F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Riells i Viabrea, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XIII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment, no presenta pas mal aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat al costat.
“ L’última restauració va ser realitzada l’any 1982 - L’'ermita de Sant Llop va tenir ermitans fins als anys 30 del segle XX.” - (Patrimoni.Gencat).
Altres noms:
Accés – Visitada: 18/03/2017.
Està situada al costat del cementiri municipal. No hauria de ser difícil de localitzar. Nosaltres, per la nostra part, ens hem limitat a introduir les coordenades de destinació al nostre fidel TomTom i aquest estri ens hi ha portat sense destorb.
En qualsevol cas, veiem al mapa de Google que aquesta edificació està al final d'un recorregut lineal que discorre en primer lloc pel camí indicat com a carretera de Sant Roc i que després continua pel carrer de l'ermita.
Punt d'inici d'aquest recorregut: 41 43 44.5 02 33 43.1 – Carrer Camí de les Aigües, confluència carretera de Sant Llop. Després, cal continuar per aquest darrer carrer, fins el final (Aixó, si no ens trobem amb cap indicació de direcció prohibida ...) .
Tot seguit facilitem un M A P A d'aquest recorregut.
Localització: N 41 44 48.7 E 02 32 25.3 – Altitud: 244 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
Descripció
L'església de Sant Llop de Viabrea es troba situada en el turó de Sant Llop, a 246 metres d'altitud, entre la riera de Sant Llop i la de Riells.
Es tracta d’una petita ermita d’origen romànic amb la façana està orientada a ponent precedida per un pati tancat al que s’hi accedeix per unes escales.
La façana principal té un portal d’entrada refet el 1606. A sobre hi ha una capelleta i, més amunt, un ull de bou. el conjunt està coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls d’arc de mig punt.
La construcció és d’una nau rectangular, lleugerament romboïdal, que podria datar dels segles X o XI, capçada per la part de llevant per un absis semicircular, molt irregular, que s’obre per mitjà d’un simple plec, exterior i interior.
Té una finestra d’una sola esqueixada, rectangular a l’interior, formada per quatre carreus i espitllerada a l’exterior.
Al mur de migdia hi ha dues finestres cronològicament posteriors a l’edifici primitiu. Al mur de tramuntana té quatre cossos adossats que, des del exterior, semblen una nau lateral afegida.
A l’interior trobem la nau coberta amb volta de canó de rajols probablement del segle XVII.
Al costat de l’església però a un nivell més baix, trobem el cementiri municipal de l’any 1982.
Notícies històriques
Durant l’Edat Mitjana, la població es concentrava al voltant de la parròquia de Sant Esteve de Sabruguera, que posteriorment es coneixerà com a Sant Llop de Viabrea i la primera notícia documental data de l’any 941.
Es tracta d’una antiga parròquia rural documentada de 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir Sant Salvador de Breda. Al segle XIV formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n’Orri. Degut a l’escàs poblament va passar a ser sufragània de Riells entre els segles XVI i XVIII. L’any 1508 es va afegir a l’altar de Sant Esteve un segon altar, aquest dedicat a Sant Llop, i en pocs anys va passar a ser-ne el titular. L’any 1957 passa a pertanyer al Bisbat de Girona.
L’ermita tenia un important retaule del segle XVII dedicat a sant Llop, sant Esteve i sant Sebastià que va ser destruït l’any 1936.
L’última restauració va ser realitzada l’any 1982.
L’ermita de Sant Llop va tenir ermitans fins als anys 30 del segle XX.
El 1984, l'Ajuntament va aprovar habilitar l'ermita com a residència per a un seminarista, Josep Badia, però va ser-hi poc temps.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
