Les fotografies d'aquest reportatge no guarden cap ordre concret
F O T O S
1
2
3
4
5
I T I N E R A R I 
Situació: A Solsona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Solsonès (Lleida).
Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bo. Visitable – horaris.
Altres noms: Catedral de Solsona - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 12/05/2017:
La trobarem, com és lògic ... a la Plaça de la Catedral.
Localització: N 41 59 39.5 E 01 31 10.6 – Altitud: 661 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):
“ Descripció
La catedral de Solsona és un complex conjunt d'edificacions de diverses èpoques situat a la part antiga de la població.
L'edifici actual, gòtic, d'una nau coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, fou construït als segles XIII-XIV, al lloc d'una església romànica del segle XII, de la qual n'han pervingut els absis semicirculars, dues figures a la porta d'accés, un finestral, el Pantocràtor (avui al Museu), el campanar, una portalada d'accés al claustre i una nau transversal amb volta de canó apuntada, visible encara des de l'estança de manxes de l'orgue.
Fou construïda en dues fases, a la primera es va fer l'església de tres naus, la nau central més alta que les laterals, amb finestrals que hi donaven llum. La nau lateral esquerra corresponia a la portada d'accés. Té tres absis semicirculars, decorats interiorment amb arcuacions.
A la segona fase es construí el campanar, sobre la nau lateral dreta i l'atri d'accés als claustres, a les que s'havia de pujar per una escala de nou o deu graons per a salvar el desnivell de més de 1,75 m.
Té tres plantes, acusades a l'exterior per una cornisa en les que alternen, per planta i per cara, un finestral d'un sol arc amb un de geminat, tots amb capitells esculpits.
L'escala del campanar, de 25,92 m, és de pedres i està practicada a un pas de carreus amb volta de canó ascendent. Va pujant des de sobre de la nau lateral dreta pel costat de la caixa, que només s'interromp per una cúpula, rebaixada i sostinguda sobre trompes, a nivell de la segona planta.
Al segle XVI el campanar s'allargà fins a l'alçada total de 35,12 m i es cegaren els finestrals.
Les obres de la catedral gòtica, superposada a l'església romànica, ja s'havien començat el 1299 per la part exterior del temple romànic, a ponent. Al 1330 s'enderrocà el mur que tancava el temple romànic per a prosseguir la nau gòtica, continuant-la, per un cantó, fins a la portada i per l'altre, fins el campanar.
Esdevingut seu catedralícia el 1593, l'edifici fou acabat als segles XVII-XVIII.
És una nau alta i espaiosa, despullada de tot ornament. Els capitells acusen les dues èpoques, els primers, petits i típicament gòtics, són decorats amb els escuts heràldics dels principals promotors de l'obra. Els de la segona època són molt grans i estan decorats amb elements vegetals estilitzats.
El rosetó romànic fou traslladat al mur que tancava la nau gòtica. El 1623 el mestre de cases barceloní Claudi Casals s'encarregava de fer l'absis, encara en estil gòtic, darrera el qual restaren els tres absis romànics, amb funció de sagristia. Casals va perllongar també la nau per ponent, amb un tram més baix cobert amb volta de canó, i una nova façana sobre la qual s'afegí el 1768 la portada barroca.
A banda i banda del presbiteri, a manera de creuer, foren edificades, a l'esquerra, la capella de la Parròquia (1668-73), ampliada després (1746-72) amb la capella de la Mercè, presidida per un bell Retaule barroc de la Mercè, i a la dreta, la capella de la Mare de Déu del Claustre (1727), ampliada posteriorment amb el cambril, obra de l'arquitecte August Font (1902-1910).
La Marededéu, patrona de la ciutat, és una imatge romànica, del segle XII, de pedra ennegrida pel temps, obrada per l'escultor tolosà Gilabert.
El claustre, que era romànic, d'influència tolosana, fou completament alterat al segle XVIII: hom en rebaixà el nivell del sòl, en tapià la porta d'accés (un bell exemplar de l'escola de Lleida, amb decoració geomètrica, que fou descobert de nou el 1949-51), i en substituí els arcs i pilars de la galeria baixa per uns de neoclàssics.
Amb tot, encara conserva la volta romànica i la galeria alta, d'estil tardo-gòtic.
