F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Terrassa, ciutat del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segle XII - Gòtic - Generalitat de Catalunya. *
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *
Estat: Presenta un magnífic aspecte. Actualment és la seu del Museu de Terrassa. Visitable. Aparcament als carrers dels voltants.
Altres noms: Castell - Cartoixa de Vallparadís. - Generalitat de Catalunya. *
Accés - Visitat el 05/01/2005:
El trobarem al carrer Salmerón, dins de l’extensa zona verda anomenada Parc de Vallparadís.
Localització: N 41 33 52.6 E 02 01 08.8 - Altitud: 293 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2018).
" Descripció
Antic castell i més tard monestir cartoixà situat a l'indret conegut per Parc de Vallparadís, a l'altra banda del fondal o torrent de Vallparadís, que el separa de les esglésies de Terrassa, al centre de l'actual població.
És un edifici de planta rectangular, amb murs espitllerats i sis torres (en alguns casos només mitges torres) als angles i al mig dels paraments de la part N i E de l'edificació.
La façana és a la part nord i un pont de pedra salva el fossat per donar accés a la porta principal.
Bona part dels murs perimetrals corresponen a la primitiva edificació del segle XII, però l'adaptació a convent o monestir del segle XIV i les destinacions posteriors han estat causa de moltes modificacions, com ara l'obertura de finestrals gòtics, la transformació del pati primitiu en un claustre de dos pisos i l'escapçament de la planta superior del sector NE de l'edificació per a la construcció d'una església, a partir del 1345, que ha donat un gran espai cobert per arcs diafragma, actualment anomenat Saló del Tinellet.
El seu estat de conservació era molt precari i en bona part una ruïna fins que l'adquirí l'ajuntament de Terrassa el 1947 i es restaurà a càrrec d'Alejandro Ferrant.
El 1959, s'hi inaugurà el Museu Municipal d'Art.
Notícies històriques
El primitiu castell de Vallparadís fou construït poc després del 1110, quan el comte Ramon Berenguer III vengué el terreny a Berenguer Sal·la.
Els seus descendents es cognominaren Terrassa i tingueren un paper destacat en la història local i comarcal.
Envoltava el castell un territori autònom, conegut per la quadra de Vallparadís.
Prop del castell hi havia la capella de Sant Jaume.
El 1344 Blanca de Centelles (filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa) va fundar en el castell familiar una cartoixa amb monjos procedents d'Escaladei i de Sant Pol de Mar.
La comunitat transformà el castell per adaptar-lo a la vida monàstica i també el fortificà entre 1373 i 1374 per disposició del rei Pere III.
El 1413 els cartoixans van vendre el castell-convent a l'orde del Carme, i es traslladaren a la nova cartoixa de Montalegre, al Maresme. Els carmelitans van vendre Vallparadís a Jofre de Sentmenat el 1432, la família del qual el van posseir fins al 1852, en què el vengueren a la família Maurí.
El 1947 passà a l'ajuntament de Terrassa. "
- Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya * - (Octubre 2018).
- Per complementar i/o contrastar aquesta informació, ens complau extreure el següent text de la pàgina web de l'Ajuntament de Terrassa - (Octubre 2018).
"La primera notícia de la construcció d'una fortificació prop del torrent de Vallparadís data de principi del segle XII. Berenguer Sanlà i la seva esposa Ermessenda van adquirir al compte de Barcelona, Ramon Berenguer III, la propietat on van construir la seva residència senyorial.
El castell formava part d'una quadra, territori amb jurisdicció pròpia, que comptava amb una casa forta, un nombre de focs reduïts i un senyor amb drets limitats pel poder d'un altre superior. Els detentors de les quadres solien ser, en els segles XII i XIII, feudataris dels senyors de rang superior, per la qual cosa eren considerats cavallers i gaudien d'una certa autonomia.
La quadra de Vallparadís comprenia una petita extensió de terres de quatre quilòmetres de llargada i d'una amplada reduïda i irregular. Es trobava localitzada a l'est de les Esglésies de Sant Pere, entre el torrent del mateix nom i l'actual riera de Les Arenes. Segons Salvador Cardús, va néixer amb Berenguer Sanlà i comptava amb vuit focs. Després de la pesta negra (1359) sols en restaven quatre.
El castell va pertànyer a família Sanlà, que adoptà el cognom de "Terrassa", fins al 1344.
Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa, va manar construir el mas de la Castlània (inici s. XIV), residència del recaptador de l'impost de la Castlània i posteriorment, de les rendes de la cartoixa. L'edifici presentava una torre circular adossada a la masia decorada amb elements gòtics.
El 1345 Blanca de Centelles va cedir els seus dominis de Vallparadís a l'orde religiós de la cartoixa d'Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar. El castell es va convertir en monestir cartoixà conegut amb el nom de Sant Jaume de Vallparadís.
La cel·la era el principal nucli de la vida monàstica però a més requeria d'altres espais. Realitzaven una pregària diària a l'església interior, reunions eventuals a la sala capitular i un àpat setmanal comunitari al refectori.
Segons la regla cartoixana els monjos havien de fer vida eremítica, basada en l'oració, la meditació i el treball en solitari.
Aquest període va gaudir de gran prosperitat gràcies a l'activitat agrícola i ramadera practicada pels germans i els seus familiars. Els cartoixans van abandonar el castell en el segle XV i es van traslladar a la nova seu de Montalegre de Tiana.
El castell va passar a mans dels carmelitans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1413).
Jofre de Sentmenat va adquirir la quadra de Vallparadís l'any 1432 i resta a les mans de la seva família fins al 1830, quan el territori es va incorporar a la vila de Terrassa, perdent els drets jurisdiccionals com a senyor del castell, tot i que va conservar-ne la propietat d'algunes terres i del castell.
Cap al 1852, la família Mauri, fabricants locals i propietaris rústics, va adquirir el castell i les terres. Uns masovers conreaven les terres i vivien a la masia.
El 1944 el castell va ser declarat monument històric i els Mauri el van cedir a l'Ajuntament local per tal de convertir-lo en museu, després d'una restauració i reconstrucció intensa a càrrec de l'arquitecte de la Diputació de Barcelona Alexandre Ferrant.
El Museo Municipal de Arte es va inaugurar l'any 1959. El 1982 es va inaugurar la sala d'arqueologia. L'any 1988 es va elaborar el Pla de Museus de Terrassa i dos anys més tard es presenta el Programa museístic del Museu.
El 1994 s'inaugura l'exposició permanent del Museu acull l'exposició de la història local i que està integrada per peces arqueològiques, històriques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca.
Anys més tard, 2006, es produeix la darrera renovació de la retolació i senyalització de l'exposició permanent del MdT.
El Castell Cartoixa de Vallparadís és la seu principal del Museu de Terrassa.
En els darrers anys la ciutat de Terrassa ha experimentat una gran transformació urbanística. Diverses intervencions en el paisatge proper han permès que el Castell Cartoixa s'hagi integrat dins del reformat Parc de Vallparadís. El 2011 es produeix la darrera restauració i intervenció arqueològica en el fossat que envolta l'immoble."
Edificacions properes:
Altres pàgines:
- Ajuntament de Terrassa
- Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
- Esglésies de Sant Pere de Terrassa
- Parc de Vallparadís
- Uns enllaços que ens conduiràn a unes interessants pàgines web de l'Ajuntament de Terrassa:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Occidental : Veure en un mapa més gran.
