F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la Granadella, població i municipi del mateix nom, a la comarca de les Garrigues (Lleida).
Època: Segle XV – Obra Popular - Generalitat de Catalunya. *
Protecció: BCIL - Generalitat de Catalunya. *
Estat Bo, tenint en compte que avui en dia ja no és un centre religiós. Actualment hostatja el “Centre de la cultura de l’oli de Catalunya” i en aquest context, és visitable.
- A la Granadella també hi trobarem el Museu de l’Oli de Catalunya, situat a la Plaça Joan Perucho de la Granadella, a l'entrada del municipi per la carretera C-242, venint de Lleida. Horaris i preus.
Altres noms:
Accés – Visitat el 23/02/2018:
El trobarem a la Plaça de la Independència, 1
Localització: N 41 21 26.4 E 00 39 47.9 - Altitud: 542 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2018):
“Descripció
“Antiga església i edificacions annexes avui força malmeses.
És una construcció força senzilla feta de pedra, de planta baixa i dos pisos superiors.
El conjunt ha estat molt modificat pels usos extra religiosos als que s'ha anat adaptant.
En origen hauria estat una sòlida construcció de pedra, avui molt deformada.
S'observa que a la part baixa de l'edifici els carreus han estat ben escairats, tot el contrari que els de la part superior, on els veiem trencats i barrejats amb argamassa.
Les obertures practicades a les façanes s'han disposat de forma arbitrària i algunes com la portada principal o algunes finestres de l'últim pis, han estat modificades.
Pel que fa a l'església que hi havia a l'interior, tant sols es veuen restes de contraforts, part de l'absis principal i el campanar, similar a les espadanyes però d'un sol finestral.
Notícies històriques
El poble conserva encara l'edifici que fou primera església, situat a la vila Closa.
Estava dedicat a Sta. Maria de Gràcia, nom amb que els repobladors cristians batejaven les mesquites consagrades al culte cristià.
En resten els murs, però no l'interior, enderrocat durant la primera guerra carlina (1835- 37).
A principis del segle XX, l'edifici fou ocupat per les monges de la Sagrada família.
Entre els anys 1956-58 fou un magatzem de gra i estable de gallines clandestí.
Hi ha una làpida que gravat ens diu: "casa de la almoyna del discret n'Arnau Martí, prevere beneficiat en la seo de Leyda", possiblement del segle XV. “
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines ho fem amb l'etiqueta de “Monestirs”.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
