F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Capafonts, població i municipi del mateix nom, a la comarca
del Baix Camp (Tarragona).
Època: Segle XII – Romànic - Restaurada l'any 1956 - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament. Còmode aparcament al davant mateix.
Altres noms:
Accés – Visitada el 21/04/2017:
El punt d’inici d'avui ha estat un lloc (0) - (41 17 46.7 01 01 43.0) a les afores de Capafonts, entre els PK 22 / 23 de la carretera TV-7041 (Prades / Capafonts / Alcover), on prenem una sortida d'aquesta carretera. Hi ha un indicador, que ens diu que trobarem el nostre destí a uns 2 quilòmetres.
Ara circularem d'entrada per un camí pobrament asfaltat. Més endavant es convertirà en un “poti poti”: a estones asfaltat, a estones de terra o de graveta, però transitable.
El tram final del recorregut és una mica bonyegut i estretet, amb la possibilitat, com sempre, de trobar-se algun vehicle de cara que ens compliqui la circulació.
El nostre TomTom ja no ens presenta el camí, no el té. Però no tenim anotat cap especial incidència fins arribar al final.
En un lloc situat a 41 17 52.2 01 01 44.6, trobarem la fi de la coincidència amb l'itinerari per anar al Pont Vell de Capafonts.
Hi ha disposada una zona de pícnic, protegida del sol, amb taules i bancs de fusta.
(1) - Localització: N 41 18 20.9 E 01 02 17.0 – Altitud: 764 m.
La introducció d'aquestes dades a Google Maps provoca la generació automàtica del següent
M A P A del recorregut.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Abril 2017):
“ Descripció
Petita ermita, d'una nau de planta rectangular.
La reconstrucció-restauració permet veure el tipus de parament, de carreuó i paredat de reble.
Coberta actualment amb teulada a dues vessants.
Porta d'arc rodó dovellat, amb dues petites finestres, una a cada costat d'ella.
Sobre la façana, espadanya de pedra amb una campana.
Capella lateral.
Interior nou.
Notícies històriques
Té origen possiblement ja a l'època del repoblament del segle XII.
Un document de 1225 parla d'ermitans: "fratri Petro et fratri Berengario de Barrullis".
Un altra de 1517 esmenta "lo camí que va a Barules".
El nom de l'ermita s'estengué a la partida, així, en 1880 trobem "pieza de tierra en Borrullas" i en 1891 "Barrulles".
Degut al mal estat de l'ermita, la imatge de la Mare de Déu fou traslladada a un altar de l'església parroquial de Capafonts, deixant-hi però la part que restava de l'antic retaule.
Durant la guerra de 1936-39 la imatge, d'alabastre policromat d'uns 80 cms. d'alçada (datable en torn el segle XV), desaparegué.
Per iniciativa del rector Anton Novell, l'ermita fou refeta l'any 1956.
Actualment, i des de fa uns anys, l'entorn està adaptat per la funció de colònies juvenils d'estiu. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- El punt d'inici d'aquesta construcció és el mateix des d'on s'accedeix al Pont Vell de Capafonts.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
