F O T O S
Portal d’entrada a la vila closa.
Detall del portal. Per aquí s’accedeix al carrer Major.
Carrer Major.
Poca cosa en queda del castell: façana davantera.
Escut que hi a la llinda de la porta del castell.
Part posterior del castell.
Bon gruix té aquí la muralla, de forma atalussada.
Alguns dels portals de la vila.
I T I N E R A R I
Situació: A Torregrossa, localitat del Pla d'Urgell (Lleida).
Època: Segle XVI - Generalitat de Catalunya *
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya *
Estat: Restes disperses.
Altres noms:
Accés - Visitat el 03/04/2010:
Senzill de localitzar: a tocar de l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció, a la plaça de l'Església.
Localització: Coordenades orientatives: N 41 34 53.15 E 00 49 55.92 - Altitud: 233 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - (Gener 2020):
Descripció
Del castell original no queda res perquè al segle XVI els Montsuar-Avinyó el van refer.
És una casa de planta baixa i un pis.
A la planta baixa s'obre una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles i l'escut familiar a la clau.
Al primer pis s'obren tres grans finestres allindades amb ampit motllurat.
A la façana s'obren altres obertures de petites dimensions.
A la plaça de l'església algunes cases unifamiliars conserven part de l'escarpa que probablement formava part de la muralla que tancava el recinte del castell.
Notícies històriques
L'origen de la població podria ser romà.
Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa van tenir un paper important per estar situats als límits del terme de Lleida.
Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada a Monof, batlle d'Alfons I, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, fins el 1279, en que Ramon de Cervera donà Torregrossa i Puiggròs al rei Pere II mitjançant una permuta.
L'any 1497 era senyor de Torregrossa Guerau de Montsuar, casat amb Simona d'Avinyo.
Durant el segle XVI, els Montsuar-Avinyó referen el castell. Vers el 1626 la població de Torregrossa passà, per matrimoni, a mans dels Rocabertí i a mitjans del segle XVIII als Pignatelli de Belmonte, els quals mantingueren la senyoria fins a la fi de l'antic règim.
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes:
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació
Pla d Urgell : Veure en un mapa més gran.
