F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Peralada, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l'Alt Empordà (Girona).
Època: Segle XIV – Gòtic - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: Informació no disponible - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Visitable.
Conjunt arquitectònic format pel Castell de Peralada, l'Església del Carme i el Convent del Carme.
De la pàgina web del Castell i Museu del castell de Peralada, ens complau extreure la següent informació (Juny 2019) :
El castell de Peralada està situat fora de la vila, una mica al sud i a tocar del convent del Carme. Construït a finals del segle XIII segons cànons gòtics, fou la residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada.
A finals del segle XIX va ser restaurat, fet pel qual en l'actualitat presenta l'aspecte d'un castell d'estil francès i no pas gòtic. Cada estiu acull el Festival Internacional de Música de Peralada.
El Museu del Castell, d'altra banda, es troba en una construcció veïna, el convent del Carme (segle XIV), edifici gòtic que compta amb claustre i església, de la qual cal destacar la fusta policromada.
El museu que acull el convent té tres vessants: Museu del Vidre, Museu del Vi i Biblioteca. El primer conté una de les col·leccions privades més importants del món, tant pel nombre com per la qualitat de les peces. Té una àmplia secció dedicada al vidre català.
El Museu del Vi (anys seixanta) va ser creat precisament a la cava on s'elaboraven els vins de Peralada. S'hi poden admirar tots els estris, màquines i atuells relacionats amb totes les fases de l'elaboració del vi.
Per acabar, la Biblioteca conté uns 80.000 volums i té la peculiaritat de posseir una col·lecció de 1.000 edicions d'El Quixot.
- Estil arquitectònic:Renaixentista
- Any de construcció:segle XIV
- Idiomes:Català, Castellà, Anglès, Francès
- Titularitat:Privada
- Tancament anual:Dilluns de l'1 de setembre al 30 de juny.
- Horari d'estiu:De dilluns a diumenge i festius de 10.00 a 12.00 i de 16.00 a 20.00 hores.
- Horari d'hivern:De dimarts a dissabte de 10.00 a 12.00 i de 15.30 a 17.30 hores. Diumenges i festius de 10.00 a 12.00 hores.
Altres noms: Antigues dependències monàstiques del convent del Carme - Generalitat de Catalunya. *
Accés – Visitat: 15/06/2019.
El trobarem a la plaça del Carme.
Localització: N 42 18 27.0 E 03 00 35.0 – Altitud aproximada: 31 m.
Altres: A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines ho fem amb l'etiqueta “Monestirs”
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Juny 2019):
Descripció
Situades dins del nucli urbà de la població de Peralada, dins dels límits del recinte emmurallat de la vila medieval, annexes a l'església del Carme.
Conjunt de planta rectangular format per diverses dependències monàstiques situades a l'entorn d'un claustre.
Es troba comunicat amb l'església a través d'un cos de planta rectangular, que presenta una façana orientada a l'oest, amb una porta d'arc de mig punt adovellat i dues finestres coronelles triforades al primer pis.
El claustre, de planta quadrada, està format per arcs apuntats de pedra nummulítica, sostinguts per columnetes tetralobulades amb capitells decorats.
Les dependències monàstiques s'articulen en dos llargs cossos situats als sectors sud i oest del claustre.
Formats per tres pisos d'alçada.
A la planta baixa s'ubica l'antic refectori, on s'hi exposa la col·lecció del Museu del Vidre i al pis, la biblioteca, amb innombrables obres destacades.
Al soterrani, l'antic celler presenta un cup de vi de fusta del segle XVIII.
Posteriorment a la seva utilització com a celler es recuperà com a Museu del Vi.
Les façanes de les dependències presenten les obertures d'arcs ogivals bastides amb maons.
Al pis superior hi ha una filada de finestres apuntades amb entaulament de maó i a la planta baixa, una portada d'arc ogival de carreus de pedra, a la façana principal.
El parament és de còdols arrodonits lligats amb morter de calç i carreus desbastats a les cantonades.
Notícies històriques
Els orígens del convent es remunten vers el 1293, any en que el vescomte Dalmau de Rocabertí cedeix els terrenys, amb clàusula de reversió, al prior de l'orde del Carme Geraldo d'Alvèrnia, per poder bastir les instal·lacions.
Encara així no va ser fins el 28 de juny de 1346 quan el papa Climent VI concedeix el trasllat intra muros i l'autorització per bastir una església amb cementiri i casa conventual per poder viure-hi una comunitat de dotze religiosos.
La comunitat del Carme sota la protecció dels vescomtes va gaudir de gran prestigi i prosperitat.
Aquest període es va allargar fins l'inici de la Guerra Gran (1794), quan Peralada va caure en mans del francesos i la comunitat religiosa es va veure obligada a abandonar el convent.
Posteriorment van retornar i durant la Guerra de la Independència (1808) es mantingué la vida conventual, fins que les tropes franceses van fer-se una altra vegada amb el poder del convent per establir-hi el proveïment de la seva intendència mitjançant dos forns de pa ubicats a l'interior.
A partir d'aquest moment, la situació de la comunitat es va veure agreujada, primer per l'embargament de tots els béns i rendes al 1809, encara que va poder retornar el 1814; posteriorment per la clausura i annexió al de Girona, durant el règim liberal (1821-24); i finalment per la desamortització de Mendizábal al 1835.
A partir d'aquest moment, tant el claustre com l'església, van ser arrendats per a usos agrícoles als pagesos de Peralada.
No va ser fins el 1855 quan la família Rocabertí va recuperar el convent, segons la clàusula de reversió estipulada en l'acta de donació.
A partir del 1875 els comtes van realitzar obres de restauració i van comunicar l'antic convent amb el palau a través d'un pont elevat sobre la carretera de Figueres.
Les dependències monàstiques van ser reedificades en bona part al segle XIX, amb la finalitat d'habilitar-les per a escoles i biblioteca.
De la mateixa manera es va tornar a engegar el celler de convent, que durant el s. XIX va ser utilitzat com a gimnàs pels comtes. Als anys 60 va ser reconvertit a museu del vi.
Avui en dia al museu es pot veure una de les més importants col·leccions de vidres catalans, a més d'aquesta hi ha ceràmica catalana, monedes antigues de jaciments ibers i romans, etc.
Quant a la biblioteca, conté més de 80000 volums, una col·lecció de més de 1000 còpies diferents del Quixot, i un arxiu històric.
Dintre de la biblioteca es fan de manera habitual diferents exposicions temporals.”
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
