( Actualment Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt )
F O T O S
El turonet de davant el santuari s'anomena encara de Sarreganyada o, més popularment, de Serra Grenyada, i té un petit pedró, dit de la Mare de Déu de les Alades, al lloc que devia ocupar el castell.
Font: Enciclopèdia Catalana.
Arribant a Bellmunt.
Santuari:
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Sant Pere de Torelló (Osona) – Barcelona.
Època: Segle XI - (Enciclopèdia.cat).
Protecció: Ho desconeixem.
Estat: Desaparegut. No se’n localitza cap resta. Actualment el Santuari de Bellmunt presideix aquest racó. Es pensa que el santuari fou inicialment la capella de l’antic castell. Extraordinàries vistes a tots els vents. Visitable. No admeten pagaments amb targetes.
Altres noms:
Accés - Visitat el 15/08/2008:
L’itinerari comença dins de la població de Sant Pere de Torelló, on cal localitzar l’Avinguda Joan Maragall, cantonada amb Avda. Pau Casals (Hi ha un cartell indicador).
Coordenades en aquest lloc: 42 04 30 02 17 39. Circularem tota l’estona per una carretera asfaltada.
Hem de deixar el vehicle en el lloc assignat per aparcar, una planura situada una mica per sota del santuari. Els darrers metres s’han de fer a peu, per un costerut camí asfaltat.
Coordenades del lloc on hem aparcat: 42 06 02.64 02 17 37.60
Localització: N 42 06 06 E 02 17 40 - Altitud: 1247 m.
Altres:
- De la pàgina web de l’Enciclopèdia Catalana, ens complau extreure la següent informació (Fragments de la pàgina de Sant Pere de Torelló - Octubre 2012):
“ El santuari de Bellmunt és l'indret més conegut del terme. La seva situació, al cim de la serra de Bellmunt, a 1 247 m, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i d'una bona part del Ripollès.
L'indret fou ocupat pel castell o fortalesa de Sarreganyada, documentat entre el 1021 i el 1358 però no en queda cap resta característica.
El turonet de davant el santuari s'anomena encara de Sarreganyada o, més popularment, de Serra Grenyada, i té un petit pedró, dit de la Mare de Déu de les Alades, al lloc que devia ocupar el castell i on, segons la tradició, hauria estat trobada la Mare de Déu.
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012), referida al Santuari de Bellmunt:
“ Descripció
Edifici de cos únic i perímetre irregular, adaptat a les cingleres rocoses sobre les quals està construït i cobert amb teulada unitària a dues vessants. Està format per tres crugies en direcció Est/Oest. La crugia nord té tres plantes superposades, ocupades pels dormitoris i els serveis de l'hostal. A la central hi ha l'església i a sota el bar. A la crugia sud es superposen la cuina, a baix, i el menjador sota la coberta. Davant la façana de l'església s'obre una plataforma assentada sobre la penya i delimitada per gruixudes parets de pedra.
L'església és de planta de creu llatina, d'una sola nau i amb capçalera recta. La coberta és feta amb volta d'aresta de maó de pla i els arcs torals del transsepte amb arcs de mig punt. L'edifici consta de cinc trams, els dos darrers, van ser afegits posteriorment i tenen una funció de vestíbul ja que comuniquen amb diverses dependències del santuari. L'accés al temple, per ponent, presenta una llinda feta amb carreus segurament reutilitzats i datada el 1607. Al seu interior hi ha la imatge de la Mare de Déu amb el Nen, gòtica. El campanar, d'espadanya, presenta un sol arc de mig punt orientat al sud.
Notícies històriques
El santuari ocupa probablement el lloc de l'antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, relacionat amb els castells de Besora, Curull, Urig i Lluçà. Durant el segle XIII, diverses donacions i testaments esmenten el lloc, encara que no és fins el segle XV que en tenim notícies més directes amb els Llibres d'Obra.
Entre el 1587 i el 1607 es feren unes obres que modificaren tot l'edifici. A partir d'aquest moment, i durant els segles XVIII-XIX, el santuari sofreix múltiples danys i restauracions a causa de diferents incendis, robatoris, destroces i saquejos (1666, 1822, 1835, 1878), essent finalment molt malmès després de la Guerra Civil, després de la qual es féu l'última restauració.
L'origen de l'església és incert tot i que el podem relacionar amb el del castell, no és fins al s. XIII que apareix en diverses donacions i testaments com la deixa testamentària del 19 de març del 1240 del vigatà Pere de Serra. A partir del s. XV disposem de dades més concretes recollides en els Llibres d'Obra on, en el primer dels inventaris coneguts, es fa la descripció d'una església que sembla de factura romànica.
Les grans reformes dutes a terme entre el 1587 i el 1607 donen a l'església la forma actual amb l'afegitó del dos trams finals. El 1623 es contracta la construcció d'un nou altar a Domènec Casimira, escultor de Ripoll, i una nova imatge de la Verge. Des de 1438 i fins 1830 cada any dos feligresos diferents, un pagès i un vilatà, vinculats al rector s'encarregaven de l'església. Apareixen anomenats com obrers en els Llibres d'Obra de Bellmunt (1599-1879).D'aquests sobresurten Bernat Vinyoles i Bernat Joan Espona que dugueren a terme les reformes entre 1587 i 1607 juntament amb Pere Pau el mestre cases de Torelló, Francesc Parrau i Toni Maurell. “
- Curiositats: (També de l’Enciclopèdia Catalana):
" És curiós que aquí, com a les Agudes, del Montseny, o a Sant Miquel de les Formigues, a les Guilleries, vinguin a morir eixams de formigues alades a la tardor.” (Veure: Castell de Solterra).
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
