Formant part d’aquesta construcció, trobem una mina d’aigua. Procedirem a documentar-la juntament amb el pont.
Les dades de situació, època i protecció son comuns als dos elements.
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de l’Estany, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Moianès (Barcelona).
Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya.
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya.
Estat: Bo, encara està en ús.
Altres noms:
Accés – Visitat el 23/02/2018:
Punt d’inici: Afores de l’Estany. Un lloc entre els PK 46 /47 de la carretera C-59, situat a 41 52 14.1 02 06 53.0, on prenem una sortida, on hi ha un senyal que ens indica el camí a seguir (Mina). Hem aparcat als voltants i hem seguit , a peu, una curta estona fins arribar al Padró del Pontarró i aquí mateix trobem la mina. Es pot resseguir exteriorment un tros del recorregut, identificat per que cada x metres hi ha un respirador.
Localització: N 41 52 14.5 E 02 06 55.2 - Altitud: 866 m.
M A P A d’aquest curt recorregut
Altres:
El Pontarró
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2018):
“ Descripció
El pontarró és un pont de pedra construït amb paredat. Fa uns 3 metres d'ample i un desenvolupament d'uns 17 metres. Consta d'un únic ull de 3 metres de llum en forma d'arc de mig punt.
A l'extrem de ponent del camí que comunica amb el poble trobem un monument commemoratiu anomenat el pedró del pontarró. A la part superior hi ha una llosa de pedra esculpida en relleu que representa un calvari; amb la marededéu, la muller de Cleofàs i Maria Magdalena.
Notícies històriques
Per primera vegada trobem constància de l'existència del pontarró en un document de 1554, en el qual s'indica que hi passava un camí que comunicava el monestir de l'Estany amb la població de Vic.
El 1668 s'erigí un monument memorial conegut com el pedró del pontarró, promogut per Guillem de Rocafort, en agraïment per no haver-se fet mal en caure daltabaix d'aquest pont medieval una nit que tornava de la ciutat de Barcelona, segons testimonia una làpida de pedra molt probablement col·locada entorn de 1949.
Entre 1734 i 1737 es cegà el lateral sud del pont, durant la construcció de la mina del monestir de l'Estany, de manera que adoptà la funció de mur de contenció de terres. Així com de boca inferior de la galeria de desguàs per dessecar el prat de l'estany en l'extrem nord.
Durant la dècada de 1940 sembla que es realitzaren algunes actuacions de conservació del pont, així com molt probablement es desplaçà la ubicació del pedró fins al seu emplaçament actual, apropant-lo més a la vora del pontarró, en la confluència del carrer de la riera de l'Estany.
Entre 1999 i 2000 s'executaren diverses obres de condicionament de les boques d'entrada i de la sortida de la mira de l'Estany, que inclogueren la construcció a ran del pontarró d'un mur de contenció per condicionar el carrer de la riera de l'Estany i la pavimentació del camí lateral d'acostament a l'ull del pontarró per la vora oest. “
Mina d’aigua
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2018):
Descripció
Mina d'uns 300 metres d'extensió que es construí amb la finalitat de fer escórrer les aigües de l'antic llac.
L'amplada de la construcció es de 1,10 metres i l'alçada de 2'40 m. La coberta s'aconsegueix mitjançant centenars de lloses de grans dimensions que formen el pas subterrani.
El traçat de la mina té un lleuger desnivell a fi de desguassar a la capçalera del torrent de Rocafort a l'indret conegut com el molí de l'estany.
L'obra té pous o obertures quadrades per la respiració.
Notícies històriques
L'obra de dessecació de l'estany fou endegada el 1543 per l'abat Carles de Cardona, titular del monestir en aquell moment.
L'obra fou portada a terme pel mestre de cases de Sant Feliu de Torelló, Joan Burdó, amb el que el 26 de febrer de 1554 l'abat havia concertat la construcció d'una mina de setze pams d'alçada per sis d'amplada, que anava del pontarró al rec de les nogueres pel preu de 135 lliures.
L'any 1570 ja s’havia dessecat completament l'estanyol. L'any 1735 fou necessària, per evitar epidèmies de febres quartanes i altres tipus d'infeccions, l'obra d'allargament de la mina fins al mig del prat. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
