F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Cerdanyola del Vallès, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segle XI – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ho desconeixem. No és accessible lliurament. Es troba edificada dins d'una finca privada, ben emboscada. Visitable.
Altres noms:
Accés - Visitada el 15/01/2015:
La primera part del recorregut és la mateixa que també ens permet arribar primer a un tram de l'aqüeducte de Canaletes i/o a l'ermita de Santa Maria de les Feixes, en segon lloc. Aprofitem per dir que durant la caminada hem anat trobant cartells indicatius de que estan en finques particulars.
Dins de Cerdanyola del Vallès ens hem de situar a la confluència dels carrers de la Ginesta amb el carrer Passeig d'Horta (41 28 54.0 02 08 34.9).
La continuació d'aquest darrer carrer és el principi d'un ample camí de terra, per on continuarem. Tot i que avui és un dia feiner, l'afluència de gent passejant i sobre tot, d'esforçats ciclistes, és notable.
Cal dir que hi ha un evident cartell que prohibeix a partir d'aquí, la circulació de vehicles a motor, llevat dels dels veïns i dels Serveis. Obedients como som, aparquem aquí mateix el vehicle i continuem la resta del camí a peu.
Duració del recorregut a peu, tot xino xano: mitja horeta d’anar i altra mitja de tornar.
Localització: N 41 28 02.7 E 02 09 04.2 – Altitud: 97 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació (Gener 2015):
“ Descripció
Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants.
L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera.
Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior.
Els paraments de l'edifici són llisos tant per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau.
L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals.
A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats.
Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures.
Pertany al primer període romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis.
El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior.
En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'esser excavades a terra enlloc d'obertes a la roca.
L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII.
Notícies històriques
El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964.
La primera referència escrita de l'església és de l'any 995.
Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia.
En el segle XVI es feren obres i l'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal.
L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola.
La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola.
Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
