F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Tarragona, ciutat i municipi de la comarca del Tarragonès i capital de la província de Tarragona.
Època: Època romana - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Visitable.
Tarragona forma part del grup de ciutats espanyoles declarades Patrimoni de la Humanitat.
Durant la seva llarga trajectòria vital, aquesta edificació, ha passat per tota classe de vicissituds: En època romana, com a Fòrum provincial, Arxiu i Arca de l’Estat. Durant l'edat mitjana, l'edifici fou habilitat com a residència dels reis de Catalunya i Aragó. Al segle XVII fou utilitzat com a caserna, L'edifici va ser volat l’any 1813 per les tropes napoleòniques comanades pel mariscal Suchet. Acabada la guerra del Francès, fou restaurat i habilitat com a presó provincial, funció que va mantenir fins al 1953. Restaurat de nou l’any 1971, l'edifici passà a completar les instal·lacions del Museu Nacional Arqueològic. Actualment és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.
Sembla ser que fins i tot va ser va ser utilitzada com la torre nº 52 de la línia de torres de Telegrafia òptica civil, del ramal del Perelló a Barcelona.
Altres noms: Palau d'August / Castell de Pilat – (Patrimoni.Gencat) – El Pretori - (Pat.mapa). Fòrum provincial – (Museu d’Història de Tarragona).
Accés - Visitat el 17/01/2009:
A la Plaça del Rei / Carrer de Sant Hermenegild, a tocar del Passeig de Sant Antoni.
Localització: N 41 07 00 E 01 15 29 – Altitud: 56 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):
“ Descripció
El Pretori és situat al nucli antic de la ciutat, i va ser construït en l'àmbit del desnivell existent entre el circ i la terrassa del fòrum.
En el seu estat actual, l'edifici presenta una planta formada per dos cossos rectangulars units en angle recte. El cos principal té tres plantes i terrat, mentre que l'altre només en té dues, també sota terrat.
Actualment té dues portes d'accés, una d'època medieval, d'arc de mig punt, a les escales de Sant Hermenegild, i l'altra, més moderna, a la banda del pati del modern Museu Nacional Arqueològic.
Entre els elements romans, cal esmentar les restes de murs adossats als dos cossos, i que formen un pati interior, així com dues voltes sobreposades i algun detall ornamental de la façana del carrer de Sant Hermenegild.
D'època medieval és la sala gòtica de la planta superior, construïda durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, i que presenta cinc arcs sostinguts per mènsules i finestrals tripartits. La construcció, tant a la fase romana com a les posteriors, però principalment en la primera, és feta de grans carreus tallats.
Notícies històriques
L'origen de la construcció data del segle I dC, però se'n desconeix la seva funció inicial. S'havia suposat que podria ser un palau, o el pretori on residia el governador de la província Hispania Citerior (més tard Tarraconense). De fet, l'edifici està relacionat amb la fase de remodelació de la ciutat que portà a la construcció del fòrum provincial i del circ, als quals aquesta torre era annexa.
Durant l'edat mitjana, l'edifici fou habilitat com a residència dels reis de Catalunya i Aragó, i experimentà diverses obres de condicionament, dutes a terme fonamentalment als segles XIV i XV, per disposició dels reis Jaume II, Pere III i Joan II.
Tot i que al segle XVII fou utilitzat com a caserna, l'edifici va mantenir-se íntegre en la seva estructura fins al 1813, en què fou volat per les tropes napoleòniques comanades pel mariscal Suchet, en llur retirada de la península.
Acabada la guerra del Francès, i un cop restaurat, l'edifici fou habilitat com a presó provincial, funció que va mantenir fins al 1953.
Després d'una nova restauració, el 1971 l'edifici passà a completar les instal·lacions del Museu Nacional Arqueològic. Actualment és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.”
- Altres pàgines amb informació complementària:
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Dins del terme municipal de Tarragona, més o menys allunyades les unes de les altres, hi podem trobar les següents edificacions:
- Castell de Ferran
- Castell de Paborde
- Castell de Tamarit
- Castell del Rei
- Fortí de la Reina
- Fortí de Loreto
- Fortí de Sant Jordi
- Muralles de Tarragona
- Torre de la Móra
- Torre de Mas Sorder
- Torre de Tamarit
- Torre del Mas Cusidor
- Torre del Mas de la Creu
- Torre del Mas d’en Grimau
- Torre del Mas Pastoret
- Telegrafia òptica
- A la ciutat de Tarragona, ciutat Patrimoni de la Humanitat, entre molts altres al·licients culturals hi ha una interessant manifestació festiva: Els armats de Tarragona.
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Tarragonès : Veure en un mapa més gran.
