F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A Sant Iscle d'Empordà, petita entitat de població de Serra de Daró, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Baix Empordà (Girona).
Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Resta en peus una estilitzada torre cilíndrica. A la vora hi ha l'Església de Sant Iscle i Santa Victòria
Altres noms: Elements de la fortificació de Sant Iscle (torre i murs) - (Patrimoni.Gencat).
Accés – Visitada el 31/12/2016:
Punt d'inici: Hi hem accedit des de la carretera GI-643 (Torroella de Montgrí / Serra de Daró / Parlavà). En un lloc (42 01 41.0 03 03 39.0) d'aquest vial, situat entre els PK 5 / 6, hi ha una sortida que es dirigeix a Sant Iscle. L'església ja és visible.
De seguida arribem al llogaret. El nostre objectiu és ben senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions de la població.
Hem aparcat a la vora.
Localització: N 42 01 53.1 E 03 03 22.7 – Altitud: 32 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Desembre 2016):
“ Descripció
Els elements conservats de l'antiga fortificació de Sant Iscle d'Empordà són bàsicament fragments de muralla i les restes de dues torres cilíndriques, a més dels murs de fortificació de l'església.
El tram de muralla es troba darrera l'absis de l'església, i actualment serveix de mur de contenció.
Conserva les espitlleres i és fet amb pedres irregulars.
Una de les dues torres conservades es troba en part amagada per una masia del nucli; és de planta circular i té uns quatre metres d’alçària.
Tanmateix, l'element més remarcable pel seu bon estat de conservació és la torre cilíndrica que configura la imatge característica de Sant Iscle.
Situada en l'era d´un mas, té uns 12 metres d'alt, restes d'espitlleres i carreus ben escairats i en disposició regular.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1271.
El castell de Sant Iscle apareix documentat des del segle XIII, com a propietat dels comtes d´Empúries.
El segle XV va passar a mans de la família Margarit i posteriorment als Senesterra.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
