F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Vallmoll, localitat de l'Alt Camp (Tarragona).
Època: Segle XV - Gòtic tardà - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès. No és accessible lliurament. Aparcament al costat.
Altres noms:
Accés - Visitat el 23/05/2007:
El localitzarem a la part alta de la localitat de Vallmoll (Veure Mapa Google).
Localització: N 41 14 37 E 01 14 53 - Altitud: 181 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2019):
Descripció
El castell de Vallmoll és situa a l'oest del poble de Vallmoll, en un terreny elevat que domina la plana circumdant.
És un gran edifici de planta rectangular fruit de diverses ampliacions i remodelacions realitzades al llarg del temps.
L'estructura bàsica es correspon amb un castell-palau de finals d'època gòtica amb una ampliació d'època renaixentista, sobre les restes de la primera fortificació romànica.
L'edifici s'articula mitjançant dos patis separats per un cos rectangular que creua l'espai d'un costat a l'altre, anomenat ala est.
L'accés al recinte es fa des de la façana de migjorn mitjançant un pas anomenat en "baioneta" que queda flanquejat per la façana renaixentista i un baluard de forma pentagonal.
Aquesta porta mena cap al "pati d'armes", que és el que queda més al nord dels dos existents i té una forma triangular.
Queda delimitat per un l'ala est i per l'ala nord, que es un cos rectangular situat de forma perpendicular amb l'ala est formant una L.
El segon pati és el "pati de Palau", una superfície d'uns 600 m2 os s'articulen les quatre ales de l'habitat del castell: l'ala est, que es per on s'accedeix al pati, l'ala nord, de la qual unes excavacions arqueològiques han tret a la llum diferents estructures dels últims nivells de circulació, l'ala oest, completament desapareguda, i l'ala sud, on hi ha les estructures més modernes fruit de la reforma feta per Pere Blai en època renaixentista.
Exteriorment, es pot veure que els murs son de pedra irregular unida amb argamassa excepte les pedres cantoneres que son carreus ben escairats.
La major part dels murs tenen la part inferior atalussada.
A la façana sud-est i una part de la sud-oest, destaquen unes finestres de tipus renaixentista de forma rectangular emmarcades per grans pedres encoixinades.
Al la façana sud-oest també hi ha una torre de defensa de planta rectangular amb un cos afegit de tapia més petit de planta quadrangular.
A la façana nord-oest hi ha la torre de l'homenatge, de forma quadrangular; adossada a aquesta hi ha una estructura en forma de petita torre rectangular que a la planta baixa queda obert per dos arcs, un peraltat i l'altre de mig punt realitzats amb maons col·locats a plec de llibre, i a nivell del primer pis hi ha una estança que és l'oratori al qual s'accedia des de la planta noble.
El Castell tenia al seu voltant un important fossat de protecció, que avui en dia encara es pot veure en part, situat a l'oest.
Al segle XXI, s'han dut a terme una sèrie d'actuacions sobre el castell per restaurar-lo i habilitar el seu ús com a equipament cultural.
S'han consolidat els murs i s'han adequat els patis i interiors.
També s'ha habilitat per al seu ús la zona est del castell, la sala gòtica i la Torre de l'homenatge, refent els antics volums i cobertes.
De la nova construcció destaca la nau l'ala est, on s'ha instal·lat unes proteccions solars de lamel·les de fusta en el cantó sud-est.
Aquestes lamel·les horitzontals suportades per una subestructura d'acer fix, pretenen ser un sistema de protecció solar de les finestres en cantonada que donen llum a les sales interiors i per altre banda restauren el volum original de la edificació
Notícies històriques
Els orígens del castell de Vallmoll es remunten al segle XI, en el moment de la Reconquesta.
En un primer moment era una possessió dels Castellvell.
El lloc de Vallmoll apareix documentat per primera vegada l'any 1153 com a afrontació en un document de venda d'una masia de la zona.
Al 1176, Guillem V de Castellvell llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l'ordre del Temple però els Castellvell-Montcada continuaren essent senyors de Vallmoll i el seu castell.
El 1291, entre les propietats que aportà Guillema de Montcada com a dot quan es casà amb l'infant Pere, germà de Jaume II, hi figurava el castell de Vallmoll.
El 1300, la mateixa Guillema de Montcada cedí, amb reserva d'usdefruit per a tota la vida, al rei Jaume II les baronies de Montcada i Castellvell, on està inclòs Vallmoll.
Al segle XIV el castell i terme de Vallmoll apareix en mans del Cardona dels quals passà als Cervelló.
Al llarg dels segles la baronia i la propietat del castell va passar per diverses famílies fins arribar al 1922, moment en que Josep Orga comprà les possessions al marquès de la Torre entre les que es trobava el castell.
Finalment, l'any 1942 el vengué a l'Ajuntament de Vallmoll.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
