Les informacions que facilitem a continuació son solament un tímid intent de documentar mínima i gràficament, el que constitueix una part de l'extens patrimoni d'edificacions militars de Tortosa.
F O T O S
I T I N E R A R I 
Durant un passeig per les afores de Tortosa, sense cap objectiu determinat, vàrem anar a parar a un lloc situat a, N 40 49 14 E 00 31 40 , on hi havia restes ben evidents d'antigues edificacions militars.
Una vegada situades aquestes coordenades en un mapa de Google, veiem que sembla que podrien pertànyer al Fortí de Tenasses.
Les nostres fotografies d'aquest reportatge sols pretenen deixar constància gràfica d’aquesta petita troballa.
Situació: En terrenys de Tortosa, ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.
Època: Segles XVI - XVIII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Restes disperses, lliurament accessibles.
Altres noms: Castell de Tenalles, fort d'Orleans, fort de Bonet, fort de la Victòria, fortificacions dorsals de la Suda i altres - Generalitat de Catalunya.* - Fortí de Tenasses.
Accés – Visitat: 29/08/2018.
Localització: N 40 49 14 E 00 31 40 – Altitud: 56 m.
Altres:
- De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya*, ens complau extreure la següent documentada i extensa informació (Agost 2018):
“ Descripció
Reparacions i ampliacions de la muralla de Tortosa del segle XIV, realitzades entre els segle XVI i XVIII.
Hi ha també un seguit de fortins i baluards situats en extrems de la muralla o en zones exteriors respecte a aquesta.
S'inclouen tant les estructures conservades en alçat com les situades en el subsòl.
En tots els elements conservats els materials de construcció són pobres, cosa que en determina el mal estat de conservació.
Bàsicament maó, maçoneria i tapiera. Només s'utilitzen carreus en els angles, en punts de reforç i en algun basament.
El castell de Tenalles o Tenasses
és la unitat d'antiga fortificació de Tortosa més aïllada i oblidada de la ciutat, degut que no s'ha realitzat avanç urbanístic per aquest sector.
Està situat al sector NE de Tortosa, enfront del barri de Remolins, i no connecta amb la resta de murada.
Se situa sobre un alt turó, que determina la seva forma allargada, que s'estreny en el sector que mira a la ciutat.
L'accés es realitza des de l'actual carretera a Tivenys i Bítem.
A través d'ella s'arriba al cos principal d'atac del castell, en forma de punta de fletxa; a la planta consta d'un pati amb polvorí i aljubs, i unes escales que menen a les troneres del segon nivell.
Tenia capacitat per a 20 peces d'artilleria.
Darrera aquest cos hi ha un segon en forma de U, amb braços curts on s'ubiquen dos fortins, era baluard de defensa del cos principal d'atac.
Un tercer cos, centrat en el pati del baluard i en forma de punta de fletxa, protegeix el sector dorsal.
A l'extrem dret hi ha encara una darrera construcció fortificada, sembla que destinada a fuselleria.
El conjunt presenta el perímetre més gran de totes les fortificacions de la ciutat.
El fort d'Orleans, es troba vora l'actual seminari.
L'accés es realitza des del mateix seminari.
El seu estat de conservació és força dolent.
S'aixeca a l'extrem d'un turó rocós, sobre el sector de l'eixample modern de Tortosa i aprofita dues escarpades barrancades com a defensa natural.
Per la banda exterior, des d'on enllaça amb el seminari, no presenta defensa natural, encara que per accedir-hi cal salvar un petit tàlveg.
El seu perímetre és irregular, adaptat al terreny.
El fortí principal mira a la ciutat i és de major alçada que el baluard que l'envolta per les altres tres bandes; aquest sector fa alhora de cap de la muralla que connectava amb el Fort de Crist.
El baluard exterior, que rodeja el cos principal per tres bandes, conserva sectors de troneres i espitlleres, així com part del pas de ronda.
La seva situació li permet dominar visualment els fortins de Crist, el Carme, la Victòria i part de La Suda.
El fort de Bonete
està situat entre les fortificacions dorsals de La Suda i el Fort de Victòria, front el barri del Rastre.
Presenta forma irregular, adaptada al turó sobre el qual es situa, i consta de cos cossos.
El cos principal fortificat és de carreus de pedra només desbastats.
El nivell superior, on es distribueixen espitlleres i troneres, és de maçoneria i morter, de poca qualitat però de gruix de mur considerable.
L'interior es troba, com a la resta, terraplenat.
Es conserven restes d'una antiga edificació, possiblement un alberg per als soldats.
El baluard exterior de defensa és d'obra i de menys qualitat.
Rodeja el principal per les tres bandes exteriors a la ciutat, i connecta amb les muralles que comuniquen amb el Fort de la Victòria i La Suda.
Fortificacions dorsals de la Suda, Avançades de la Suda, o Avançades de Sant Joan.
Es tracta d'un conjunt de fortificacions situades al NE del castell de la Suda. Situat en un turó enlairat entre els barris de Remolins i del Rastre.
Tenen continuïtat de murada amb el sector del castell.
Les diferents construccions s'adossen a la muralla medieval del segle XIV i corresponen a una fortificació exterior que es composa de dos mitjos baluards, adossats a una sortida de la muralla.
