Castell de Verdú / Urgell

Valoració: 4 vots.
espereu…

F O T O S


Fotos 2 0 0 7 


Fotos 2 0 1 5


I T I N E R A R I 


Situació: A Verdú, localitat de la comarca de l’Urgell (Lleida).

Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurat. Aparcament als carrers dels voltants. Visitable: A la pàgina web de l’Ajuntament de Verdú és diu (Novembre 2012):

“ El Castell de Verdú es pot visitar reservant visita a través de l'Oficina de Turisme de Verdú. Telèfon 973 34 72 16 o bé a turisme@verdu.cat

Altres noms:

Accés - Visitat el 11/03/2007:

Dins de la població de Verdú, a la plaça del Bisbe Comelles, al costat de l’església parroquial de Santa Maria - (Romànic – Segle XIII).

Localització: N 41 36 39 E 01 08 38 - Altitud: 433 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Castell de planta irregular però perfectament adaptat al terreny on s'emplaça, al capdamunt del turó que corona el poble de Verdú.

El seu perfil es caracteritza per l'alçada de la torre de l'homenatge, també coneguda com la gran torre mestra. Al voltant d'aquesta torre de vigilància cilíndrica acabada en la part superior per merlets, s'hi distribueixen les diverses estances del castell que, amb el pas dels segles, es convertiria en palau.

 En aquest palau encara es mantenen en bon estat de conservació: la sala Gòtica, caracteritzada pels arcs que la conformen, la sala d'armes, el celler, l'entrada principal, les presons i el pati d'armes.

El castell es troba emplaçat gairebé als peus de l'església parroquial de Santa Maria de Verdú, fet que evidencia estret vincle d'unió entre el poder civil i eclesiàstic.

La Torre Escapçada és una torre de planta quadrangular construïda com a contrafort, quan el castell es va transformar en la casa-palau dels abats de Poblet, ja que tendia a obrir-se a causa de la pressió dels arcs de la sala Gòtica. Per tant, la torre es troba adossada a la cara nord de l'anomenada sala Gòtica de l'Abat Copons.

Notícies històriques

Les terres de la Vila de Verdú foren reconquerides als musulmans vers l'any 1056 pel Comte Ramon Berenguer I, que les cedí en alou a Arnau Company i la seva família per tal d'afavorir-ne el poblament.

 La primera notícia del castell data de l'any 1080. El castell de Verdú es va construir per assegurar la protecció dels nous pobladors.

La construcció de la torre mestra data del segle XII. No fou fins al segle XIII que el castell es convertiria en casa-palau dels abats del monestir de Santa Maria de Poblet.

 Guillem de Cervera va professar a aquest monestir i com a donació va entregar el castell de Verdú l'any 1230. Aquest mecenatge hi deixà fortes empremtes arquitectòniques. La part més senyorial del castell es va construir en època de l'Abat Copons (1316-1348). Aquesta part correspon al celler de volta de canó, a una sala intermèdia que probablement s'utilitzava per a activitats agrícoles, i una gran sala a la planta superior destinada a recepcions, que és la abans citada sala de l'Abat Copons. A la part exterior es troba la torre escapçada, que rep el seu nom del fet que la part superior de la torre es va esfondrar com a conseqüència d'un bombardeig que les tropes del rei Joan II descarregaren contra la resistència dels verdunins que defensaven la causa del Príncep de Viana, durant la revolta catalana contra Joan II l'any 1472. Les escales balustrades de l'accés principal fores encarregades el 10 d'octubre de 1572 per l'Abat de Poblet al mestre de cases Antoni Vernia. Aquesta entrada ha perviscut fins als nostres dies, per esdevenir una de les peces arquitectòniques renaixentistes més importants de l'Urgell.”

  • Com a complement d’aquesta informació anterior, us oferim un fragment d’un treball més extens que apareix a la pàgina web de l’Ajuntament de Verdú  (Novembre 2012):

“ El Castell de Verdú és un dels edificis més emblemàtics de la vila i va ser al seu voltant on es van començar a aixecar els carrers i places que ara formen el poble de Verdú.

L'any 1055 aquests territoris van ser conquerits per Ramon Berenguer I, i el 1072 van passar a la família d'Arnau Company. Durant dos-cents anys van estar en mans dels Arnau. Fins que l'any 1184 Berenguera de Cervera va concedir als habitants de Verdú el privilegi de construir el poble al voltant del castell, que fins llavors havia estat situat al voltant del riu Cercavins, afluent del riu Ondara. L'any 1227 el castell va passar a mans de Poblet.

Després que Guillem III de Cervera l'empenyorés a Poblet per una croada a Terra Santa i el perdés. La Baronia de Poblet en va ser la propietària fins a l'any 1835 amb la desamortització de Mendizábal. Va convertir l'antiga fortalesa en residència palau construint-hi la part més monumental que encara el forma actualment. - Una bodega de grans proporcions, Sala Inferior - La Sala Intermitja, destinada a magatzem i on hi havia els estables. - La Sala Notable, coneguda amb el nom de la sala de l'Abat Copons, feta al segle XIV.

Amb la desamortització, el castell es divideix en diferents parts. A l'any 1916 es duen a terme actuacions de reforç a la part més important i noble del castell, a la sala gòtica. Aquesta zona es comprada pel Patronat de St. Pere Claver, i es converteix en Centre Cultural, Religiós i també Sindicat Agrícola de Verdú. L'any 1919 és Cèsar Martinell qui duu a terme una actuació al castell, amb la construcció d'accessos a volta soterrada del molí, instal·lació nous molins en la nau del soterrani.

 L'any 1988 l'Ajuntament de Verdú compra part del castell i duu a terme diversos treballs i obres de manteniment i rehabilitació a la Torre de l'Homenatge.

Actualment s'ha acabat la 2a. Fase d'obres consistents en la reforma estructural del Castell, des dels fonaments fins les teulades i ja s'ha invertit des del 2005 fins ara aproximadament un milió d'euros.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

I una mica més lluny ...

Altres pàgines:

  • Turisme:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Urgell : Veure en un mapa més gran.


A L T R E S

Imatges de Verdú - 2015