F O T O S
1
2
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Montblanc, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona).
Època: Ho desconeixem. No apareix a la pàgina web de Patrimoni.Gencat. L'ermita està sempre oberta.
Protecció: Ho desconeixem .
Estat: “...El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor.
Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc,l'ermita està començant a ser el que era ... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.”
Altres noms:
Accés – Visitada el 11/11/2016:
Consideracions prèvies:
- Anàvem disposats a pujar a peu i vàrem acabar pujant-hi en cotxe, al “descobrir” que aixó era possible.
- La primera part del recorregut, transcorre per un camí estretet. En molts llocs, dos cotxes, alhora, no hi passen.
- Més endavant i quasi fins el final, la pista es fa més ampla.
- No és un itinerari gaire “complicat”, a penes hi ha desviacions. Com és natural, durant el recorregut, trobem camins que marxen o se’ns incorporen. Llevat d’altres indicacions, cal circular sempre per la pista principal, la més trepitjada.
- Els desguassos del camí, petites alçades de terra que anem trobant de tant en tant i que expulsen l’aigua de la pluja, dirigint-la a les voreres, fan una mica incòmode la marxa, i quasi quasi diríem que resulten prohibitives per circular en un vehicle de turisme.
- Per totes aquestes raons, recomanem fer aquest itinerari en un vehicle 4x4.
Curiositat: Tot i circular per camins de terra, part de la ruta és visible per Google Street View .
- En Josep Sanahuja, un dels components dels “Ermitans de Sant Joan” ens va dir que aquesta pista d’accés havia estat tancada, fins que fa un mes aproximadament, es va reobrir. Des d'aquesta pàgina, el saludem de nou cordialment.
- El punt d'inici (0) de l'excursió d'avui ha estat un punt, dins de Montblanc, situat a 41 22 29.8 01 09 11, a la confluència dels carrers que al mapa de Google s'identifiquen amb els noms d'avinguda del Doctor Folch amb el carrer Barranc Mas Bulló, on trobem un camí de terra, que gira a mà esquerra, amb un indicador, per on comencem el viatge.
- Durant el proper recorregut anirem trobant altres indicadors. Detallem a continuació les desviacions que tenim anotades al nostre quadern de viatge.
- Aquesta part de la ruta, no és visible a Google Maps. Per altra banda aquesta circumstància fa que no es pugui generar un Mapa “automàtic” vàlid.
(1) - A 41 22 22.0 01 08 43.0 - Desviació. Continuem per l'esquerra. Hi ha un indicador: Pel camí del Tarraga.
(2) – A 41 22 08 01 08 25 – Desviació. No hi ha cap indicació. Hem continuat per la dreta, en pujada. (X). Hi ha traces d'haver-hi hagut una cadena.
Incís: Quan hem arribat a dalt, el sr Josep Sanahuja, component dels Ermitans, ens comenta que si haguéssim continuat per la desviació de l'esquerra, el camí es troba en més bon estat.
En prenem nota per la tornada.
M A P A de la primera part del recorregut. Del punt (0) al punt (1).
Localització: N 41 22 24.2 E 01 07 44.7 – Altitud: 707 m.
Altres: De la pàgina web de l’Ajuntament de Montblanc, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2016):
“L'ermita de Sant Joan és un dels llocs més pintorescs de tota la Conca de Barberà.
Es troba a les primeres estribacions de la serra de Prades, al terme municipal de Montblanc.
Quan sortiu de Montblanc, en direcció a ponent, atureu-vos un moment i mireu cap al sud, cap a la serra de Prades.
L'ermita és allà, just al davant vostre, una mica abans d'arribar al cim, al mateix lloc on ha estat durant els darrers sis-cents anys.
Potser no us serà fàcil veure-la; els xiprers que té aldavant la protegeixen de mirades massa curioses.
El mirador
El mirador és una roca de saldó, vermella, que a la vegada fa de paret i sostre de l'ermita.
Des d'allà s'albira tota la Conca i una bona part dels seus pobles, les serres que l'envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus i el mar.
Aquesta roca és coneguda com Roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s'hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca.