Al mur de migdia de l'església hi ha el portal de Sant Agustí, protegit amb un cancell barroc (1780). Es construí per a substituir la gran portada romànica del temple. Presenta un magnífic timpà en relleu representant l'èxtasi de Sant Agustí, titular de l'antiga Canònica de Solsona. Està fet de pedra i sense policromar. Al seu costat es construí el baptisteri, enderrocat durant la guerra de 1936.
Columna historiada
Columna i capitell que integren la mateixa unitat. La columna és decorada per dues estàtues, una masculina i una femenina. La figura femenina vesteix túnica i mantell que li cobreix el cap i que es cenyeix amb la mà dreta damunt el pit i amb l'esquerra sota la cintura.
La figura masculina vesteix túnica i mantell i amb la mà dreta es sosté la barba i amb el colze es recolza sobre la mà esquerra, en la que sembla porta alguna cosa, potser unes claus.
El capitell té tres ordres de fulles d'acant. L'estil d'aquesta peça és el de Tolosa del segle XII i l'obra fou realitzada per una artista del taller de Gilabert. Les mides de la columna són 117 cm i el capitell de 28 cm.
Sarcòfag de Ponç II de Vilaró
Sarcòfag format per la caixa i la tapa. A la tapa hi ha la figura jacent de Ponç II de Vilaró, vestit de bisbe, amb túnica fins als peus, el roquet al damunt i per sobre les espatlles, sostenint amb la mà dreta el bàcul.
Porta posada la mitra i el cap reposa sobre un coixí amb decoracions geomètriques imitant puntes. Als peus té dos petits animals en forma de serp. Rematant la tapa hi ha un voladís, per damunt de la caixa, decorat amb dos castells a cada banda, cada un amb dos torres emmerletades flanquejat la portada del castell que flanquegen part de la lauda escrita al sarcòfag. La caixa, dividida en dues parts té a la part superior la continuació e la lauda i a l'inferior cinc castells, iguals als anteriors, emmarcat dins un rectangle.
A la banda dreta de la nau central hi ha l'Orgue, realitzat per Caitetà Vilardebò l'any 1852.
Notícies històriques
La catedral de Solsona s'aixeca sobre l'antiga església del monestir canonical de Santa Maria, que fou consagrada el 1163 i que havia estat precedida per dos temples anteriors, un esmentat al segle X i l'altre consagrat el 1070.
De l'edifici del segle XII conserva els absis i el campanar, a més d'alguns fragments de mur i del claustre.
L'església actual fou començada a construir vers el 1280 pel paborde Ponç de Vilaró. Iniciada per ponent, el 1330 s'enderrocà el mur de tancament de la basílica romànica per a prosseguir la construcció de la nau, però l'obra quedà inacabada.
El 1593 el papa Climent VIII creà un nou bisbat a Solsona, a instàncies del rei Felip II de Castella, per tal d'evitar la penetració ideològica dels hugonots per la frontera francesa.
El 1623 es reprengueren les obres de l'església: el capítol contractà el mestre de cases barceloní Claudi Casals que féu l'absis (el 1627 es consagrava l'altar major) i la façana de ponent. L'església fou ampliada posteriorment.
El claustre romànic, que fou bastit a instàncies del prepòsit Bernat de Palma pel mestre tolosà Gilabert, fou totalment alterat al segle XVIII.
Columna
Procedeix originàriament dels Claustres, probablement del finestral geminat del que encara en queden restes, al damunt de la porta actual d'accés als claustres.
En destruir els claustres romànics vers el 1620, per tal de posar-los al mateix nivell de la Catedral, tota l'escultura fou considerada desferra i les pedres serviren per a omplir forats i vanos.
El canonge Lluc s'emportà peces a la seva propietat, als camps on avui hi ha el Seminari diocesà i les aprofitaren per a construir les parets de contenció de terres. Aquí és on va ser trobada aquesta columna.
Va ser exposada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929.
Entre el 1997 i el 1998 fou executada la primera fase del Pla Director que incloïa la restauració de les façanes. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Catedral de Solsona – Wikipedia
- Catedral de Solsona – Solsona turisme – Tríptic
- Història de la Catedral de Solsona – Bisbat
- Turisme
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