Aquest model de fortificació es va començar a construir a finals del segle XVII i es completà a principis del XVIII.
El Cap del Pont.
A partir de la cartografia militar del segle XVIII se sap de l'existència d'una fortificació de planta octogonal irregular que se situaria al barri de Ferreries.
L'àrea aproximada es localitzaria als carrers pobla de Massaluca, Tarragona i Ulldecona.
El fort de la Victòria,
situat a l'extrem NE del Pla de les Sitges, on avui s'aixeca la Residència Sanitària Verge de la Cinta, és una construcció en forma de L adaptada a l'angle de la muralla de defensa de la ciutat.
És l'únic tram que conserva una part de construcció medieval (la porta d'accés o Portal de Tarragona, i la torre poligonal contigua).
El seu interior està terraplenat, perquè només tenia funció de cos per rebre l'impacte dels projectils i la plataforma per llançar-les a l'exterior.
A nivell de superfície es conserven espitlleres i sectors de troneres per a canons.
Comunica amb el fort de Bonete i el del Carme mitjançant dos trams de murada.
El baluard del Carme
es troba a la banda E de l'esplanada de la Residència Sanitària Verge de la Cinta.
Es tracta d'un sector fortificat en forma de polígon irregular amb un ample fossat al davant orientat envers el fort d'Orleans.
Comunica mitjançant trams de muralla força malmesos amb els forts de la Victòria i de Crist.
Presenta un total de tretze troneres, algunes d'elles ja desaparegudes.
El baluard del Crist es troba a l'extrem SE de l'esplanada de la Residència Sanitària Verge de la Cinta, enlairat sobre el sector modern d'eixample de Tortosa.
La pràctica totalitat de la seva superfície està arrasada, i només en resta un alçat de mur.
El seu perímetre és força irregular, i la superfície és més reduïda que els forts anteriors.
Connecta amb el fort del Carme mitjançant un tram de muralla.
Notícies històriques
Construccions de les darreries del segle XVII i XVIII, aixecades per adaptar el sistema defensiu de Tortosa a les noves exigències bèl·liques.
Aquest conjunt de forts exempts i baluards funcionaven com a reforç de la muralla medieval, i es realitzaren seguint el model defensiu traçat per l'enginyer militar francès Sébastien Vauban.
Junt amb el Fort d'Orleans i les fortificacions dorsals de La Suda són les obres fetes de nou al segle XVIII per reforçar la línia de muralla medieval.
Totes tres es van construir com a elements independents d'aquesta.
Va tenir un paper important a la guerra de la Independència.
"Ciutat fidelíssima i exemplar, Tortosa, en la guerra de Successió, després de sofrir un altre setge el 1707, capitulà, assetjada pel duc d'Orleans, el 10 de juliol de 1708, i en la guerra napoleònica va lliurar-se, després d'alguns mesos de setge, al general Suchet, el 31 de desembre de 1810".
L'obra medieval que existia a Tortosa restava molt emmascarada per les fortificacions dels segles XVII i XVIII, durant els quals foren fortificats els dos pujols veïns de la Suda, per tal de formar un complicat dispositiu de defensa d'estil Vauban i hom construí unes casernes.
En la guerra del 1936-1939, Tortosa fou front de batalla durant vuit mesos llargs.
En els nostres dies, "de estas dos nuevas fortalezas, una está alejada de la población, pero la otra se levanta, ocupando un recinto grandioso y laberíntico, entre la estación de ferrocarril y el casco antiguo y centro de la población".
Escriu Morera, a començaments de segle XX que: "Amb motiu d'ambdues guerres civils carlistes del segle XIX, Tortosa fou completament fortificada i estimada com plaça de guerra.
Fortificació que vingué conservant-se fins a l'any 1875, en que començaren a ésser enderrocades ses muralles, donant lloc a l'eixample de la zona del Temple i al de la Zona de Remolins, per on ve estenent-se la població en los presents dies".
De mitjans de segle XIX, el Diccionario Madoz explica de Tortosa que "la ciudad está perfectamente defendida por casi todos los 5 frentes en que la dividiremos"; aquests fronts són:
"desde el baluarte de S. Pedro hasta el torreón de la Careta", "desde las mencionadas avanzadas hasta el baluarte de la Victoria", "desde el baluarte de la Victoria hasta el del Cristo" y "desde el del Cristo hasta el de San Pedro".
Al Diccionario Madoz (XV, Madrid, 1849) existeix una bona descripció de les defenses que aleshores tenia la ciutat de Tortosa.
Ultra la referència ben documentada de la Suda, s'hi indica: "El fuerte de la Tenaza, situado entre N y E a un cuarto de hora de distancia de la ciudad, contiene alojamiento para unos 100 hombres; almacén de pólvora, cocina, algibe, y varias habitaciones para oficiales.
El fuerte de Orleans se halla a unas 200 varas de distancia delante del baluarte del Cristo; le separa de la plaza un profundo barranco, pero se comunica con ella por medio de una caponera doble que cruza a ésta".
* Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
- A efectes de classificació a les nostres pàgines, ho fem amb l'etiqueta de “castell”.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Fortificacions modernes de Tortosa - Wikipèdia
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
