F O T O S
I T I N E R A R I
Situació: A les afores d'Esponellà (Pla de L'Estany) – Girona.
Època: Segles XIII – XIV - Sense estil definit - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès, però a la vegada les restes són rellevants. Era una construcció de bona talla. Lliurament accessible. Un gran cartell dona una precisa informació d’aquesta edificació. Al terra hi ha unes petites senyals que informen de les diferents estances del recinte.
Altres noms:
Accés - Visitat el 12/08/2009:
Procedents de la localitat de Banyoles, i circulant per la carretera GIP-5121, abans d’arribar a Esponellà, entre els PK 7-8, trobarem un trencall a mà dreta (N 42 10 41 E 02 47 20) per on continuarem, amb un cartell informatiu: Ruïnes del castell d’Esponellà (Segle XII) .
Ens trobarem en una petita placeta, rodejats d'arbres i d'on surten diversos camins, degudament indicats per petits cartells de senderisme.
A l'esquerra n'hi ha un que ens indica per anar al castell. Per aquí hem continuat, un estret i una mica costerut camí sense asfaltar, que en un minut ens ha conduït davant mateix de l'edificació que busquem, on hem aparcat.
Localització: N 42 10 45 E 02 47 26 - Altitud: 200 m.
Nova visita: 22/08/2019
Havent-nos arribat notícies de que s'estaven portant a terme nous treballs de rehabilitació / restauració del Castell d'Esponellà vàrem anar a fer un cop d'ull.
Us oferim imatges de la situació d’aquesta edificació en data 22/08/2019. Aquestes fotografies no guarden pas cap ordre concret.
A la vista està que encara hi ha força feina per fer.
Us recomanem fer una visita a la pàgina web de l’Ajuntament d’Esponellà, on hi trobareu una interessant i completa informació sobre el Projecte de restauració del castell d'Esponellà.
- Visita anterior: Any 2009
- Visita actual: Any 2019
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - (Setembre 2019 ):
Descripció
El castell està situat sobre un turó que domina tot el poble d'Esponellà i el Fluvià.
Aquesta fortalesa està molt malmesa, només en resten alguns paraments de pedra.
Aquests murs formen dos recintes: un primer de forma triangular, que dataria del segle XIII, el qual fou ampliat al segle XIV cap al sud, mitjançant un terraplenat del terreny.
Al nord-oest, la part més elevada i potser la més antiga, hi ha una gran torre quadrada amb paviment de còdols.
Es conserven trams de muralla amb espitlleres.
A la banda de la torre quadrada es pot observar que el mur folrava el terreny natural, la qual cosa sembla indicar que el castell es bastí rebaixant el terreny.
Prop del castell hi havia la capella que devia donar servei espiritual al seus estadants, dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança.
Les restes d'aquesta capella, probablement, es corresponen amb unes ruïnes encara visibles a l'est de la fortificació, just al davant de la seva porta d'entrada principal.
Aquesta capella externa s'enderrocà al segle XV per tal de bastir una barbacana que protegia la fortificació (la capella es troba en la línia directa de tir de la seva tronera).
Aquesta barbacana és una construcció semicircular, que presenta evidències d'un petit camí de ronda a la part superior del mur, cosa que demostra que es tractava d'una estructura descoberta.
L'accés al castell es feia per un petit pont d'obra que encara es conserva.
Així mateix, es conserva una gran cisterna de planta rectangular que recollia les aigües pluvials.
Existeix, a la zona oest, una altra cisterna més petita, que és de construcció posterior, de l'època que el castell funcionava com a masia.
Les excavacions de l'any 2000 varen deixar al descobert les restes de dues habitacions de l'extrem nord-est del castell.
Es va poder constatar que, antigament, havien format una única cambra, amb una funció senyorial, ja que tenia un magnífic terra de travertí, ara en molt mal estat per la total manca de protecció des que es va excavar.
El buidatge de la cisterna més petita va permetre recuperar dos capitells amb decoració floral, que es poden datar al segle XIV.
També es varen trobar restes de plafons de guix, que segurament decoraven el sostre de les habitacions principals cap al segle XVI.
Tot això permet suposar que el conjunt també va funcionar com a residència senyorial, si més no en alguna etapa de la seva història.
Notícies històriques
La primera referència a l'església parroquial data de l'any 925 a la vila d'Esponellà (Villa Spondiliano), dins del comtat de Besalú.
Al segle XII el locatiu apareix com a cognom.
Malgrat aquestes referències, no hi ha mencions explícites a una fortalesa en aquest indret que permetin conèixer els seus orígens.
S'ha parlat de l'existència d'una petita fortificació, durant el segle XI, de la qual eren castlans els Creixell de Borrassà.
Posteriorment, el castell passà a ser controlat per la família Palera (segles XII i XIII).
A principis del segle XIV aquesta fortalesa era propietat de la família Rocabertí.
El 1381 el rei Pere el Cerimoniós erigí el lloc d'Esponellà com a castell termenat i el vengué a Guillem de Collteller, metge reial.
