F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: “ ... Emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m.s.n.m.) ..." en terrenys de Sant Julià del Llor i Bonmatí, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle IX - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hem aparcat a la vora. Tot i que no hi hem trobat a ningú, és ben evident que hi viu gent.
Altres noms: Sembla ser, que també es diu església de Sant Agustí. (?)
Accés – Visitada: 10/03/2017.
El punt d’inici ha estat un lloc a les afores de qualsevol dels tres pobles següents:
La Cellera de Ter, Anglès i Bonmatí.
En aquest punt hi ha una rotonda (41 58 00.1 02 38 32.3), on una de les sortides ens aboca al carrer que al mapa de Google s'identifica amb el nom de carrer Nou, per on continuarem.
Hi ha un indicador: Església parroquial de Sant Agustí (?).
Ben aviat deixem aquest carrer, no sabem ara ben bé, si és per un primer o per un segon trencall, a mà esquerra. En qualsevol cas, també està indicat (Sant Agustí) .
A partir d'aquest punt, el camí, que està asfaltat tota l'estona, ja no presenta cap més dificultat.
Al costat de l’església, hi ha el cementiri. Compartint el lloc hi ha una gegantina baluerna, una antena de comunicacions que empetiteix tota la resta.
És clar que si volem gaudir dels nostres “moderns” telèfons, és imprescindible “gaudir” també d'aquestes andròmines. No deixa de ser curiosa la concurrència d'una església del segle IX al costat mateix, als peus, d'una ferramenta del segle XX o del XXI.
Dalt de tot, es gaudeix d'unes extenses i boniques vistes.
Localització: N 41 58 09.1 E 02 38 51.5 – Altitud: 291 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“ Descripció
Conjunt arquitectònic format per l'ermita, orientada a llevant, el cementiri i la rectoria, adossada a l'ermita.
Tots aquests elements estan suportats per un aterrassament situat al capdamunt del turó.
L’ermita és un edifici d’una sola nau rectangular, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal.
El seu absis semicircular té forma de ferradura. Els materials més antics de l’edifici són els carreus cisellats i alguns fragments d’escultura.
L’edifici actual conserva en bona part l’estructura del segle XII i també resten molts afegits i reformes posteriors.
En els darrers dos-cents anys s’ha afegit a l’ermita d’una banda, una rectoria de dues plantes i una sagristia, que es comuniquen amb l’absis, i d’altra banda, un cor de fusta penjat als peus de la nau i una espaiosa capella lateral poligonal. L’accés al cor es fa per una escala de cargol interior.
Pel que fa a la façana, està dotada d’una porta rectangular del segle XIX, emmarcada de pedra calcària de Girona i datada de 1882, i d’un òcul o ull de bou superior. Aquest òcul està enreixat i format per quatre blocs de pedra.
Culmina la façana el campanar d’espadanya de dos òculs dotats d’arcs de mig punt amb impostes i muntants avançats i una coberta de teula a doble vessant.
Existeixen dues campanes, una de gran i una de petita. Sobre del teulat hi ha una veleta de ferro forjat amb els punts cardinals.
A la part exterior de l’edifici hi ha unes escaletes per accedir al campanar, actualment cobert amb una ampliació d’un sostre a tres vessants.
Notícies històriques
Aquesta ermita, una de les més antigues de la contrada, es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m.s.n.m.) i possiblement fos una estada d’eremites abans de la seva integració a la regla monacal benedictina durant la repoblació i cristianització endegada des dels monestirs pròxims.
El primer esment del nom de Sant Julià del Llor és del segle X (949), dins l’acta de consagració del monestir de Santa Maria d’Amer. A finals del segle X rep el nom de “Sancti Juliani de Lauro”.
Durant l’alta edat mitjana l’actual municipi estava sota jurisdicció religiosa del monestir de Santa Maria d’Amer i sota jurisdicció comtal del casal de Barcelona.
Sant Julià fou parròquia, almenys, des del segle XI (1086).
De 1368 a 1381 la Jurisdicció passa del monestir d’Amer a la Ciutat de Girona, que hi retornarà passat aquest temps.
L’evolució històrica dels focs de la zona de Sant Julià del Llor és la següent (1 foc = 4’5 persones aprox.): 1332, 7 focs; 1378, 7 focs; 1718, 55 focs i 1787, 191 focs.
Unes notícies històriques interessants són les referències dels rectors de Sant Julià respecte a diferents moviments sísmics que va patir la zona durant el segle XIX.
El rector Mateu Cardenet va deixar constància dels terratrèmols de 28 de febrer i 22 de març de 1852 (...sentirem un gran terremotu que tremolaba tota la casa, a fins en la cuina y terra firma...), i el rector Joaquim Ministral anotà els del 27 de juny i del 4 d’agost de 1880 (...se sintió un horacan o terremoto, que encontrandome en la Yglesia hizo un estruendo tan grande y tremoló en las paredes, que me espantó y salí para ver si habia caido alguna pared...).
L’antic cementiri de Sant Julià es va reconstruir el 1875, amb el cost (de jornals de mestre i manobra) de 484 rals.
La portella metàl·lica del cementiri conté la data de 1882.
La història de l'edifici actual, deixant de banda tot allò anterior al segle XII i les reformes menors, parteix d'una reconstrucció del segle XII, una altra del segle XV i acaba amb les reformes de finals de segle XIX (motivada per nou contingent humà que aportà la indústria instal·lada a Bonmatí) i la restauració del segle XX (1990). “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Pont vell de Sant Julià de Llor i Bonmatí, que no està precisament a la vora, peró si que està al mateix terme municipal.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
