F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del municipi de Tàrrega (Urgell) – Lleida.
Època: Segle XII - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Molt malmès, escasses restes, les més rellevants la base d’una torre (Interiorment els carreus encara presenten una bona apariència) i un petit llenç de paret. Lliurament accessible. Fàcil aparcament.
Altres noms:
Accés - Visitat el 08/05/2010:
D’entrada val a dir que vàrem localitzar la situació d’aquestes restes a casa nostra, visualitzant-les directament sobre el mapa de Google Earth. Vàrem prendre nota de les coordenades. El dia de la busca, circulant per l’autopista A-2, vàrem introduir aquestes dades al nostre Tom Tom i sense cap dubte, amb la precisió d’un rellotge amb maquinaria suïssa, ens va conduir davant mateix d’aquest antic castell.
De totes maneres, no ens costa res fer-vos cinc cèntims del recorregut .
Com clarament podeu veure al mapa de Google, que hi ha en aquesta mateixa pàgina, iniciem la descripció d’aquest itinerari a Tàrrega, a la rotonda (Plaça d’Andorra) situada al final del carrer Sant Pelegrí (41 39 25.31 01 08 11.40), on hem pres la sortida indicada com a carretera C-14, carretera de Tàrrega a Guissona. Després de passar per sota de l’autovia’ A-2 continuem per la carretera L-310.
En un lloc d’aquesta carretera, situat entre els PK 2-3, a les coordenades 41 40 38.24 01 09 26.78, cal prendre un trencall que hi ha a mà dreta, sense cap indicació, que accedeix a un camí sense asfaltar, en bones condicions. El castell ja és visible a la llunyania, a la dreta.
De seguida girarem pel primer trencall a mà dreta i ens trobarem circulant per un camí identificat al mapa de Google com a Camí Ral. Creuarem un pas a nivell sense barreres (Línia FFCC Barcelona-Manresa-Lleida) i al cap d’un recorregut d’uns 700 metres des de la L-310 ens trobarem en una ampla esplanada, on aparcarem 41 40 14.34 01 09 28.76.
A la dreta hi ha les instal·lacions de la Planta de Compostatge de Tàrrega.
Davant, un petit turó. Darrera d’aquest, hi ha una segona elevació, on trobarem les escasses restes del castell, accessibles sense cap dificultat.
Localització: N 41 40 14.44 E 01 09 21.17 – Altitud: 415 m.
Captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals.
Altres: De la pàgina web Generalitat de Catalunya , ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
Prop Altet. Notables ruïnes amb la base d'una torre rodona. Queden només unes restes del que havia estat la torre circular del castell.
Sembla que antigament era format per tres elements constructius. D'una banda un recinte poligonal que feia de muralla closa. A més, una torre circular bastida al cim del tossal i per últim un segon recinte que seguia per fora el primer clos.
La torre, es conserva una alçada màxima de 4 metres. Està feta a base de filades de carreus molt grans, que s'uneixen a través de morter de calç.
La muralla situada a la banda sud-oest del turó ressegueix per fora el primer mur inicial. Aquesta té un gruix de 90cm i els seus carreus són molt grans i més ben escairats, que s'assenten damunt la roca.
Notícies històriques
Fortalesa. Documentada el 1121. La notícia més antiga que s'ha localitzat del lloc de l'Ofegat data del 1121, quan consta que en el seu terme hi posseïa terres i vinyes la canònica de Santa Maria de Solsona.
El seu castell és escriptural per primera vegada l'any 1133 en el testament de Gombau i la seva muller els quals deixaren el seu fill Bernat, unes cases i un alou que tenien "in Kastrum Offegad". L'indret donà origen a un llinatge del mateix nom, documentat en nombroses escriptures dels segles XII i XIII. Els seus membres com Guillem l'Ofegat o Pere de l'Ofegat tingueren càrrecs destacats com la governació de la comanda hospitalera de Cervera els anys 1174 i 1178, respectivament.
Segons Josep Lladonosa, el castell passà al domini del monestir de Santes Creus. Tot i això, el cenobi de Santes Creus no trigà a desprendre’s d'aquesta fortalesa, ja que el 1324 el rei Jaume II concedí a Arnau Messeguer, senyor del Castell de l'Ofegat, el dret d'entrar vi en la vila de Tàrrega. A la darreria del segle XV l lloc de l'Ofegat prengué el títol de baronia en ésser comprat per la baronessa de Soldevila. La seva filla Elisabet i marit, vengueren l'any 1559 el lloc i castell de l'Ofegat amb tots els drets al consell general de la vila de Tàrrega.
Cap a la darreria dels segles XVI s'inicià el despoblament del lloc. Va sobreviure com a municipi independent fins el 1904 en que l'agregaren a Altet. “
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de l’Urgell – Web força interessant. Destaquem algunes pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Urgell : Veure en un mapa més gran
