Les fotografies d'aquest reportatge no guarden cap ordre concret.
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Bellpuig, població i municipi del mateix nom, a la comarca de l’Urgell (Lleida).
Època: – Gòtic tardà - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. No és accessible lliurament. Zona d'aparcament públic a la vora. Visitable.
Després de comprar l'entrada, la mateixa persona de la taquilla ens va oferir una lleugera però interessant informació i tot seguit ens va permetre l'accés per fer una descoberta sense guia per les dependències del convent.
Altres noms:
Accés - Visitat el 11/02/2017:
El trobarem a tocar de la fita del punt Km. nº 1 de la carretera de Belianes, s/n -(Carretera LP-2015 / Bellpuig – Belianes).
Localització: N 41 37 13.6 E 01 00 31.8 - Altitud: 296 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):
“ Descripció
El convent de Sant Bartomeu, situat als afores de Bellpuig, és una mostra interessant de la transició del gòtic tardà al renaixement.
L'edifici conventual, de planta rectangular, s'organitza entorn de dos claustres centrals.
El menor, situat prop de l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis.
El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre uns contraforts desproporcionats que donen al pati.
Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria. Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati.
La segona galeria és d'arcs rebaixats i les columnetes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots distints, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes.
La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís, fou afegida el 1614.
La sala capitular està coberta amb dos trams de creueria estrellada i les dues primeres claus de volta mostrem medallons amb els retrats idealitzats de Ramon de Cardona-Anglesola i la seva dona, fundadors del convent.
A l'exterior resten elements renaixentistes de finals del segle XVI, com una escala monumental, la porta per sortir al jardí o algunes finestres.
Adossat a un dels murs del refectori hi ha una font d'estil gòtic. És una font emmarcada en l'interior d'un arc conopial flanquejat per pinacles; en el seu interior a la part baixa hi ha el rentamans de pedra polida llisa sense gaire superfície per rebre l'aigua.
Al frontal inferior del rentamans hi ha un lleuger relleu de dos lleons simètrics entre els quals hi ha una pica gallonada damunt d'un pedestal.
En el segon cos horitzontal d'aquesta font hi ha dos animals fantàstics amb cos d'àguila i extremitats posteriors felines que custodien un escut central on s'hi pot llegir la inscripció "Plaza de la Constitución".
A la part superior de l'interior de l'arc hi ha dos querubins coronant una Mare de Deu amb el nen; a sota hi ha decoració vegetal i, a banda i banda, unes petites capelles de tipus renaixentista amb les figures de Sant Francesc d'Assís i Sant Bartomeu, cenyint pel coll un diable en forma de monstre.
La sagristia té forma de L i, adossat a un mur, es conserva un armari amb decoració escultòrica de pedra. Les portes, de fusta, estan envoltades per un petit arc conopial de pedra abundantment decorat i amb unes pilastres a banda i banda amb capitells figuratius. Per damunt d'aquest arc conopial, hi ha una mostra de pinacles, fistons i florons que coronen el sagrari.
Totes aquestes parts són esculpides amb gran profusió i detallisme de les formes. Finalment, a la part més superior hi ha una cornisa calada amb quatre gàrgoles molt malmeses.
(*) A la galeria de llevant del claustre gran hi ha una escala de cargol, construïda en pedra, que ocupa el buit de la torre del campanar, al qual serveix d'accés a l'igual que a una galeria del primer pis del claustre.
L'escala té els esglaons encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà helicoïdal, de manera que s'evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l'escala.
El campanar és de planta quadrangular i, encara que sobresurt de l'edifici, no és gaire elevat perquè li manca un coronament que no es va arribar a fer; el cos del campanar és delimitat per dues cornises.
L'església del convent es troba situada al costat esquerra del primer claustre, és de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular amb les nerviacions que desemboquen en unes mènsules llises. A banda i banda hi ha quatre capelles laterals de reduïdes dimensions.
En el mur exterior del convent, tocant a l'església, hi ha el mirador del Duc. Aquest mirador conforma una doble lògia porticada en dos pisos superposats. El pis inferior es conforma per dues arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada de grans dimensions i, a l'interior, hi ha una estructura d'embigat.
Separant els dos nivells hi ha una línia d'imposta a mode de cornisa i al pis superior s'obren arcs de mig punt sobre columnes toscanes amb basament i, entre columna i columna, hi ha una barana de pedra balustrada.
Notícies històriques
El convent fou fundat el 1507 per Ramon III Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i aleshores virrei de Sicília, que obtingué del papa Juli II una butlla per establir un convent de franciscans al lloc d'una antiga capella de Sant Bartomeu.
El projecte inicial, que preveia un convent de grans dimensions, es realitzà només en part, i ha sofert modificacions, destruccions i readaptacions.
Hi ha notícies que l'església ja era acabada el 1591, però les obres de la resta de dependències continuaren fins a mitjan segle XVII.
L'església, que acollí des del 1531 al 1841 el mausoleu renaixentista del seu fundador, fou afectada, com tot el convent, per l'ocupació dels soldats francesos (1809) i espanyols durant la guerra del Francès.
Restablerta la vida monàstica, el 1815 se n'inicià la restauració. Tanmateix, arran de l'exclaustració del 1835, s'arruïnà, fins que el 1899 l'ocuparen els pares paüls, els quals construïren una església nova (1903-1906).
