F O T O S
Portada de la Sala Capitular
Claustre, transformat per en Eduard Toda, en mirador.
Església de Sant Miquel - "edifici romànic del segle XIII".
I T I N E R A R I 
Situació: Al terme municipal de Riudecanyes, localitat del Baix Camp (Tarragona).
Època: Segle XII - Romànic - (Patrimoni.Gencat). L'església, edificació romànica del segle XIII - (Diputació de Tarragona).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Adquirit per Eduard Toda i Güell, polifacètic filantrop català, el va restaurar profundament entre els anys 1910 i 1925. Actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya. Visitable. Aparcament.
Altres noms: Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.
Accés - Visitat el 11/03/2006:
Des de la localitat de Riudecanyes hem agafat la carretera TP-3211. Durant el proper recorregut trobarem cartells indicatius de la direcció a seguir fins arribar al castell.
Localització: N 41 07 38 E 0 54 58 - Altitud: 585 m.
Altres: De la pàgina web de la Diputació de Tarragona, ens complau extreure la següent informació (Agost 2013):
" Descripció:
Inicialment, el castell sembla que era al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes.
El conjunt fou adquirit pel diplomàtic Eduard Toda a principis del segle XX, quan era format per unes important ruïnes medievals.
Toda va reconstruir les diverses parts del castell-església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés- amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic.
La part més ben conservada és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local.
A les dependències de l'habitatge d'Eduard Toda, prop del claustre, es troben les col·leccions de ceràmiques, mobiliari i diversos objectes antics, i la biblioteca que reuní en vida.
La casa, que s'ha mantingut com la deixà el seu propietari, ha estat museïtzada, i constitueix una mostra d'un habitatge burgès de principis del segle XX.
Notes històriques:
Castell i lloc fortificat.
Documentat el 1153.
El castell i la seva església van ser centre de la baronia d'Escornalbou.
L'església va ser utilitzada per monjos franciscans fins el 1835, sense les fortificacions inicials, que havien estat desmantellades.
La baronia d'Escornalbou tenia jurisdicció sobre vuit pobles del Camp de Tarragona.
El monestir fou fundat en el lloc ocupat anteriorment per un antic castell fortificat que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana, tot i que probablement el seu origen es remuntaria a època romana.
Entre 1162 i 1170 Alfons I, d'acord amb Albert de Castellvell, concedí a Déu, a Sant Miquel i a Joan de Santboi el lloc erm, derruït i deshabitat d'Escornalbou en lliure i franc alou per restaurar-lo, fortificar-lo, poblar-lo i aixecar en el seu cim un convent de canonges agustins dedicat a Sant Miquel, sota l'obediència de l'Església de Tarragona, de la qual Santboi era cambrer.
El gran terme que es dotà fou el generador de la baronia d'Escornalbou."
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Monestirs de Catalunya
- Castells Catalans
- Castell Monestir d'Escornalbou - Wikipedia
- Museu d'Història de Catalunya
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Camp : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Textures - Erosió.
Durant un passeig per un petit circuit exterior al castell, es pot veure aquest curiós aspecte de les roques, erosionades pels agents atmosfèrics.
