F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A les afores de Sentmenat, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Època: Segles XIV / XVI - (Generalitat de Catalunya).
Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya).
Estat: Un cartell que apareix a la porta d'entrada diu que és un be cultural d'interès general, propietat municipal sotmesa a projecte de rehabilitació. No es permesa l'entrada al recinte.
Accés - Visitat el 16/06/2011:
Iniciarem la descoberta des de dins de Sentmenat. Cal localitzar el carrer de Climent Humet (Per exemple, des d'un lloc, a la confluència d'aquest carrer amb la Avda. de Can Baixeres: 41 36 43.5 02 08 07.8).
Al cap d'uns cinc-cents metres més endavant, al final del carrer Climent Humet, havent sortit de Sentmenat, trobarem el castell de Sentmenat. Hi ha una gran esplanada al davant que permet aparcar-hi ben còmodament.
Es pot fer una complerta volta pel perímetre exterior de l'edificació, que permet contemplar la magnificència d'aquesta construcció, tot i que cal fer un petit “safari” per passar per una part d'aquest recorregut .
Si continuéssim més endavant, al cap d'uns sis-cents metres arribaríem a la --> capella de Sant Fruitós.
Localització: N 41 37 0.7 E 02 07 58.2 - Altitud: 250 m.
Altres: De la pàgina web (Generalitat de Catalunya), ens complau extreure la següent informació (Setembre 2017):
Descripció
Gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir a l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.
A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a mode de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les cambres es conserven els sostres de bigues.
Vers el 1500, es va adossar en aquesta construcció una nau que es va dedicar a l'entrada de carruatges que aboca en un gran pati central, malgrat que de poca fondària, és molt allargat en la seva dimensió transversal, traçant una estructura rectangular.
En aquest pati, es pot veure també una escala descoberta de dos trams i galeria volada sobre mènsules.
La planta baixa, conserva els arcs de mig punt de carreus sobre els que carrega la volta de mig canó tot el llarg del mur exterior i que torç el seu eix seguint l' irregularitat del mur, formant així aquesta façana corbada.
Algun tram d'aquesta volta, mostra vestigis de la cimbra d'encanyissat amb la que va ser construïda, procediment molt antic en el nostre país.
Aquestes reformes van ser realitzades als voltants del segle XVI, però tot i el pas del temps, la seva fisonomia no ha canviat gaire.
Les torres no són sobresortides, malgrat se'ls hi hagués atribuït la mateixa funció defensiva.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1069.
Amb motiu del projecte de consolidació estructural del castell promogut conjuntament entre l'Ajuntament de Sentmenat i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'han portat a terme diverses intervencions arqueològiques. L'efectuada l'any 2010 va permetre establir cinc fases d'ocupació diferenciades:
-Fase 1: ocupació de la zona en època preromànica.
-Fase 2: construcció d'un conjunt residencial i una església exempta.
-Fase 3: remodelació dels espais altmedievals en un moment baixmedieval (s. XIV-XV), coincidint amb la propietat del castell per part de la família Sentmenat.
-Fase 4: noves remodelacions arran de la transformació del recinte nobiliari en explotació agrícola a l'època moderna (s. XVII-XVIII).
-Fase 5: reformes d'època contemporània.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Occidental : Veure en un mapa més gran.
