F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al terme municipal d’Oristà (Lluçanès) – Barcelona.
Època: Segle XVIII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: En l’actualitat és una masia restaurada. Poc a veure amb el “típic / tòpic” castell, o edificació medieval. De propietat privada.
Altres noms:
Accés - Visitat el 23/07/2008:
Itinerari proposat: Procedents d’Olost, i circulant per la carretera B-432, en sentit Prats de Lluçanès, trobem un trencall a l’esquerra (41 58 35.71 02 03 45.98), amb una indicació per dirigir-se a Oristà, per on continuarem. Anem ara per la carretera BV-4404, i passarem per la població de La Torre d’Oristà.
A la sortida d’aquesta població, a mà esquerra, haurem d’estar atents a veure un cartell informatiu, que ens indica una desviació per anar a la pista poliesportiva d’aquest poble (41 57 13 02 03 09 – PK 2).
Circularem els primers metres per una carretera asfaltada, fins deixar enrere les instal·lacions esportives. A partir d’aquí, seguirem, baixant, per una pista de muntanya, a dia d’avui en bones condicions (*), fins que trobem un trencall a mà esquerra (41 56 59 02 03 24) , que enfilant-se, ens conduirà fins el pati de la masia.
El recorregut des de la carretera fins aquí, ha estat d’uns 1100 metres aproximadament.
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte).
Localització: N 41 56 58 E 02 03 35 – Altitud: 532 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):
“ Descripció
Dalt d'una lleugera elevació en el terreny, l'edifici presenta una planta complexa fruit de l'adequació al terreny i als diversos usos que ha tingut l'edifici: defensiu i mas.
Del primitiu edifici romànic sols es conserva una sala rectangular i una torre de planta circular, escapçada a nivell de teulada i completament voltada d'edificacions annexes, pel que sols és visible interiorment. Construïda amb carreus rectangulars irregulars i lligats amb morter. La única obertura de la torre era la porta primitiva d'accés des del primer pis.
L'edifici passà a ser un mas dedicat a l'elaboració de vi, activitat de la qual conserva unes grans tines de pedra. Carot de pedra Cara de forma ovalada, de mida natural. Als costats presenta uns eixamplaments, més grans a la part superior i més petits a la inferior, que acaben de forma arrodonida. A la boca inicialment hi havia un forat per on sortia l'aigua i actualment hi ha clavat una aixeta i l'han pintat d'un to verdós. Forma conjunt amb una pica feta també en pedra i emmarcada per una volta.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1120 en el testament del senescal Ramon de montcada fet el 17 de novembre. Del domini dels Montcada passà als comtes de Foix i vescomtes de Catellbó, segons testament de Guillema de Montcada el 1309. La ciutat de Vic conseguí redimir-lo i lliurar-lo a la reina Maria com a lloctinent del rei Martí l'humà, que l'uní al regne i a la ciutat de Vic amb els senyors només com a castlans.
A la guerra civil catalana el castell era fortalesa, però el 1666 ja es documenta com a mas de la parròquia de Sant Andreu.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Castell de Tornamira - Diputació de Barcelona
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
