F O T O S
AMPLIACIÓ de la foto anterior
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys de Solius, entitat de població de Santa Cristina d'Aro, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Ruïnós. Lliurament accessible. Esplèndides vistes als voltants.
Altres noms:
Accés – Visitat el 07/10/2016:
La primera part d'aquest itinerari és pràcticament la mateixa que ens ha servit per arribar a l'Església de Santa Agnès de Solius i al Monestir de Santa Maria de Solius, amb algunes petites variacions que tot seguit detallarem.
Circulant per la carretera GIV-6611, poc més endavant del senyal del PK nº 2, però abans de trobar la desviació que per la dreta mena a les dues edificacions nombrades anteriorment, hi ha una sortida a l'esquerra - (41 48 51.5 02 57 45.4), per on continuarem, en direcció a una zona on al mapa es veu una colla de cases escampades per la muntanya.
A 41 48 47.0 02 57 52.7, hi ha una desviació. Continuem per la dreta.
En un lloc situat aproximadament a 41 48 43.9 02 57 52.3, hem aparcat el cotxe, al voral d'un carrer d'aquesta urbanització, disposats a fer la resta de l'itinerari, a peu.
M A P A de la primera part del recorregut, en cotxe
Detall de la segona part de l'itinerari, a peu
A la vora de la porta d'entrada a una d'aquestes cases, hi ha un cartell que assenyala la direcció per anar al castell, i hi indica un recorregut de 3 minuts (?).
Des d'aquí arrenca un camí que més aviat és un reguerot d'aigua de la pluja, que pel bell mig del bosc,
que aquí és força clar,
seguint intuïtivament amunt, i derivant cap a l'esquerra, ens hauria de conduir fins al peu de la muntanya, on a dalt hi ha el castell. Aquí hi ha un evident cartell informatiu.
Durant el proper ascens, tenim a la nostra dreta el turó veí al del castell, on hi ha la cova dels Moros.
Aquesta part final, el camí és un evident corriol,
que enfilant-se per la faldilla de la muntanya ascendeix verticalment per una canal cap al cim.
Veiem uns merlets.
Ajudats de tant en tant per uns trams d'escales de pedra tallades directament a la roca.
Franquejarem la porta d'entrada, presidida per uns merlets i en cinc minuts som dalt del cim on hi ha el castell.
Aquesta darrera part del camí és una mica feixuga. Podria posar en risc a persones no acostumades a caminar per la muntanya. Pensem que no és massa recomanable per a la gent gran, ni per la canalla.
M A P A G L O B A L i segona part del recorregut, a peu.
Referit a l'itinerari a peu, com es pot comprendre, la direcció que s'indica, no és ni molt menys tant lineal, tant recte. És sols una idea de l'orientació que cal seguir.
Les vistes des de dalt d'aquest lloc, són esplèndides panoràmiques ...
Localització: N 41 48 36.6 E 02 57 51.3 – Altitud: aprox. 134 m.
Altres:
- De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Octubre 2016):
“ Descripció
Queden uns pocs vestigis en una penya escarpada, sobre la parròquia.
D'època medieval tan sols en resten els rebaixos artificials fets a la roca. Una part es va reedificar amb motiu de les guerres del segle XIX.
En una de les parets fortificades encara es conserva una porta d'arc rebaixat que dóna accés a unes escales per pujar; moltes d'elles estan picades sobre la pedra.
Al llarg dels murs que resten del castell es troben forats arrodonits que antigament servien per posar estructures de fusta per tancar l'accés al recinte.
A mitja muntanya es conserva una cisterna o recollidor d'aigua fet de pedra i mig tapat per la boscúria.
Notícies històriques
Fortalesa que no apareix documentada abans del 1485, durant les guerres de remences, moment en què se n'apoderà Miquel Safont de Cassà de la Selva.
Era un habitacle normal i, en perill de guerra, era una fortalesa. Consta que alguns pagesos de Solius estaven obligats a la seva defensa, donat que pertanyia a la Seu de Girona: "a fer guardes en dit castell i personal per fer barreres i barbacanes".
Amb el temps va perdre importància pel seu difícil manteniment. El propietari de Can Dalmau va fer-hi obres el 1830 -en època carlina- d'escassa solidesa, que són les que s'han conservat fins ara.
- Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, el següent text (Octubre 2016):
“Referenciat al segle XV, és probable que ja existís algun tipus de fortalesa als segles XII-XIII.
De l'època medieval, sols en resten els rebaixos artificials fets a la roca.
A la penya veïna al castell hi ha la cova dels moros, o del forn, on es troba una petita cova picada a la roca que hom creu d'origen prehistòric, i que ha servit d'aixopluc al llarg dels anys i que sembla podia haver servit de crematori molt antigament.
Per sota la roca hi ha la font del castell de Solius. La panoràmica des d'ambdues penyes és excel·lent.
Per l'altre costat es pot veure sobresortir entre la verdor dels arbres un turó mig cobert i coronat per un munt de parets enderrocades, és el Castell de Solius.
L'estat actual del castell es limita a les runes de les parets, erosionades per la pluja, el vent i el pas dels anys.
Un corriol ens dona l'entrada que porta al castell. Una paret fortificada, que és el que es troba en millor estat, té una porta de punt rodó que ens dóna accés a les escales per pujar. Moltes d'elles estan picades a la pedra.
A tot el voltant del castell es troben forats arrodonits que antigament servien per posar els pals per tancar l'accés al castell. A mitja muntanya hi ha una cisterna o recollidor d'aigua fet de pedres i mig tapat per l'espessa boscúria.
Pel fet de ser lloc estratègic, i segons les restes arqueològiques que s'hi ha trobat, ha estat habitat molt abans de tenir documentació històrica, que data del Segle XI.
Els fonaments del castell de la roca, nom que li donaven antigament son de l'esmentat S. XI.
Era habitacle normal i, en perill de guerra, fortalesa, ja que alguns pagesos de Solius estaven obligats a la seva defensa, donat que pertanyia a la Seu de Girona: "a fer guardes en dit castell i personal per fer barreres i barbacanes". D'això en queden restes per tota la roca amb quantitat de forats i regates.
Amb el temps va perdre importància pel seu difícil manteniment.
El propietari de Can Dalmau hi fa obres el 1830, en època carlina. Les obres les feu amb diners sostrets del soc de Sant Baldiri, no pas amb propis.
L'obra fou feta amb poca solidesa i és la que ha arribat gairebé fins a nosaltres. Una part de la que quedava, la sud-est, va ser enderrocada del tot per una forta tramuntanada, el 9 de setembre de 1969. Per perpetuar-ne la memòria, mossèn Josep Maria Cervera i Berta ha composat una sardana amb el títol "El Castell de Solius".”
No hem trobat l'oportunitat de poder fer una foto del castell i el seu entorn.
Oferim un enllaç a una pàgina de wikipedia on es pot veure'l.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Ajuntament de Santa Cristina d'Aro – Llocs d'interès
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
