F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Viladecans, vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat (Barcelona)
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Visitable - (Atenció: aquestes dates son exclusivament per l'any 2013. Consultar en anys següents). El dia de la nostra visita, hi ha un filat que aïlla l'edificació. Aparcament al davant.
Altres noms: Ermita de Santa Maria de Sales - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 06/07/2013:
Situada al costat mateix del cementiri municipal de Viladecans. Accessible des de la Carretera C-245 (Ctra. De Barcelona a Santa Creu de Calafell), entre els PK 8 - 9.
Sortida a la dreta '’aquesta carretera, si circulem en sentit Sant Boi de Llobregat – Viladecans. Hi ha una indicació per accedir al cementiri d'aquesta darrera població.
Localització: N 41 19 26.10 E 02 01 42.51 – Altitud: 19 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):
“ Descripció
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó.
La porta antiga era situada a migdia (en resten vestigis), mentre que l'actual és a ponent, de factura moderna i protegida per un ampli porxo d’accés lateral, cobert per una teulada a doble vessant i amb una sola obertura al davant.
La porta és allindada i conserva la inscripció "ALLS 9 DE FABRER DE 1694", jovelles a dreta i esquerra, motllura a manera de trencaaigües, porta de quarterons i reixa de ferro.
Per damunt de la línia de façana s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull fet amb pedra vermella.
A la nau, de tradició romànica, s'hi conserven vestigis de pintures murals romàniques (sanefes) emplaçades al mur S.
L'absis, posterior a la nau, és poligonal, cobert amb volta de creueria i amb culdellànties.
És fruit de la reforma de la capella als segles XVI-XVII.
Ambdós cossos no resten ben lligats.
L'aparell de la nau sembla ser de carreus, mentre que el de l'absis és de maçoneria i reble.
L'absis conserva alguns contraforts.
Notícies històriques
L'ermita fou emplaçada damunt les restes de la "Vila Caius", una antiga vil·la rural romana on s'hi han realitxat diverses campanyes d'excavacions.
El lloc de "Gaiano rel de Sales" és documentat des del segle X.
Els comtes de Barcelona hi posseïen un alou del qual cediren una part, també en alou, al monestir de Sant Cugat.
L'església de Santa Maria de Sales és documentada des del 1141, en una donació feta per Guillem de Santa Oliva i la seva muller Estefania.
A partir del 1305 hi hagué un convent de religiosos seglars, Deodotas.
Als segles XVI, XVII i XVIII hi havia ermitans.
Fins el 1851 l'ermita de Sales depengué de la parròquia de Sant Climent.
En aquest any fou traslladada a la de Viladecans.
El 1869 l'Ajuntament de Viladecans s'apropià de l'ermita i substituí l'ermità per l'enterramorts, càrrec que va romandre fins el 1900, quan el bisbe recuperava la capella ermitana i la tancava al culte.
El 1913 el bisbe Laguarda nomenava un ermità a Santa Maria de Sales.
L'altar barroc que hi havia a l'absis va ser venut als inicis del segle XX al secretari del bisbat de Barcelona.”
- Per complementar aquesta informació, ens complau extreure de la pàgina web de Pat.mapa – (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - arqueologia, el següent text:
“ Descripció
S'accedeix a l'ermita pel trencall situat a la dreta de la carretera C-245 de Sant Boi de Llobregat a Castelldefels, que porta al cementiri.
Un passeig ascendent de xiprers arriba a la necròpolis romana que es localitza també en aquest indret, als peus de l'ermita.
L'ermita de la Mare de Déu de Sales presenta tres elements constructius diferents: la nau, la capçalera i l'accés porticat.
Es tracta d'una església d'una sola nau de 51 metres quadrats, amb volta de mig canó i una capçalera pentagonal de tradició gòtica i volta estrellada.
La primera intervenció arqueològica realitzada a l'interior de l'església va ser en 1977.
Els treballs van ser promoguts pel rector de Viladecans i mai foren publicats.
L'any 1981 es realitzà una intervenció arqueològica científica.
Les excavacions arqueològiques realitzades a l'interior de l'església i a l'entorn més immediat han estat sempre condicionades per les greus patologies que presentava aquesta construcció.
La fonamentació de l'església i la construcció annexa recolzaven sobre estrats d'amortització romana o sobre paviments d'opus signinum.
L'any 2000 es realitzà un sondeig geotècnic, en 2002 una sèrie de petites cales a l'interior i a l'exterior de l'església per tal de conèixer millor els fonaments d'aquesta, en 2003 es desmuntà la construcció afegida sobre l'església.
L'any 2005 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva en l'interior de l'església.
Aquesta intervenció va permetre conèixer l'evolució de l'edifici.
En època altmedieval es construí una església de nau única, rematada a llevant per una capçalera (desconeguda).
Per assentar l'edifici es van utilitzar paviments d'opus signinum existents del segle II i com a sòl es col·locà una capa de calç sobre el sòl d'un dipòsit preexistent.
L'edifici era fet de maçoneria molt heterogènia excepte en les cantonades i el ràfec, obrats amb gres.
L'accés era per la façana meridional i a l'interior hi havia un banc situat a tocar de les parets de tramuntana i migdia.
Entre la segona meitat del segle XII i el segle XV es va anar desenvolupant una necròpolis, formada majoritàriament per fosses rectangulars amb capçalera i els peus arrodonits, i per cistes delimitades amb lloses de llicorella.
En el darrer quart del segle XII i primer terç del XIV al lloc de Sales s'establí una comunitat de monges deodàtes.
Les estratigrafies han aportat material ceràmic relacionat amb aquest període, sovint directament sobre paviments d'època romana.
També es localitzen d'aquest moment quatre sitges per emmagatzemar cereals.
Cap a l'any 1058 s'adossà una façana a migdia de l'església per a l'habitatge d'un ermità encarregat de la custòdia de l'església, fet que comportà el tapiat de la porta romànica i l'obertura d'una de nova a la façana de ponent.
A l'interior de l'església s'habilità una capella en el lloc ocupat per la porta tapiada, que es rematà amb un arc conopial.
Entre 1585 i 1593 es construí la capçalera pentagonal coberta amb volta d'aresta i es repintà tot l'interior amb decoració que simulava un carreuat.
Es remuntaren les parets de la nau de l'església per substituir la coberta de lloses per una teulada.
El 5 de febrer de 1694 es va remodelar la façana de ponent de l'església i es substituí la porta.
També es bastí un cor amb dos accessos.
Ja a les darreries del segle XIX l'edifici presentava un estat de conservació molt deficient, gairebé ruïnós, a l'inici del segle XX es feren algunes reformes i ja en la dècada dels vuitanta l'ajuntament de Viladecans va repavimentar la zona que havia estat afectada per les excavacions del mossèn en 1977 i va formar un nou presbiteri, amb altar i sagrari, repavimentà el porxo i reféu la teulada i l'armadura de fusta sobre la que recolzava.
Context
Als peus del vessant sud-oest de la muntanya de Sant Ramon, proper al cementiri municipal.”
- I encara podeu veure més dades a Pat.mapa – (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) arqueologia.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