El castell presenta senyals evidents d'haver estat objecte d'una reforma general a finals del segle XIV, tot i que l'escassa documentació coneguda no ho esmenta.
En aquest moment, s'amplia el recinte cap al sud, mitjançant la construcció de diverses terrasses.
Així mateix, es basteix un fossat i es reforça el mur oest amb una obra que el folrava.
L'estructura general del castell, durant aquest període, devia ser força similar a l'actual.
Aquest castell, segurament, degué patir els efectes dels terribles terratrèmols dels anys vint del segle XV, tal i com indiquen alguns elements en les restes del monument.
Durant aquest segle la importància estratègica d'aquest castell no minvà: està situat en una cruïlla de comunicacions entre el Pla de l'Estany i l'Empordà, alhora que domina tota una plana.
L'any 1468 el castell fou lliurat pel rei Joan d'Anjou al senyor provençal Folc d'Agoult, en el context de la Guerra dels Remences.
Segurament, pot datar d'aquest període la construcció d'una barbacana de planta semicircular, que defensava l'accés al castell, que es feia per un petit pont d'obra.
Més endavant, la fortificació va perdre el seu valor estratègic i militar i es va destinar a l'explotació del territori.
Així, es va adaptar internament per tal d'utilitzar-lo per a tasques agrícoles.
El culte a la capella de la Mare de Déu de l'Esperança es va mantenir fins l'any 1657, quan la mort violenta del capellà de la vila mentre hi feia missa dugué al seu abandó.
Les dades arqueològiques indiquen que el castell també fou abandonat en aquesta mateixa època.
Des del seu abandó es va convertir en una mena de pedrera on els habitants de la zona s'abastien per construir les seves cases i masos.
La restauració del castell es va iniciar a finals dels anys noranta, a iniciativa de l'Ajuntament d'Esponellà.
S'han realitzat diversos camps de treball per a joves, que han desbrossat i netejat el terreny.
També s'hi han realitzat campanyes arqueològiques als anys 1999 i 2000 , 2012 i 2013.
A finals dels anys noranta es va fer una neteja per facilitar l'accés, que va suposar la pèrdua d'un important volum d'informació històrica, en efectuar-se sense cap mena de control arqueològic ni tècnic.
Un altre problema afegit és que, en no consolidar-se les restes de les excavacions arqueològiques, el conjunt ha sofert una creixent degradació de les restes i murs, en ser exposats als elements després de segles d'estar enterrats.
L'any 2002 es va fer una senyalització i adequació general del conjunt per a la seva visita, però la manca de manteniment ha suposat la seva ràpida degradació.
Els anys 2013 i 2014 la Diputació de Girona ha dut a terme una intervenció d'excavació i consolidació de les restes del castell."
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure d'una altra pàgina web de la Generalitat de Catalunya - Jaciment arqueològic - el següent text (Setembre 2019 ):
El castell se situa sobre un turó dominant el poble d'Esponellà.
Segons la opinió generalitzada, per aquest indret discorria una via romana secundària que menaria cap a la "Via Annia", ja que el municipi d'Esponellà és un lloc de pas obligat entre les planes de Banyoles i Figueres, així com de Besalú a Figueres.
De la mateixa manera, el pont d'Esponellà sembla que ha de tenir també un precedent en època romana.
La vila d'Esponellà figurava en el segle X dins el comtat de Besalú i en el segle XI hi ha constància de la presència d'una torre de guaita propietat dels senyors de Creixell.
El lloc passarà successivament a les famílies Palera (segles XII al XIII), un descendent dels quals rep llicència del rei Jaume I per a construir una nova fortalesa, que no es palesa fins 1381 quan el rei Pere III concedí la llicència al seu metge personal, Guillem de Coltaller, per a reconstruir-lo en castell termenat.
El castell d'Esponellà disposava durant el segle XVI d'una mesura pròpia, la mitgera, que corresponia en aquest cas a set quarterons de Besalú.
Se sap també que l'any 1442 s'acabà la construcció del pont d'obra del castell.
Actualment el castell es troba en un mal estat de conservació, tot i així es poden apreciar com a mínim dos recintes murats que separen dues terrasses, la presència d'una torre semicircular a la que s'accedeix per un pont empedrat salvant un petit fossar, i dues cisternes per a l'abastiment d'aigua als habitants del castell.
La primitiva torre del segle XI devia tenir, segurament, funció defensiva degut a la necessitat de controlar el pas del Fluvià i les vies de comunicació i les planes agrícoles de l'entorn.
Els anys 1999 i 2000 es dugueren a terme dos intervencions arqueològiques en el castell que van proporcionar una quantitat molt minsa de material.
Es posaren al descobert dues habitacions de la terrassa superior del recinte del castell, la torre semicircular del vessant sud-est i s'excavà la cisterna.
El moment d'abandó del castell s'ha fixat en el segle XVII.
Durant el segle següent, viurà el seu progressiu desmantellament, de manera que la pedra del castell serà aprofitada pels veïns d'Esponellà per tal de construir nous masos i la reconstrucció d'altres.
Estat de conservació: Dolent.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Pla de l Estany : Veure en un mapa més gran.