L'any 1990 es va donar el convent a la Generalitat de Catalunya que l'ha restaurat. “
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Patrimoni.Gencat – arqueologia, el següent text (Febrer 2017):
“ El convent de Sant Bartomeu és un edifici gòtic, de planta rectangular i organitzat entorn de dos claustres que es troba a les afores de Bellpuig. En la zona sud del convent actualment hi ha una residència i resta visitable al públic la primera planta i el campanar.
L'any 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica motivada pel projecte de restauració de la façana nord de l'edifici, que estava força malmesa.
En la mateixa façana es podia apreciar un tapiat de maons, i en aquest punt per l'interior de l'edifici, unes escales que baixaven sota el nivell del paviment i quedaven colgades per runa; podia ser que existís una construcció no coneguda sota el nivell del paviment i la intervenció tenia per objectiu documentar-la.
Un cop extret el nivell de runa de les escales situades en l'ala nord del convent es pogué documentar el final d'aquestes i un pou.
Al fons de les escales hi havia un espai rectangular on s'observà un revestiment de ciment amb dues grapes de ferro enganxades i una petita canaleta que s'endinsava cap dins el forat. Les parets d'aquest espai i les escales eren fetes amb maons lligats amb ciment de calç.
La funcionalitat de l'espai amb les escales i el forat que comunica amb el pou no és clara.
El pou és de forma rectangular gairebé encaixat en la paret exterior del convent però a mesura que es profunditza sota terra es va obrint lleugerament a l'exterior. Les parets del pou són fetes de pedres grans i s'hi observen unes escales metàl·liques, que no arriben fins al fons del pou.”
- Finalment, per complementar i/o contrastar encara més les informacions anteriors i per reblar el tema, ens complau extreure de la pàgina web de l'Ajuntament de Bellpuig, el següent text (Febrer 2017):
“Diversos estils arquitectònics han anat bastint l'edifici des de l'any 1507 en què Ramon Folch l'ordenà construir.
Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent des d'Itàlia manà d'augmentar les dotacions.
El resultat final és un edifici de planta rectangular organitzat a l'entorn de dos claustres centrals.
El menor, situat prop l'entrada, és de dos pisos, d'estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis.
El segon claustre, o pati de la cisterna, presenta una galeria baixa amb quatre arcs apuntats per banda, amb volta de creueria que descansa sobre contraforts desproporcionats que donen al pati.
Dels contraforts broten pinacles eriçats de frondes, coronats amb floró, que defineixen el nivell de la segona galeria.
Els quatre pinacles d'angle sobresurten fins a la cornisa que tancava inicialment l'alçada del pati.
La tercera galeria, d'ordre toscà, amb arcs rebaixats sobre columnetes estriades i balustres, més un ràfec de gran voladís fou erigida el 1614.
L'element més notable és sens dubte la segona galeria esmentada, que gairebé no té precedents a Catalunya, i a propòsit de la qual s'ha parlat d'influències castellanes o portugueses, tot i que podria haver estat obra d'un mestre de la Itàlia meridional.
Les columnes helicoïdals continuen el moviment pels arcs, i els capitells, tots diferents, són esculpits amb motius vegetals, animals i figures humanes.
L'església s'arruinà a l'exclaustració del convent, i el temple actual edificat el 1903-6 no té cap interès.
La sala capitular conserva a la clau de volta l'efígie dels primers ducs de Somma.
L'escala al campanar és de caragol sense eix (els graons formen un passamà de moviment helicoïdal).
A l'exterior hi ha alguns elements renaixentistes del final del segle XVI, com la llotja toscana de la façana de llevant, coneguda com el mirador del duc, com també algunes finestres.
A la sagristia hi ha una notable porta de pedra de l'armariet dels calzes, ornada amb pinacles i un gran floró central, d'estil gòtic florit (segle XVI).
Al refetor hi ha el lavabo o font dels lleons, d'estil plateresc, ornat amb pinacles i floró.
El segon pis és obra del 1614, amb arcades de mig punt.
El 1969, en fer obres per a la calefacció de la parròquia, es descobrí una sitja subterrània amb plats de ceràmica antics (uns 300 de més o menys sencers i nombrosos fragments), algunes casulles i peces litúrgiques de roba, petits crucifixos i un diari del 1915. La troballa fou valorada fins al 1972, quan hom recobrí la sitja, i actualment hi ha una mostra de ceràmica al museu de Sant Bartomeu.
Aquests plats, catalans i aragonesos, dels segles XVI-XIX, responen al costum de no fer servir o llençar els plats utilitzats a les cases per a la unció dels malalts (es consideraven quelcom de sagrat que calia no profanar). L'any 1985 fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.”
- A efectes de classificació a les nostres pàgines, ho farem amb l'etiqueta de Monestirs.
- (*) - Curiositats: L'escala de cargol citada, està formada per noranta-set esglaons, i permet l'accés a una terrassa. Durant la visita està permés pujar-hi.
Diuen que en Gaudí la va prendre de model per fer les del temple de la Sagrada Família.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Castell de Bellpuig
- Convent de Sant Bartomeu
- Església de Sant Nicolau
- Sepulcre de Ramon Folch de Cardona
Altres pàgines:
- Oficina de turisme de Bellpuig – Direcció, telèfon, horaris.
- Bellpuig – Vila medieval
- Convent de Sant Bartomeu – RACO – Revistes catalanes amb accés obert
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Altres:
Informació que es facilita a l'entrada al Convent.
