F O T O S
Entorn del lloc on trobarem les minses restes de l'edificació.
Castell de Vilaüt.
Altres possibles restes ? ...
I T I N E R A R I 
Situació: Situat en terrenys del terme municipal de Pau (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XIII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Molt poques restes. Pràcticament desaparegut. Lliurament accessible. Aparcament al voral del camí per on hi hem arribat. No hi ha cap tipus d’informació.
Accés - Visitat el 18/06/2009:
Dins de la localitat de Pau i circulant per la carretera GI-610 (Ctra. De Roses a Vilajuïga), trobarem una rotonda (42 18 51 3 6 52), on hi ha indicada una sortida en direcció a Vilaüt – Estanys, cap a on anirem.
Circularem una estona per una carretera perfectament asfaltada fins a trobar un trencall a l’esquerra ( 42 18 12 03 06 36) amb un cartell indicatiu per anar a Masos de Vilaüt, a on ens dirigirem. Passarem entre unes edificacions i tot seguit arribarem a una cruïlla on a l’esquerra hi ha una masia ( 42 17 48 03 06 42).
Prendrem aquesta direcció, passant per davant mateix de la façana, pel pati del mas, on al final ja veurem que hi neix una carretera sense asfaltar, però perfectament transitable.
En molt poca estona trobarem a la nostra esquerra un petit “aqüeducte” elevat. Per entre mig dels arcs d’aquest element, ja veurem les minses restes de l’edificació que busquem. Una mica més endavant, a l’esquerra també, hi ha una entrada a camps de conreu, on podrem deixar el cotxe. Aquí mateix hi ha unes restes que podrien ser la base d’una torre.
Les restes estan situades en un descampat, per sota mateix d’una línea aèria d’electricitat, a tocar d’una torre d’alta tensió, que ens servirà de referència per trobar-les.
La tornada es recomanable fer-la pel mateix camí.
Localització: N 42 17 54 E 03 06 53 - Altitud: 10 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Setembre 2020:
Descripció
Situat al sud del nucli urbà de la població, al nord-est del veïnat de Vilaüt, en un paratge envoltat de conreus conegut com Camp del Castell.
L'itinerari del GR-92-0 passa pel davant de les restes del castell, situades al costat d'una de les torres d'una línia elèctrica.
Es tracta dels vestigis d'una fortalesa, donat que s'intueixen traces de valls al voltant de les restes.
Tenint en compte els escassos trams de murs que s'observen i els monticles creats pels enderrocs, sembla que el recinte murat era força gran i de planta rectangular.
Queden restes dels murs perimetrals situats al nord i a l'est, i només uns trams als altres costats.
Al sud-est hi ha restes d'una possible torre quadrada o rectangular i, a l'interior del recinte hi ha dos murs en angle recte, d'uns 5 metres d'alçada, que probablement siguin els vestigis d'una altra torre.
Aquesta construcció és a base de pedres petites sense treballar, restes de material constructiu i alguns carreus ben escairats, lligats amb morter de calç.
A l'entorn de les ruïnes s'hi escampa bocinalla de ceràmica.
Alguns monticles coberts de terres i vegetació pressuposen l'existència d'altres restes arquitectòniques soterrades.
Notícies històriques
Aquest lloc és documentat l'any 953 en un precepte del rei Lluís el Transmarí a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, quan s'al·ludeix a "Villa Aguta" com un dels límits i a orient de l'estany de Castelló.
Segons un altre instrument del 982, del rei Lotari, l'esmentat cenobi posseïa diferents llocs d'aquesta rodalia: "… in villa Palatiu, in Turricella, in villa Acuti, in Petello et Stagneolo, cum stagnis, piscationibus, et omnibus villarunculis, adjacentiis in villa Pau".
Es desconeix l'emplaçament de la capella de Sant Salvador de Vilaüt, esmentada en documents del darrer quart del segle XIII i del segle XIV.
No existeixen notícies que facin referència al castell.
Cal suposar que al segle XV pertanyia als Sagarriga, senyors de Palau-saverdera, ja que l'any 1410 figuren com a senyors del lloc de Vilaüt Caterina Sagarriga, vídua de Ramon, i el seu fill Bernat Sagarriga, donzell.
L'estat actual de les runes del castell fan pensar que va ser volat.
Tipològicament pel tipus de parament -pedres petites sense treballar i alguns carreus escairats- es pot situar la construcció dels murs entre els segles XIII i XIV.
Respecte a la possible torre interior alguns autors la situen cronològicament vers el s. XVI o XVII., pel seu aparell, pedres barrejades amb terrissa.
Altres: La consulta al mapa de Google facilita de manera impecable aquest itinerari.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
"Aqüeducte" citat anteriorment i que ens serveix de referència per la localització.
