l'any 1035, la que hi ha ara és una construcció moderna.
Localització: N 41 28 26.3 E 01 58 25.5 – Altitud: 137 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2015):
“ Descripció
Al lloc que ocupava el castell romana una petita capella, que té per patró titular a Sant Vicenç.
Es tracta d'una ermita rectangular amb absis poligonal i una nau. La coberta és a dues vessants i té un campanar d'espadanya.
La porta està emmarcada per un arc rebaixat amb dovelles i brancals de pedra. Sobre ella s'ha escrit: "Les ruïnes del Castell Bisbal, fragments de la capella de Sant Vicenç, s'alcen damunt el serrat de les Garses, prop de la capella de Sant Vicenç del Castell que, documentada el 1035, és una construcció moderna.
El 1568 encara es féu una reunió, en el pati del castell, dels prohoms de la població, que acordaren d'imposar un impost sobre el gra i el vi per a poder construir una església nova, més gran. Aquesta nova església parroquial, dedicada a Sant Vicenç, és documentada el 1580 i s'aixeca al poble de Castellbisbal, damunt un serrat proper al castell, terrassa sobre el Llobregat".
Notícies històriques
“Sembla que el Castell Bisbal, anomenat en principi castell de Benviure (probablement el topònim de "Benviure" assenyala un antic eremitisme en el lloc), no pertangué als bisbes de Barcelona fins a la fi del segle X, que és quan degué començar a anomenar-se episcopal. [...]
Els senyors útils e Castellbisbal foren els Castellvell, però aquests mantenien castlans o feudataris a Castellbisbal, probablement del mateix tronc que els Castellvell, que primerament tenien com a cognom Bremon i, a partir de la segona meitat del segle XII, Castellbisbal, encara que possiblement eren una mateixa família [...]
Durant el segle XII es registren moltes discòrdies mútues entre els Bremon o Castellbisbal, els bisbes i els habitants del terme, fins que el 1198, quan fou nomenat bisbe Ramon de Castellvell (fill i germà dels senyors de Castellvell), es féu una concòrdia.
El 1290, a conseqüència d'uns actes de bandolerisme del castlà de Castellbisbal, Bartomeu, contra la gent de Barcelona, fou destruïda la fortalesa per les milícies d'aquesta ciutat".
Dalmau de Castellbisbal (que tenia el Castellbisbal en castlania dels Castellvell i aquests pel bisbe de Barcelona), que assistí el 1412 al Parlament de Casp, fou qui reconstruí el castell a finals del segle XV.
A la fi de la guerra contra Joan II, Castellbisbal passà a poder de Lluís de Requesens i de Soler.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