Des de que va començar la reconstrucció de l'Ermita al Mirador hi ha una Senyera, símbol d'identitat del nostre poble.
Aquesta Senyera es canvia dues vegades l'any: Per Nadal i per Sant Joan.
Història
No sabem ben bé quan es va construir l'ermita; hi ha qui diu que va ser fundada el 1412 o 1414 per Na Elionor d'Urgell,però també es diu que ja existia i que ella la va reconstruir sota la invocació de Sant Joan Baptista.
En qualsevol cas, sembla cert que Na Elionor, filla de Dom Pere, Comte d'Urgell, hi va fer penitència ben a prop d'allà, a la Cova de Nialó (nom que prové de la corrupció de Na Elionor), durant setze anys, fins que morí, víctima de la pesta, el 28 de maig del 1430, als 52 anys d'edat sent enterrada a Poblet.
Durant els segles posteriors, la devoció montblanquina per Sant Joana anà creixent i a l'ermita hi anaren fent vida diverses generacions d'ermitans fins a la Guerra Civil del 1936.
Com era d'esperar, el juliol d'aquell any el retaule d'alabastre fou mutilat, la campana esbocinada i l'ermita, saquejada, restà en el més gran abandonament.
Després de la guerra, una colla de joves recolliren el retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes.
El 1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor.
Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc,l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs, s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull pels montblanquins.
La Festa
Cada any, el dia de 24 de Juny, diada de Sant Joan Baptista, es celebra una gran Festa a l'Ermita.
Ja de bon matí, molts montblanquins s'apleguen a la capella per assistir a la missa matinal, que es celebra en record de la que es feia temps enrere quan sortia el sol.
Després tota l'Ermita s'anima perquè comença a arribar molta gent que puja caminant o bé en la cursa que organitza el Club Atlètic. A l’arribar poden gaudir d'un bon esmorzar ofert pels Ermitans.
Una sèrie de manifestacions popular, Ball de bastons, gegants etc... acaben d'arrodonir la festa.”
- En aquesta mateixa pàgina web, de l'Ajuntament de Montblanc, hi trobareu més informació i recomanacions sobre la visita a aquesta ermita, a més d'una detallada ruta per accedir-hi, a peu.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
A L T E R N A T I V A
Tal i com hem dit anteriorment, hem sabut d'una alternativa per arribar a aquesta edificació. Hem provat aquest camí de tornada, comprovant que efectivament, és més ben transitable.
Una vegada a casa, hem analitzat els apunts de les dades que hem anat prenent durant el viatge i les transcrivim a continuació. La descripció d'aquest itinerari també és ascendent: De Montblanc a Sant Joan.
Sortim de la població de Montblanc des d’un punt d’inici (0) que al mapa de Google identifiquem com a la confluència dels carrers Av. Doctor Folch i carrer Josep Maria Tosas (41 22 18.8 01 09 08.2). Continuem entrant a un camí de terra.
(1) - A 41 22 14.9 01 08 56.5 – Desviació: Continuem per l'esquerra. Durant una estoneta ens han acompanyat a banda i banda, terres d'oliveres i ceps.
(2) – A 41 22 11.1 01 08 50.2 – Desviació: Continuem per l'esquerra, en pujada. Uns metres abans, hem deixat enrere un dipòsit.
A partir d'aquí hem de tenir en compte unes consideracions. Ja no podem comprovar al mapa de Google la bondat de les dades que facilitem, doncs la vegetació ens impedeix “veure / identificar” els camins.
Donem per vàlides les anotacions al nostre quadern de viatge, esperant que no hàgim fet cap “pífia”.
(3) – A 41 22 02.9 01 08 56.8 – Cruïlla: continuem per la dreta, en pujada.
(4) – A 41 21 56.0 01 08 40.0 – Cruïlla: Continuem per la dreta.
(5) – A 41 22 08.0 01 08 25.0 – Desviació. (X). Girem a l'esquerra, amunt. Hi ha traces d'haver-hi hagut una cadena.
(6) – A 41 22 24.2 01 07 44.7 – Fi del viatge. Hem arribat al nostre destí.
ALTERNATIVA – M A P A - Primera part del recorregut.
