F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Enfilat dalt d’un turó que presideix alhora València i Esterri d'Àneu. València d'Àneu és un poble i cap del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida).
Època: Segle XIII - Sense estil definit - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Molt malmès. Poques però rellevants restes. Hi ha hagut tímids intents de restauració. Hi ha mostres d'haver-s'hi portat a terme treballs d'excavació.
Altres noms:
Accés - Visitat el 12/09/2010:
Circulant des d'Esterri d'Àneu per la carretera vella (Avui en dia hi ha una variant) en sentit Port de la Bonaigua, a l'entrada mateix de València d'Àneu, a la dreta, hi ha un cartell de benvinguda (42 38 01.10 01 06 46.30), de respectables dimensions, on hi ha un castell, una àguila i un cérvol.
Girarem aquí mateix, cap a la dreta i accedirem a una placeta, on deixarem el cotxe aparcat, i continuarem a peu.
A l'entrada mateix d’aquesta placeta, comença un camí degudament indicat per anar al castell de València d'Àneu.
Deixarem a la dreta una senzilla ermita (Sant Cosme) i ens enfilarem per un costerut camí (accessible amb vehicles tot terreny), que en uns cinc minuts de durada, ens situarà damunt la planura on hi ha les restes del que devia d'haver estat una formidable edificació.
Localització: N 42 37 56.91 E 01 06 59.76 - Altitud: 1106 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent informació - (Febrer 2020) :
"Descripció
Situat sobre un promontori rocós allargat que s'estén des de València d'Aneu fins sobre mateix d'Esterri, des d'on es domina la vall d'Isil i tota la coberta d'Esterri fins a La Guingueta.
Es tracta d'un recinte castral de grans dimensions.
El conjunt d'estructures corresponents al castell dels Comtes de Pallars està delimitat per un perímetre murat d'uns 2.500 m., formant el recinte sobirà.
Del tancament perimetral del castell es conserva un imponent tram de muralla nord-oest, de 10 de llargada, amb una bestorre situada a la meitat del seu traçat; la resta del tancament es conserva de forma desigual.
A l'interior del perímetre hi ha restes de diverses edificacions i elements constructius que evidencien una llarga seqüència ocupacional.
Aquest recinte sobirà està defensat, al nord, per un fossat excavat a la roca natural, i, envoltant tot el conjunt des d'un pla inferior, per una segona muralla (recinte Jussà).
Les estructures d'aquest segon recinte es troben en un precari estat de conservació degut a les trinxeres obertes durant la Guerra Civil, tot i així es possible diferenciar diversos elements i estructures corresponents a les darreres etapes d'ocupació.
El poblat, abandonat en època moderna, es troba igualment defensat per una tercera muralla que s'estén pel pla del turó fins a connectar amb la muralla del recinte jussà del castell.
Formava també part del castell, l'esglesiola romànica de Sant Cosme, situada al peu d'aquest i prop de València d'Aneu.
Prop d'aquesta capella es troba l'anomenada Roca Comtat, on els comtes prenien possessió del comtat i juraven fidelitat als furs del país davant del "Llibre de les Ordinacions".
Notícies històriques
Un sistema de torres dominava tot el país: al nord, el fort de Port Aran i el Serrat de la Torre; al llevant, el campanar de Sorpe que comunicava amb Castellasso i amb Boren i Alòs, últim poble del comtat, i la torre d'Isavarre.
Al migdia, el castell de Llort, Escaló, Burgo i Berrós.
El castell de Pallars era doncs, un punt inexpugnable, essent l'últim reducte del darrer comte de Pallars, Hug Roger, en la seva lluita contra Juan II i el Príncep de Viana; però va haver de sucumbir i passar a França i després a Sicília on lluità i caigué presoner del Gran Capità.
Morí possiblement assassinat, en captiveri a Xàtiva.
Amb tot, la comtessa Caterina Albert, féu una resistència heroica en el castell de València d'Aneu fins el 1488.
L'any 1992 s'iniciaren les primeres campanyes d'excavació arqueològica al castell dins el projecte de recerca de la Universitat de Barcelona "Les Valls d'Àneu: Reorganització de l'espai i estructura de poblament a l'Alt Pallars a l'Edat Mitjana", finalitzat l'any 1999.
Durant aquestes primeres intervencions es van caracteritzar les darreres fases d'ocupació del castell (segle XVII), la seva destrucció (segle XVIII) i les modificacions posteriors provocades pels usos agrari i militar als segles XIX i XX.
Les excavacions es reprengueren l'any 2010 amb motiu de la redacció del Pla Director de la Rehabilitació del Conjunt Monumental de València d'Àneu.
Aquestes van permetre situar el moment de construcció del castell en la segona meitat del segle XIII i delimitar completament el perímetre de la muralla del recinte sobirà, formada per un mur bastant ample reforçat per bestorres massisses de planta circular.
Aquest seria l'espai originari del castell.
En una segona fase (s. XIV-XV) es reforma la fortificació per tal d'adaptar-la a l'artilleria amb la construcció d'un segon recinte murallat, que es terraplena i se separa de la muralla antiga per un fossat.
Després del setge de 1487, la fortificació fou reparada i es construeix un castell nou situat al sud-est.
Segurament ja a finals del segle XVIII el pla del castell ja fou condicionat per a un ús agropecuari i, després de les guerres carlines, probablement el recinte castral fou abandonat definitivament per a usos militars.
Durant la Guerra Civil el castell es novament ocupat.
Una nova intervenció arqueològica l'any 2011, centrada en la vessant sud-oest del castell, va localitzar l'estructura d'un camí d'entrada a la fortificació així com les estructures defensives vinculades a aquest, una part de les quals correspon probablement a les refortificacions dels segles XV-XVI."
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de Viquipèdia, el següent text (Agost 2016): El castell de València d'Àneu, informació, extractada:
“ És, i va ser, un lloc estratègic del qual avui dia només en resten les ruïnes com a testimonis de la grandesa del Comtat de Pallars. Fou l'última fortalesa on onejà la bandera catalana com a país independent.
Castell situat en un lloc estratègic, atès que dominava el camí de la Vall d'Aran, la seva importància fou gran al llarg de tota l'edat mitjana i part de la moderna, i l'emplaçament, si no el castell, que ja era en ruïnes, encara jugà un paper clau en conflictes posteriors al seu enderrocament, com a la Guerra Gran o a les Guerres Carlines.
Posteriorment, a la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), i el posterior conflicte amb els maquis, el Castell de Pallars fou emprat pel bàndol nacional com a emplaçament de canons antiaeris, trinxeres i nius de metralladora, atesa la seva situació privilegiada.”
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.*
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Pallars Sobirà : Veure en un mapa més gran.
