F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vilalba dels Arcs, població i municipi de la comarca de la Terra Alta (Tarragona).
Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: La fesomia actual d'aquesta edificació no té res a veure amb la típica – tòpica imatge d'un castell medieval, doncs és una edificació convertida en habitatges.
Ara bé, les informacions que apareixen a la pàgina web de Pat.mapa i que transcrivim unes línies més endavant, fan esment de que dins de l'interior de les cases, hi ha restes significatives.
Evidentment, nosaltres no ho hem pogut comprovar.
Les fotografies que apareixen a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, són les úniques “pistes” que teníem per poder localitzar aquesta edificació. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/05/2013:
Al carrer Església nº 4, davant d'una façana lateral de l'església parroquial de Sant Llorenç (Segle XVI – Barroc – Patrimoni.Gencat).
Localització: N 41 07 16.60 E 00 24 37.39 – Altitud: 450 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, (Enllaç trencat - Generalitat de Catalunya) - ens complau extreure la següent informació (Maig 2013):
“ Descripció
Sembla que el primitiu castell de Vilalba dels Arcs es conserva a l'interior de l'edifici del carrer de l'Església, 4.
El mur que correspon a l'antiga façana es pot veure des de l'interior de la casa adjacent, del carrer de Sant Antoni, 2 cantonada amb carrer de l'Església. Aquest mur es conserva en tota la seva alçada (quatre pisos de la casa moderna). Aquesta casa conserva també el que seria una ampliació del castell (tal com es pot veure a la façana del carrer de l'Església).
Una segona façana del castell és la que dóna al carrer de l'Església, 4. És feta de pedra, però en molts casos irregular. Aquesta façana ha estat totalment alterada amb obertures modernes. L'antic mur de façana, fet de grans carreus ben escairats, conserva restes d'un portal adovellat, ara tapiat (entre d'altres elements que tapien la porta hi ha una làpida, malmesa, que sembla tenir la creu del Templa), dues finestres senzilles (una clarament d'arc apuntat, que podria ser del segle XIII) i una finestra conopial amb calats de guix.
Des de la casa adjacent, per un passadís, s'accedeix al que seria el pati del castell, on es conserven dues arcades apuntades (una de totalment tapiada i l'altra, parcialment, ja que és per on s'accedeix al pati).
Els murs d'aquest pati es veuen assentats sobre la roca. La part d'ampliació del castell que es troba a la casa del carrer de Sant Antoni, 2 té un primer sector (de dalt a baix) que a la part baixa és de carreus i a l'alta de maons. Un segon sector, fet da maçoneria i carreus, és el que forma l'angle dels dos carrers (Església i Sant Antoni).
Notícies històriques
Vilalba dels Arcs no figura entre els castells inclosos en la dotació de Miravet del 1153, ni tampoc en la llista de llocs de la seva comanda, continguts en els Costums de Miravet (1319).
El primer document conegut que parla de Vilalba dels Arcs és la carta de poblament que el 10 d'abril de 1224 el comanador templer de Miravet i Ribera, Bernat de Campànies, atorga a un grup de quatre pobladors i a qui s'hi volgués afegir. En aquest document es parla ja del castell i del fet que el comanador se'l reserva per a ell. El que no queda clar, però, és si el castell ja existia (ja que el document descriu, com si existissin, diverses instal·lacions de la població entre les quals el castell).
Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s'independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d'Ascó. Abans d'aquesta repoblació existia ja un nucli poblat, situat uns 6 quilòmetres més al nord, conegut com a Vilalba la Vella. La població d'aquest antic poblat sembla que anà minvant fins a desaparèixer del tot entre 1359 i 1479.
No podem saber del cert si la carta fundacional de Vilalba es refereix a Vilalba la Vella o a l'actual poble de Vilalba. Del castell de Vilalba dels arcs, n'hi ha referències en documents hospitalers dels segles XVI (1535) i XVII (1647), en els quals se cita l'edifici conegut com a castell. En aquest darrer document consta que el castell era força derruït i espatllat i que una part no tenia coberta. aquesta destrossa sembla conseqüència de l'allotjament de tropes espanyoles i franceses entre els anys 1644 i 1646.”
- Per complementar i/o contrastar aquesta informació, us invitem a visitar una pàgina web de la Diputació de Tarragona.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Terra Alta : Veure en un mapa més gran.
