F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A La Nou de Gaià, vila i municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona).
Època: Segle XI - (Diputació de Tarragona)
Protecció: BCIN - (Diputació de Tarragona)
Estat: Perfecte estat. S’ha de tenir en compte que va ser restaurat l’any 2006.
El seu darrer propietari, el capità general de les Balears, Lluís Morenes, va decidir l'any 1982 cedir-lo a l'ajuntament. Actualment l'edifici està destinat a usos socials.
Altres noms: El castell de la Nou de Gaià - (Diputació de Tarragona).
Accés - Visitat el 19/05/2007:
Situació, a dalt de la població, vora l’església. Aparcament als voltants. De totes maneres, a baix al poble, hi ha un bon lloc d'aparcament, perfectament indicat.
Localització: N 41 10 59 E 01 22 24 – Altitud: 90 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Gener 2013):
“ Descripció
Situat en la part més elevada del nucli urbà. L'aparença actual del castell és la d'un edifici relativament modern (sembla una gran casal del segle XIX), amb una arquitectura molt allunyada de la d'una fortificació d'època medieval, i no es visualitzen elements o restes relacionables amb el moment de la seva fundació o amb altres reformes d'època medieval.
L'edifici presenta actualment tres torres, les dues més altes són de planta rectangular i amb coberta "piramidal" de teules. La tercera torre, ubicada davant de les dues anteriors, és més baixa i de planta hexagonal. Les tres torres, igual que la resta de murs del castell, estan arrebossades i pintades, presenten petites obertures o espitlleres a la seva part superior, i finestres grans en els pisos intermitjos.
Malgrat que aquest castell respongui a una estructura i aparença moderna, és molt possible que alguna de les torres es fonamenti damunt dels murs de l'antic castell o que sota dels paviments actuals restin conservades estructures medievals.
Les primeres mencions documentals del castell de la Nou de Gaià daten de l'any 1011. Poc després s'esmenta altra vegada l'any 1023 en la venda feta pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I de Castellví de la Marca a Guillem Amat de Claramunt. El lloc es vincula al llinatge dels Claramunt i l'any 1179 es tornen a tenir notícies arran d'una disputa entre Berenguer de Claramunt i el monestir de Santes Creus per uns indrets situats a la confluència dels termes de Montornès, Altafulla i la Nou.
D'ençà del segle XIII la història del castell i lloc de la Nou va unida a Altafulla en els aspectes senyorials i religiós, essent vicaria d'Altafulla fins a començament del segle XIX. En l'aspecte senyorial, la Nou al segle XIV és de la família Requesens. El fogatge de 1358 consta junt a Altafulla, amb quaranta-cinc famílies. L'any 1472 Lluís de Requesens ven a Pere de Castellet i de Requesens, parent seu, el lloc de la Nou junt amb Altafulla.
L'any 1496 els fogatges comptabilitzen la població de la Nou amb vuit famílies. Al segle XVI, amb el casament de Violant de Castellet, pubilla, passa als Corbera-Santcliment fins que en una data situada entre el 1669 i el 1673, Josep de Corbera-Santcliment i Ponç ven la senyoria a Francesc de Montserrat i Vives, marquès de Tamarit. Els Montserrat retenen la jurisdicció sobre la Nou fins a l'extinció dels senyorius ocorreguda el 1837.
És amb posterioritat quan el castell es constitueix en casa pairal de la baronia de les Quatre Torres i és habitat fins poc abans de la guerra civil.
El seu darrer propietari és el capità general de les Balears, Lluís Morenes, que enfront les grans despeses que suposava el manteniment del castell decideix l'any 1982 cedir-lo a l'ajuntament. Actualment l'edifici ha estat restaurat i destinat a usos socials.
Sorprenentment, no consta que en tota la reforma que s'ha efectuat en el castell i voltants, s'hagi fet cap mena de control arqueològic.
Context
El castell d'Albinyana o de La Nou està situat a la part més alta del poble, en un petit turó amb molt bona visibilitat. S'hi veuen els castells de Vespella, Montoliu i Tamarit.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Tarragonès : Veure en un mapa més gran.
