F O T O S
Al cim del turó que apareix al fondo de la fotografia és on hi ha les escasses restes del castell de Toló.
La llargada d'un bastó de muntanya ens dona una referència de l'amplada de la paret.
Un munt de pedres escampades per tot arreu.
I T I N E R A R I
Situació: En terrenys del llogaret de Toló, entitat de població del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà) – Lleida.
Època: Segle XI - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès. Molt poques restes. Interpretem que corresponen a l’església del castell. Lliurament accessible.
Altres noms:
Accés - Visitat el 11/10/2008:
0 - Procedents de la població de Sant salvador de Toló, i circulant per la carretera L-911, en sentit sud, entre els PK 6 i 5, trobarem un trencall ( 42 02 42 01 02 15), amb una indicació a la dreta per accedir a Toló.
1 - Continuarem ara circulant uns 800 metres per una pista de muntanya en bones condicions, fins arribar a un lloc, rodejats de camps de conreu, on hi ha un trencall a ma dreta (42 02 57 01 01 42), on actualment sols hi ha un cartell indicatiu: “Pete i Lou”. Seguim en aquesta direcció, i tot seguit trobarem, a la dreta, una petita columna metàl·lica amb informació del castell de Toló. Continuem recte per aquesta pista, obviant a la dreta un parell de trencalls, fins arribar a una petita placeta on dalt d’un marge hi ha una casa vella, gran, que sembla deshabitada.
2 - Aquí mateix aparquem tranquil·lament el vehicle - (42 03 23 01 01 52) i ens disposem a continuar a peu, per la part esquerra del marge, on es veu un camí que passa pel costat esquerra de l'edificació.
A partir d’ara cal estar molt atents a trobar unes discretes fletxes, i de vegades també un petit símbol, de color blau, que una ànima generosa ha anat pintant per indicar el camí,
que per altra banda és un sender confús, inundat de pedres al principi
i que sense aquest senyals seria difícil de precisar en molts moments.
Donat que l'edificació que busquem és dalt d’un turó, rodejat per quasi tot el seu perímetre per imponents espadats creiem que es quasi imprescindible localitzar aquest camí. Insistim en que cal localitzar els senyals. N'hi ha cada 25-50 metres. Si no localitzem el següent, cal tornar a l'anterior i indagar; segur que descobrirem la nova direcció.
La pujada ens ha costat uns 20/25 minuts. A la part superior del turó, hi ha una extensa plana, entapissada per herbes, sense cap arbre, i unes vistes esplèndides als voltants.
Curiositat:
Foto zenital de la planura que hostatja el castell de Toló - Foto de Google Maps.
Localització: N 42 03 28 E 01 01 53 - Altitud: 1106 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya* ens complau extreure la següent informació:
Descripció
Castell i església situats al cim d'un turó, sobre la Conca Dellà, en una gran explanada.
Al mig del planell hi ha les restes de l'església i, pels voltants, restes de muralles o de parets de marge afegides més modernament.
Al costat est de l'entrada al recinte es poden veure diverses parets i sots que podrien correspondre a l'antic castell, però també podrien ser restes d'habitatges; aquestes restes corresponen a cambres d'uns 3 x 4 metres.
Per altres llocs de l'esplanada es troben altres restes de murs.
De l'església només es conserva un fragment del mur sud amb una finestra de doble esqueixada; el parament és de carreus irregulars ben disposats.
Fins a finals del segle XX es conservaven les restes de la part baixa de la torre, de planta quadrada amb una finestra de doble esqueixada i decorat amb arcuacions cegues i un fris de dents de serra per sota de les arcuacions.
Notícies històriques
El castell de Toló fou una conquesta d'Arnau Mir de Tost, en conveni dels comtes d'Urgell i Pallars.
El "termino de Tolo" és esmentat el 1055.
Tres anys després, el comte Ermengol III d'Urgell cedí els seus drets sobre el castell de Toló a Arnau Mir de Tost, però els drets, que pertanyien a la comtessa Sança, muller d'Ermengol III, en morir el comte (1065) foren traspassats a Sant Pere d'Àger.
El 1067 la comtessa féu reconeixement de senyoria als comtes de Barcelona per diversos castells, entre els quals hi era el de Tolon.
Arnau Mir de Tost llegà el "castrum de Tholono" al nét Arnau i a "filiam meam Valentiam comitissa", casada amb Ramon IV de Pallars Jussà.
El 1365-1370, "Castell de Toló e loch de Castaner, són de la vezcomtessa de Vilamur".
Els vescomtes de Vilamur van mantenir la titularitat del castell fins que van ser extingits els senyorius, al segle XIX.
De l'església de Sant Vicenç no es té cap referència fins l'any 1314, quan fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona; en aquells moments era l'església parroquial del lloc de Toló.
En la visita pastoral de l'any 1758, ja era església sufragània depenent de Sant Salvador de Toló.
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Pallars Jussà : Veure en un mapa més gran.
