F O T O S
Cartell – lleugerament retocat i retallat – d’un plafó que hi ha a la plaça del castell.
Vista de l'Ajuntament, que ocupa el lloc de l'antic castell.
Torre de la Presó.
Torre de la Presó.
Torre de la Presó.
Església de Sant Feliu
Església de Sant Feliu
Vistes des de Llagostera.
Llagostera, vista general
I T I N E R A R I 
Situació: A Llagostera població de la comarca del Gironès (Girona).
Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat). De la pàgina web de l'Ajuntament de Llagostera, ens complau extreure la següent informació:
“ Ajuntament, castell i muralla
Els seus orígens se situen al s. XII tot i que les restes actuals pertanyen a un poderós conjunt fortificat dels segles XIV-XV, del qual se'n conserven tres torres. L'actual ajuntament té unes voltes a la Sala de Sessions que daten del segle XV.”
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: El dia de la visita, en restauració, tota la plaça estava en obres. Restes força rellevants. Lliurament visitables. Aparcament als carrers dels voltants. Completa informació en panells informatius disposats a l'efecte.
Altres noms:
Accés - Visitat el 15/08/2009:
Restes fàcilment localitzables, al casc antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l’església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Localització: Plaça del castell: N 41 49 44.00 E 02 53 31.00 – Altitud: 155 m.
Altres:
De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Juny 2016):
Descripció:
El castell de Llagostera és un conjunt de fortificacions i restes de l'antic castell, de conservació parcial, i es pot dividir en els següents elements:
Un recinte interior emmurallat, que envoltava la part més elevada del turó, on es situava l'església, el cementiri, el propi castell i probablement diversos habitatges.
Conformava un espai poligonal de tendència pentagonal d'uns 57 per 40 metres.
Se'n conserva actualment el sector oest i nord-oest, compost per tres llenços de mur i dues torres.
Dels llenços de muralla es conserven tres trams de 5, 16 i 14 metres, entre l'est de la Torre de la Presó i l'extrem nord-oest de la Plaça del Castell.
Les dues torres corresponen a l'anomenada Torre de la Presó i la torre situada en l'actual edifici de l'Ajuntament.
La primera és situada al nord-oest, essent de planta circular, d'uns 10 metres d'alçada conservada, amb dos pisos, amb una porta i finestra possiblement obertes al segle XVII; originalment es tractava probablement d'una bestorre oberta a l'interior del recinte. A principis de segle XX es conservava un tercer pis, amb espitlleres per arma de foc.
La segona torre, també d'uns 10 metres, és de planta semicircular i podria incloure's al recinte pròpiament del castell; avui és integrada en l'edifici de l'Ajuntament.
La resta del recinte, segons la documentació i les hipòtesis dels investigadors, resseguiria per l'extrem nord-oest de la plaça de la Llibertat (antiga plaça de Dalt) fins al carrer Sant Pere, per l'absis de l'església, just darrera la sagristia, on hi hauria un dels portals; des d'aquest, la muralla resseguiria per la banda nord de la plaça del Castell.
El recinte tindria diverses torres, a banda de les descrites, de les que es coneix documentalment l'anomenada “Torre del Cementiri”.
El castell-palau corresponia un edifici de planta rectangular d'uns 19 per 9 metres, adossat a l'interior del llenç occidental de la muralla interior, actualment ben conservat i seu de l'Ajuntament de Llagostera.
En el segle XIX va ser reformat i especialment en l'interior no és visible l'obra original, tret d'una gran sala amb arcs apuntats. A l'exterior es conserven tres escuts dels Cruilles, senyors de Llagostera als segle XV i XVI. És probable l'existència d'altres edificacions del castell anteriors a aquest palau.
El recinte exterior correspondria a un perímetre d'uns 400, englobant l'antiga vila en un espai d'uns 250 metres d'est a oest i de 190 metres de nord a sud.
Discorria per la part més baixa del turó, tancant diversos carrers, cases i horts situats al peu del recinte interior.
Es conserva íntegrament a excepció del tram est i sud-est i és ben visible el tram nord.
Des del nord, resseguia els actuals carrers del Fred, de l'Olivareta, al nord-oest i oest, plaça del Mercat al sud, i carrer Santa Anna a l'est i nord-est.
Diversos trams conservats assoleixen pràcticament els 10 metres d'alçada, amb una factura en tots ells pràcticament homogènia.
Aquesta muralla disposava també de diverses torres, de les que se'n coneixen l'anomenada torre de la Central, de planta circular de 5,90 de diàmetre i 10 metres d'alçada, i la torre Gemma, de planta quadrada, d'uns 4 metres de costat, 6 metres d'alçada i amb tres espitlleres.
Naturalment també existien diversos portals, dos d'ells ben coneguts: el d'en Saura, al sud, a la confluència dels carrers Olivareta i Major, que estava flanquejat per dues torres, una enderrocada al segle XVII i l'altra a mitjan segle XIX; i el d'en Pi o d'en Nicolau, a l'est, a l'actual confluència dels carrers Sant Pere, Santa Anna i Fred, també amb dues torres.
Notícies històriques:
Castell termenat, documentat per primer cop al 1288.
En començar el segle XI la comtessa Ermessendis, vídua del comte de Barcelona Ramon Borrell, féu restitució, al bisbe de Girona, de diverses possessions, entre les quals "Sti. Felicis de Locustaria".
Consta que el 1266 l'Infant Pere reconegué a la seva muller que, per raó de l'esponsalici, li havia assignat la vila de Llagostera.
El 1288, el rei Alfons el Franc va vendre, a carta de gràcia, el castell de Llagostera al vescomte Dalmau de Rocabertí.
El 1315, Guerau de Rocabertí gaudia les rendes del lloc, bé que el castell seguia en el patrimoni reial.
El 1324, el rei Jaume III donà Llagostera a Ot de Montcada, iniciant el domini montcadí sobre el lloc.
El 1375, Pere el Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada. En morir Roger de Montcada, al segle XV, el castell passà als Cruïlles, per parentiu i després als Lanuza.
L'enderroc de diversos edificis al carrer del Fred va deixar al descobert un tram de l'antiga muralla.
L'any 2010, l'Ajuntament de Llagostera va dur a terme l'arranjament, urbanització i enjardinament d'aquest tram.
Les intervencions arqueològiques efectuades van permetre documentar-la; no es tracta d'una muralla pròpiament dita sinó que els murs corresponen a les parets posteriors de les cases que es van construir intramurs, fent les funcions de muralla. L'antiga muralla medieval fou enderrocada probablement quan es van construir aquestes cases, als segles XVIII-XIX.
Als anys 2008 i 2010 es van portar a terme excavacions arqueològiques a l'interior de Can Caciques. Part d'aquesta casa, del segle XVI, aprofita la Torre Gemma, de planta quadrangular i molt ben conservada. A més, també es va documentar un tram de fossat, el qual fou terraplenat a la primera meitat del segle XV, i un tram de muralla de 2,4 metres de longitud."
Edificacions properes:
- Dins del terme municipal de Llagostera hi podem trobar també el Castell de Montagut. Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Gironès : Veure en un mapa més gran.