Altres llocs interessants per visitar:
Muralles de Vilalba dels Arcs:
A l'interior de les cases d'aquesta població, es conserven restes fefaents de les muralles. A la pàgina web de Pat.mapa hi ha una extensa i ben documentada informació sobre aquestes restes, que tot seguit transcrivim (Maig 2013):
“ Descripció
En carrers perimetrals del nucli antic de la població es conserven restes visibles de la muralla que la circumdava: carrer de Sant Pere, carrer de Sant Llorenç, carrer d'Abaix, carrer del Vall (o fossat de l'antiga muralla).
A l'interior de les cases dels carrers perimetrals de Vilalba i al subsòl d'aquests o de les mateixes cases, pot haver-hi altres restes de les muralles medievals de la població.
Es conserva: Porta de la muralla a l'interior de la planta baixa de l'edifici del carrer de Sant Llorenç, 15 (aquest edifici és també el final del carrer Duna, sense sortida).La planta baixa es troba dividida en dues parts que es comuniquen per una antiga porta de la ciutat, d'arc de mig punt adovellat. Aquest pany de muralla té una amplada superior a un metre. Aquest edifici es va construir utilitzant la muralla com a part de l'estructura.
Possiblement tots els edificis d'aquest carrer contenen o han contingut parts de la muralla. ( Coordenades x:282537 - y:4555535)
Torre de la muralla al carrer de Sant Pere, 51, a la cantonada amb els carrers de Sant Roc, Roig i de Sant Llorenç. Es tracta d'un immoble, format per planta baixa i dos pisos, construït amb robustos murs de carreus que podrien formar part de l'estructura defensiva de la població. L'arc de mig punt tapiat ens indica que el nivell de cota del carrer abans era més alt que no pas ara. L'espitllera, la situació de la torre i les cantonades rematades amb carreus alineats i ben tallats fan evident que es tractava d'una torre de defensa. (Coordenades x:282603 - y:4555457)
Llenç de muralla aprofitada en una casa del final del carrer del Vall. Aquesta casa entre mitgeres antigament formava part de la muralla. L'accés a l'immoble es fa des del carreró interior. A la part externa de la muralla només hi ha un balcó amb una espitllera al costat, a l'alçada del primer pis, i un finestró més amunt. La cota del carrer interior és més alta que la cota del carrer exterior. (Coordenades x:282741 - y:4555675)
Perxe del Bassot al final del carrer de Baix, que també podria ser una entrada a la ciutat. Situat al límit de la població, és format per dos arcs. L'exterior, d'arc rebaixat adovellat, actuava com element sustentant; l'interior, de mig punt amb dovelles, funcionava com a porta. Es veuen els forats per col·locar la fusta d'assegurar les portes. A l'interior te el sostre amb bigues de fusta. L'edifici situat sobre el perxe ha estat rehabilitat però la reforma no s'integra bé amb l'estructura medieval. El seu nom es deu a que existia un bassot exterior al recinte, davant d'ell, que servia per beure el bestiar.(Coordenades x:282748 - y:4555669)
La paret del fons d'un local (magatzem) del carrer de Sant Pere, davant el número 47, és fet de grans carreus, que deuen correspondre a la muralla.(Coordenades x:282619 - y:4555470) (Cal confirmar que es tracta de restes de la muralla.)
Entre l'absis de l'església i el llenç de muralla del carrer del Vall, hi ha dos fragments de muralla de poca alçada, a l'aire lliure. (Coordenades x:282728 - y:4555684)
Notícies històriques
El primer esment de Vilalba dels Arcs és del 10 d'abril de 1224, quan fra bernat de Campànies, comanador templer de Ribera, atorga carta de poblament al lloc de Vilalba.
Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s'independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d'Ascó.
No se sap quan es construïren les muralles. Tanmateix, el document fundacional ja parla d'un castell. Tot fa pensar que les muralles corresponen a l'època gòtica (segles XIV-XV).”
Tot seguit presentem unes quantes fotografies del Portal del Bassot (Perxe n'anomenen en aquestes contrades als antics portals de les muralles), situat al final del carrer d'Avall.
Vilalba dels Arcs
És força recomanable fer un passeig pels bonics carrers del poble.
Safaretjos
A les afores del poble trobarem aquest safaretjos, obra del segle XVI -(Patrimoni.Gencat).
De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure aquesta petita ressenya sobre aquesta construcció (Maig 2013):
“ Descripció
Els rentadors estan situats a les afores de la vila. Estan delimitats per un llarg mur de carreus en angle recte, motllurat a la seva part superior. A l'angle hi ha el cos del sortidor principal i l'escut de la vila, on es veu dues torres i un estel de sis puntes, sota un arc de mig punt adovellat. Una canalització de carreus distribuïa l'aigua a dos rentadors que tenen forma rectangular i unes lloses de pedra amb pendent.”
