F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Les Oluges, vila i municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: En origen la construcció està documentada des del segle XI (Pat.mapa). L’edificació actual és fruit d’una profunda remodelació efectuada durant el segle XVI, moment en que el castell fou convertit en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista.
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)
Estat: Bon estat (Reformat). Ocupat en part per dependències de l’Ajuntament i en part per residencies de particulars, una de les quals ha estat habilitada com a residència de turisme rural.
Altres noms: Castell de l’Oluja Baixa – (Patrimoni.Gencat)
Accés - Visitat el 02/12/2006:
Dins el nucli urbà. Cap problema per localitzar-lo. La gran torre que el presideix, no passa gens desapercebuda.
Localització: N 41 41 50 E 01 19 09 – Altitud: 524 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
El castell de l'Oluja Baixa, que respon a la tipología de castell-palau del segle XVI, està situat a la plaça Major del municipi.
La seva estructura constructiva es veu clarament dividida en dos cossos, la torre de defensa i la zona utilitzada en un primer moment com habitatge.
Aquest últim cos, situat a la part dreta, està format per planta baixa, primer i segon pis, i les golfes, exceptuant la porta d’accés al recinte, que únicament presenta planta baixa i que al seu interior hi devia haver el pati d'armes.
La portalada principal està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles de pedra, mentre que la resta del mur presenta carreus irregulars formant un paredat. A banda i banda d'aquesta portalada principal, ens apareixen dues espitlleres per arma de foc, mentre que a la part superior de la porta hi apareix l'escut heràldic de la família promotora de la construcció del castell.
Situada al costat esquerra, observem una altra porta d’accés d'arc de mig punt rebaixat, de menors dimensions i amb un treball més rudimentari.
Per sobre d'aquesta s'aixeca l'edifici destinat a habitatge en el que destaquen una finestra amb guardapols motllurat de línia conopial amb elements decoratius renaixentistes i un escut central a la llinda .
Ja a la part més elevada d'aquest cos de l'edifici ens apareix les golfes, que presenten quatre obertures també amb arc de mig punt, per sota de les quals ens apareixen les restes d'un antic matacà.
Finalment d'aquest casal en destaca la torre quadrada, amb carreus a les cantoneres, amb una estructura en alçat de quatre pisos, dels quals en destaca la finestra situada al primer pis, que presenta la mateixa decoració que la que trobem al cos de l'habitatge. La porta d’accés situada a la part inferior de la torre és posterior a la seva edificació, ja que la porta original d’accés està situada al mur lateral de la dreta, adossat al cos de l'habitatge, i està situada a una certa altura per qüestions de defensa.
Notícies històriques
El castell de L'Oluja Baixa, anomenat també Castell d'Oluja Jussana està documentat des del 1072.
Els comtes de Cerdanya tingueren en un principi l'alt domini del castell. A ells Guerau Ponç prestà jurament de fidelitat pel "castello de Vulvuga" en una data compresa entre 1072 i 1095. L'església de "Uvuiga" fou confirmada el 1150, a l'església de Solsona, pel papa Eugeni III. De l'indret sorgí un llinatge homònim, alguns membres del qual són ja documentats a l'inici del segle XII i els quals varen tenir una destacada intervenció en la vida política dels segles XII i XIII, participant en moltes empreses bèl·liques com la conquesta de Lleida. Alhora, alguns membres de la nissaga foren de l'orde del Temple.
En els fogatges del segle XIV ja apareix documentat que l'antic terme del castell d'Oluja era dividit en dues parts, l'Oluja Sobirana i l'Oluja Jussana. El 1358 Galceran d'Oluja tenia 56 focs "in locis d'Uluja Sobirana" i llocs veïns, mentre que Pere d'Oluja tenia 19 focs "dicti loci et assecuravit pro eo G. Solsona baiulus d'Oluja jusana", a la vegada que Arnau d'Oluja posseïa 23 focs "in loco de Castro novo d'Uluja". Els fogatges de 1381 assenyalen: " Castell Nou Duluja: den P. Duluja donzell".
Durant la guerra civil catalana, l'any 1462 els propietaris del castell, la família de Pere Ramon d'Oluja foren partidaris de Joan II i hostatjaren el seu fill Ferran, el futur rei Catòlic, que hi passà llargues estances.
En el segle XVI el castell fou convertit en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista, tot deixant l'antiga estructura exterior.
Al segle XVII la jurisdicció criminal del terme de les Oluges era del rei. Al llarg del temps la propietat passà per diverses famílies com els Agulló o el Vega. El 1831els senyors de les dues demarcacions de les Oluges foren els Rocafort.
Els últims propietaris van ser la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo.
L'edifici ha funcionat com a escola i recentment ha estat adequat com a Casa de la Vila.”
- De la pàgina web Turismesegarra.com, ens complau extreure les següents informacions (Desembre 2012):
- “Aquesta població s'enfila en un turó situat al marge dret del riu Sió i antigament estava dividit per dos nuclis: l'Oluja Alta i l'Oluja Baixa.
Antigament existien dues parròquies i fins dos castells, és a dir dos pobles, un a dalt del turó sobre el qual es van escalonant les cases del lloc ( el castell de dalt, que fou del llinatge dels Oluja), i l'altre al peu de la costa en el pla que forma la vall del Sió, aquest segon castell fou dels Agulló i avui en dia està en estat ruïnós. D'aquí els noms de l'Oluja de dalt i l'Oluja de baix, tot i així , antigament els corresponents d'Oluja Sobirana i Oluja Jussana.
En certa manera s'ha mantingut la divisió en dues parts, i no només en rivalitats ancestrals, sinó fins i tot en el nom, el plural de Les Oluges, és el resultat de la unió dels dos antics pobles, i fins i tot a vegades s'ha continuat usant l'expressió Les Oluges altes i baixes.
Aquest indret fou bressol de la cèlebre família dels Oluja, que en conservaren el domini d'ambdós nuclis durant l'època medieval. A l'època moderna trobem com a senyors d'aquests llocs els Agulló, els Vega, i al final dels senyorius, el baró Rocafort.
El nom originari del poble era Oluja en singular, mot que probablement té alguna connexió amb l'aigua, si oluja prové d'aluja "bassa d'aigua estancada", ja que fa uns cent anys hi havia uns grans aiguamolls i fins i tot unes basses, situades a les Tallades i a les Comes, on es banyaven els bous. També hi altres teories sobre l'origen etimològic de les Oluges, com la que pot provenir dels substantiu àrab (al-) 'ulúlj, que significa: el lloc dels infidels fins i tot hi ha una altra teoria en que l’origen el situen en la llengua basca.”
- Curiositats: De la mateixa pàgina web Turismesegarra.com, ens complau extreure la següent anècdota (Desembre 2012):
” Temps enrere, el poble de les Oluges estava dividit en l'Oluja de Dalt i l'Oluja de de Baix.
Expliquen que una vegada, l'alcalde de baix va anar a Lleida per assumptes oficials, i en arribar-hi va dir: "Yo hablo por arriba i por abajo", els de Lleida van pensar que es reia d'ells, i fins i tot el volien tancar a la presó.
Al comprovar que l'alcalde volia dir que ell parlava en nom de les dues Oluges, la de dalt i la de baix tot va quedar en una anècdota, i un fart de riure.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
- Capella de Sant Salvador
- Capella de Santa Engràcia
- Castell de l’Oluja Jussana
- Castell de l'Oluja Subirana
- Església de Santa Maria de les Oluges
- Torre de defensa
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
