F O T O S
Camí:
Casal, edificació hereva del castell d'Erillcastell:
Església:
Poble:
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: Al poble d’Erillcastell, avui en dia, un lloc deshabitat, enrunat i totalment abandonat, situat al terme municipal del Pont de Suert (Alta Ribagorça) – Lleida.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Les restes malmeses d’un gran casal, hereu de l’antic castell, presideixen des del cim d’un turó, les ruïnes de les antigues cases del llogaret. El conjunt és lliurament accessible, tot i que la circulació entre les edificacions, comporta un cert risc de que ens caigui alguna pedra al cap, especialment dins de les restes de l'església de Santa Maria d'Erillcastell, situada a la faldilla del turó, a un nivell inferior al de les cases
Tot i així, hi ha una mitja estança coberta, semi-derruïda, amb el terra entapissat d'excrements, on sembla ser que encara s'hi aixopluga el bestiar de llana.
No deixa de ser sorprenent que en un espai d'uns 50 anys s'hagi deteriorat tant tot el conjunt. Vegi's la fotografia en Pere Català Roca, filmada l'any 1964 (Patrimoni.Gencat).
- Malauradament, a febrer del 2020 comprovem que aquesta fotografia ja no està al nostre abast...
L'any 1970 encara hi consten 9 habitants.
Les extenses vistes, envoltats de prats i amb immenses muntanyes al fons, fins més enllà d'on allarga la vista, conformen un paisatge encisador.
Altres noms:
Accés - Visitat el 22/09/2012:
Abandonem la localitat del Pont de Suert en sentit sud, circulant per la carretera N-230. Ben aviat trobarem una desviació a mà esquerra (42 24 04.47 00 44 32.87) per on continuarem i llavors ens trobarem circulant per la carretera N-260 en sentit La Pobla de Segur.
Deixarem aquest vial quan trobem una desviació a mà esquerra (42 23 37 00 47 08), entre els PK 342-341, indicada per dirigir-nos a Malpàs. Ens trobarem llavors circulant per la carretera LV-5212, des del km. 0 d'aquest vial.
Entre els PK 2-3 d’aquesta ruta apareixerà una desviació indicada (42 24 32.01 00 47 52.36 ): a l'esquerra, Malpàs. Recte, Castellar, Erta, Sas. Continuem recte.
Aviat veurem a l'esquerra de la carretera un alt munt de detritus, producte d’una antiga explotació minera, avui dia en desús, que identificarem fàcilment pel seu color fosc.
Uns metres més endavant, després de deixar enrere, a la nostra esquerra, les restes d'algunes construccions de l’antiga mina (Mines de Malpàs), trobarem l’inici d’una pista de muntanya ( 42 24 52.55 00 48 17.05), sense cap indicació, per on ens endinsarem.
Fins aquí hem rodat sobre asfalt, per unes carreteres estretes, però perfectament transitables. A partir d’ara ja serà imprescindible fer-ho amb un vehicle tot terreny, especialment al final de l’itinerari.
Al cap d'uns 4,8 km. aproximadament, des de l’inici del camí de terra, havent deixat enrere, fa poc, dues edificacions (granges), protegides per un grapat de gossos cridaners i amb cara de pocs amics, trobarem una desviació a l'esquerra, sense cap indicació, (*) per la que cal continuar (42 25 46.25 00 48 25.25). Per fer-ho obrirem una tanca de ferro que ens barra el pas i que respectuosament, tornarem a tancar després.
Novament, a uns 200 m. tornarem a trobar una altra porta, que tornarem a obrir i tancar.
Quasi al final del recorregut, a uns 800 m. aproximadament des de la darrera referència (*), hem trobat una pedra al bell mig del camí (42 25 35 00 48 00) que s'havia després de la faldilla de la muntanya, impedint-nos continuar. Llevat de la feinada de girar el vehicle en un petit espai de terreny, sembrat de pedres i amb uns clots que Déu n'hi do, no hem tingut cap més entrebanc.
Caminant, a peu, hem continuat els pocs metres que quedaven del camí, fins arribar a una praderia, on a l'esquerra s'alça el turó, on dalt de tot hi ha les imponents restes de l'edificació que busquem, i que a estones, ja ha estat visible durant el recorregut.
Localització: N 42 25 27 E 00 48 06 – Altitud: 1441 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació (Setembre 2012):
“ Descripció
El poblet d'Erillcastell, actualment deshabitat, és situat a 1441 metres d'altitud a migdia del Pic Redó.
L'indret fou el nucli central de la baronia d'Erill.
Les restes del castell van ser absorbides per la Casa Montgai, un gran casal situat al punt més elevat del poble.
Notícies històriques
Del "castro de Eril" hi ha esmentat el 1064, quan el comte Artal I de Pallars va traspassar-ne el domini al seu cosí Ramon IV de Pallars Jussà.
El llinatge Erill ja se'ns apareix el mateix segle onzè.
Amb motiu de la confiscació dels béns del darrer comte de Pallars, la baronia d'Erill fou adjudicada a Joan Ramon Folc de Cardona, el 1506.
El títol senyorial del comtat d'Erill fou creat el 1599.
A començaments del s XVII, el comtat d'Erill comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana, entre el Pont de Suert i Espills.
El 1708, el rei-arxiduc annexà la "grandesa d'Espanya" al títol d'Erill.”
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Documentació:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alta Ribagorça :Veure en un mapa més gran.
