F O T O S
Filada de pedres amb elements en forma d' "Opus spicatum"
I T I N E R A R I 
Situació: Dalt d’un turó, al municipi d'Olesa de Montserrat – Baix Llobregat (Barcelona).
Època: Medieval - Segle X - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Malmès. Restes insignificants, difícilment identificables, llevat d’un parell de petits trossos de paret. Lliurament accessible.
L'església de Sant Pere de Sacama, situada al seu costat, romànica, tancada, reformada, és actualment l'element més significatiu del conjunt. Bones vistes.
Altres noms:
Accés - Visitat el 17/11/2007.
Procedents d'Olesa de Montserrat, hem sortit d’aquesta població per la carretera B-120, en sentit Viladecavalls - Terrassa. A l'alçada del punt quilomètric 10,200 (Les senyals de tràfic informant del nº de km. estan situades a l'esquerra, segons el nostre sentit de la marxa), en una corba molt pronunciada a la dreta, hi ha un trencall a l'esquerra on s'inicia una pista de muntanya : N 41 33 28 E 01 54 57 (*). Aquí mateix, a l'esquerra hi ha un cartell informatiu de senderisme (color verd), poc visible des de la carretera, que ens confirma el camí a Puigventós i Sant Pere de Sacama.
La llargada d’aquesta pista és d'uns 2 km. Hi hem accedit amb un turisme convencional i hem tingut algunes dificultats per arribar-hi, doncs l'existència d'alguns desguassos al llarg del recorregut, ens ha fet rascar varies vegades els baixos del vehicle, de tal manera que arribats a meitat del recorregut, en un trencall on hi ha un altre cartell informatiu de senderisme (altitud aproximada - 400 m), amb suficient espai, hem aparcat el vehicle, i hem continuat a peu el km restant, sense cap més problema.
Evidentment, amb un vehicle tot terreny la visita és força còmode, i en arribar al nostre destí, trobarem una bona planura per aparcar-hi fàcilment.
(*) Nota: La climatologia pot modificar sensiblement les condicions de circulació per pistes de muntanya. Cal tenir-ho en compte
Localització: N 41 34 0.94 E 01 54 42.23 - Altitud: 460 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Juliol 2020:
Descripció
Les restes de l'antic castell i la capella de Sant Pere Sacama es troben situades d'alt d'unes roques que formen un single allargassat i estret situat entre dos torrents.
És un castell bastit al segle X aprofitant les parets rocoses naturals per encaixar-hi les bigues i parets d'obra.
Hi ha un mur i diversos fragments que reomplen les esquerdes de la roca construïts en "opus spicatum".
A la part de ponent hi ha restes d'una estructura amb aparell de carreus ben tallats, que podríen ser de la fi del segle XII o del segle XIII.
A l'extrem de llevant s'alça la capella de Sant Pere.
És un edifici d'una nau i absis semicircular amb decoració d'arcuacions cegues entre dues lesenes de les quals se'n conserva una.
A l'interior la capçalera té dues fornícules obertes en el gruix del mur i una finestra central de doble esqueixada.
Al segle XVIII patí modificacions que afectaren a la coberta de la nau i a la portalada del segle XII amb capitells esculpits que va ser substituïda per una porta senzilla d'arc de mig punt.
El campanar d'espadanya d'una sola obertura s'aixeca al costat de migjorn de l'arc presbiteral.
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 962.
El Castell de Camba fou venut el 963 pel Comte Miró al seu fidel Digfredo.
Sembla que fou aquest darrer personatge que donà el Castell de Cambra, amb la seva Església de Sant Pere, al Monestir de Ripoll, el 966.
Però sembla que el domini fou ocupat pel Comte Borrell i això provocà, ultra un precepte de Lotari, diversos plets, un dels quals, celebrats a Vic el 1003 es resolgué a favor de Ripoll.
Entorn del 1020 es celebrà un nou judici a Sant Cugat que fallà, també, a favor del monestir ripollenc.
Més tard el castell i l'església foren adquirits pel Monestir de Montserrat (1261).
*Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació
Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.
