F O T O S

$Castell del Llor - Portal d\'entrada a la vila closa.$

I T I N E R A R I

Situació: Al Llor, entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra

Època: Segle XI - (Pat.mapa).

Protecció: BCIN – (Patrimoni.Gencat)

Estat: Molt malmès, ruïnes. Restes insignificants, al costat d’un dipòsit d'aigua del poble.

Imatges obtingudes durant el primer quart del segle XX son testimoni de l’existència d’una notable edificació del segle XVI. A la data de la nostra visita, es pot contemplar el miserable aspecte que presenta aquest castell durant els primers anys del segle XXI. Visita lliure.

Altres noms:

Accés - Visitat el 03/11/2007:

És accessible per diferents itineraris: des de Sant Guim de la Plana, des de Sant Ramon, o des de Tarroja de Segarra.

A l’entrar al poble, a la plaça Major, hem girat a la dreta, deixant a aquest costat l’església parroquial de Sant Julià del Llor, i prosseguint per un carrer que s’enfila amunt per l’esquerra, hem arribat de seguida a les restes d’aquesta edificació, dalt d’un turó ocupat per un gran dipòsit.

Hem aparcat al davant mateix.

Localització: N 41 44 47 E 01 18 31 – Altitud: 538 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):

“ Descripció

Fortificació pràcticament desapareguda, només en queden restes, que no fa que es pugui identificar l'existència d'un castell. A principis del segle XX, encara conservava dreta una façana. Actualment hi ha uns dipòsits de l'aigua moderns.

Notícies històriques

El 1024 Guillem de la Vansa és esmentat com a senyor i conqueridor del castell del "lauro", la qual cosa fa pensar en una fortificació sarraïna preexistent. Des del segle XII tenim documentada la família dels Llor i, a la mateixa època, el castell apareix vinculat a l'església de Santa Maria de Solsona. El 1365 el castell era ja de Berenguer de Copons, família a la qual pertangué fins el 1697, quan passà als Mata, que encara el posseïen el 1831.

Les escasses runes que avui assenyalen el lloc on s'aixecava el castell, no manifesten res del que aquest havia estat. Ens cal recórrer a fotografies de principis d'aquest segle per tal de conèixer, si més no, algun dels seus alçats. Entre aquests destacava una torre circular flanquejada per dos panys de paret, amb diverses obertures, entre les quals Alcolea reconegué una portada de mig punt i uns finestrals de traceria cruciforme del segle XVI.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.