F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Segur de Calafell, entitat de població de Calafell, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Penedès (Tarragona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).
Estat: Isolada, solitària, al bell mig d'una plaça, situada en una acurada zona enjardinada, envoltada de segones residències, presenta un bon estat. No és accessible lliurament. Al davant mateix, hi ha una petita zona disposada per poder-hi aparcar lliurament.
Restaurada l'any 1991.
Altres noms:
Accés - Visitada el 01/07/2014:
La trobarem a Segur de Calafell, entre els carrers Avinguda Espanya i carrer Ermita. En el nostre cas, hem introduït les coordenades de situació al nostre navegador, que ens hi ha portat sense destorbs.
Localització: N 41 11 42.4 E 01 36 32.9 – Altitud: 24 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2014):
“ Descripció
És situada a l'entrada de la urbanització de Segur de Calafell, a dalt d'un petit turó i a uns 150 metres de la carretera general d'El Vendrell a Vilanova.
És visible des de la mateixa carretera.
L'església té una sola nau, coberta amb volta de creueria de dos trams i amb dos arcs torals apuntats.
A la capçalera té dos absis semicirculars, un central i l'altre a la paret de migdia, decorats exteriorment mitjançant bandes verticals.
La portalada, avui tapiada parcialment, és a la banda sud.
Presenta uns arcs de mig punt amb tres arquivoltes que descansen sobre la línea d'impostes.
Damunt la porta hi ha una finestra de mig punt espitllerada.
Al costat esquerra es troba un potent contrafort.
Les cobertes són de dues vessants i presenten restes d'un campanar de cadireta d'un sol ull.
Notícies històriques
Es construí com a capella de la Casa Vella de Segur, la qual està totalment enderrocada, a causa d'un acte vandàlic.
És, doncs, el darrer vestigi de la quadra de Segur.
A judici de Palomeque, la capella fou edificada ben entrat en el segle XIII.
En el 1238 (primer document que es refereix a l'ermita), Guillem de Crebeny atorgà a Sant Cugat del Vallès el dret de patronat de l'església de Santa Maria de Segur i pertinences.
Sorprèn el canvi d'advocació -de sant Miquel a la Verge-, no obstant l'existència de dos altars ens afirma que existia l'adoració a sant Miquel i santa Maria.
En una visita pastoral del 1415 s'esmenta la doble advocació de l'església i, gràcies a una altre visita del 1777, se sap que l'altar major era dedicat a sant Miquel.
Era sufragània de Sant Cristòfol de Cunit i, posteriorment, de Santa Maria de Cubelles.
L'any 1936 l'església va ser cremada i als anys 50 es va reformar i netejar. L'any 1991, l'Ajuntament de Calafell la va restaurar.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Tarragona, el següent text (Juliol 2014):
“ Descripció:
L'església de Sant Miquel és d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis semicircular a la capçalera i un altre juxtaposat a la paret de meridional.
A la part exterior dels absis hi ha unes lesenes senzilles i una cornisa de pedra.
Al centre de cada absis hi ha una finestra petita de mig punt de doble esqueixada.
La portalada, situada a la façana de migdia, és d'arc de mig punt, de doble arquivolta i adovellada, amb imposta i guardapols.
Al damunt de la porta hi ha una finestra d'arc de mig punt i brancals oblics.
A l'extrem esquerre de la façana sud, gairebé tocant a la porta, hi ha un contrafort.
A la part superior de la façana oest hi ha una finestra d'arc escarser de doble esqueixada i, a cada costat, el que semblen ser les restes d'una antiga cornisa.
La coberta és a dues vessants, i sobresurten les restes d'un campanar d'espadanya d'un sol ull.
La coberta de la nau principal acaba en un ràfec constituït per dues filades de rajoles entre les quals n'hi ha una de teules.
En canvi, en els absis, el ràfec és fet amb peces de pedra tallada.
A l'interior la nau està coberta amb una doble volta de creueria, amb nervadures de pedra tallada.
Entre les dues voltes hi ha un arc toral apuntat que es recolza sobre dues pilastres amb imposta, una a cada costat de la nau.
A l'extrem de ponent de la volta hi ha un arc former de les mateixes característiques, però el que hi ha a tocar de l'absis és de mig punt i arranca directament del mur.
Ambdós absis són coberts amb volta de quart d'esfera.
Els arcs d'obertura dels absis són de mig punt i arranquen d'unes impostes que tenen uns petits motius ornamentals.
L'església conserva l'ara de l'altar major original, format per una llosa rectangular de pedra sostinguda per una pilastra.
Notes històriques:
L'església es construí com a capella de la Casa Vella de Segur, que per un acte vandàlic va quedar enderrocada.
D'aquesta manera Sant Miquel esdevé l'únic vestigi que queda de la quadra de Segur.
En el primer document referent a l'església, del 1238, s'explica que Guillem de Crebeny atorgà a Sant Cugat del Vallès el dret de patronat de l'església de Santa Maria de Segur i pertinences.
Sorprèn el canvi d'advocació -de sant Miquel a la Verge-, no obstant l'existència de dos altars ens confirma que existia l'adoració a sant Miquel i santa Maria.
En una visita pastoral del 1415 s'esmenta la doble advocació de l'església i, gràcies a una altre visita del 1777, se sap que l'altar major era dedicat a sant Miquel.
Era sufragània de Sant Cristòfol de Cunit i, posteriorment, de Santa Maria de Cubelles.
L'any 1936 l'església va ser cremada i als anys 50 es va reformar i netejar. L'any 1991, l'Ajuntament de Calafell la va restaurar”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Penedès : Veure en un mapa més gran.
