F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys d'Amer, població i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: Altres (?) - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Es conserva, que ja és molt. Força emboscada. És lliurament accessible. La porta d'entrada no té pany ni forrellat, sols està ajustada de manera ben precària. Però si tothom tingués la precaució de tancar-la, seria un detall d'agrair.
Altres noms: Sant Agustí de la Muntanya - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada: 10/03/2017.
- Temps enrere, ja havíem intentat aquesta localització. Però ens vàrem trobar que aquell dia hi havia caçadors apostats en aquesta zona, a la caça de porcs senglars.
- Cordialment ens van invitar a marxar, doncs perillava la nostra integritat física en aquest paratge.
(0) - El punt d'inici de la sortida d'avui, ha estat un lloc de la carretera C-63 (Amer – la Cellera de Ter) molt a la vora de la fita del PK nº 44 d'aquesta carretera, situat a 41 59 11.3 02 36 13.9 on hem pres per continuar, una sortida a la dreta, indicada: Pantà de Susqueda – 10 Km. (No hi arribarem).
(1) - Encara no, uns cent metres més endavant, tornem a sortir per una desviació, també a mà dreta 41 59 10.3 02 36 10.4 que ens aboca a una carretera, encara asfaltada, per on continuem. Hi ha un cartell on es llegeix més malament que bé i que diu: Endesa – Vial de propietat privada.
Durant la propera part del camí ens acompanyarà per l'esquerra el riu Ter, oferint-nos boniques raconades.
(2) - A 41 59 01.9 02 34 57.6 prenem una sortida a mà dreta, sense cap indicació. Entrem a un camí de terra. Seguim per aquí.
(3) - A 41 59 06.4 02 35 00.8, desviació. No hi ha indicador. Continuem per l'esquerra.
(4) – Al cap d'haver recorregut uns cinc cents metres per camins de terra, transitables, arribem al punt situat a 41 59 09.8 02 34 51.9 (Aproximadament, doncs no el podem fixar amb precisió, no és visible al mapa de Google). A mà esquerra, hi ha un cartell indicador de l'ermita.
Aquí cal deixar aparcat el cotxe al voral del camí i continuar a peu, per un discret senderol, una estreta pujada, on al cap d'uns cinquanta metres, ja trobarem l'esglesieta.
Introduint les coordenades anteriors a Google Maps, ens facilita l'emissió automàtica del següent
M A P A del recorregut
Localització: N 41 59 08.5 E 02 34 52.5 – Altitud aproximada 244 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2017):
“ Descripció
Edifici aïllat, parcialment aterrassat i situat dalt d'un turó al paratge anomenat Lloret Salvatge, vora el marge dret del Ter pujant cap al Pantà de Susqueda.
És una construcció romànica d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i amb absis semicircular, un pèl irregular.
L'interior és arrebossat i pintat de color blanc i blau. Hi ha bancs correguts a excepció del sector del presbiteri alçat i un altar amb tres lloses de pedra.
El sòl està enrajolat i la porta d'accés s'obre al mur de tramuntana amb un arc de mig punt al qual manquen les pedres de l'adovellament.
Pel que fa als exteriors, el sostre és de doble vessant a façana i conté un gran campanar d'espadanya amb dos òculs, actualment buits de campanes.
L'exterior de l'absis consta de tres grups de decoració d'arquacions llombardes, separades per lesenes, que descansen sobre bases de pedra. Els dos grups laterals tenen quatre i cinc lesenes i el central, set.
Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, deixant una obertura central molt estreta.
Les façanes són de fileres de pedra, petits carreus poc desbastats, ben alineats però irregulars. Hi ha una altra finestra d'una sola esqueixada al sector nord i una altra de cruciforme, al costat occidental, sota el campanar.
Al voltant de l'ermita hi ha un recinte amb tres avets plantats que possiblement fos el recinte de l'antic cementiri parroquial. A més, a la façana nord, hi ha un aterrassament que aplana l'accés i l'entrada del recinte.
Notícies històriques
Ermita datada del segle XI i vinculada originalment al monestir de Santa Maria d'Amer. Inicialment sembla que estigué dedicada a Sant Julià, en la seva primer menció, al segle X (949), apareix vinculada al topònim de "Loreddo", és a dir, Lloret.
El 979 és anomenat en la documentació com a "Lauretum". Malgrat aquestes primeres mencions del segle X, segons el plafó informatiu col·locat a la façana de l'ermita, a tocar la porta, indica que existeix un primer esment del segle IX (860) en documentació relativa a Carles el Calb.
Sembla que, malgrat patir els efectes del terratrèmol de 1427, conserva en bona mesura la seva estructura original que, possiblement no es restaurarà fins al segle XVI. Se n'aprecien diverses formes i consolidacions, interiors i exteriors, dels segles posteriors.
Fins al segle XIX s'hi conserva una important talla d'una Mare de Déu datada del segle XIII. Aquesta talla de fusta policromada va desaparèixer, però se'n conserva documentació fotogràfica.
Sant Agustí de Lloret Salvatge fou un nucli de població medieval i una antiga parròquia, actualment sense culte. Al voltant de l'ermita s'alcen les següent masies: Can Sitges, Can Puig de Lloret Salvatge, La Gultresa i Can Roure.
Actualment s'hi pot accedir lliurement, ja que l'ermita està oberta al públic i la porta tancada amb un pal. “
A L T R E S
La primera part d’'aquest itinerari, fins el punt (2) és coincident amb part de l'itinerari que mena a l’Església de Sant Miquel de Maifré i també al Santuari de la Mare de Déu del Coll.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
