F O T O S
Cim del turó que presideix Rubinat i on havia estat bastit el castell.
Filada de pedres supervivent del castell de Rubinat ... ?
Més pedres; supervivents del castell de Rubinat ... ?
Vistes des del castell de Rubinat
Vistes des del castell de Rubinat. En primer terme veiem el campanar de l'església parroquial de Santa Maria de Rubinat
I T I N E R A R I 
Situació: A Rubinat, entitat de població de Ribera d’Ondara, municipi de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XIV - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Molt poques restes, és a dir, pràcticament desaparegut.
Altres noms:
Accés - Visitat el 18/10/2013:
A la part més alta de la població.
Localització: N 41 37 28.07 E 01 19 08.41 – Altitud: 667 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2013):
“ Descripció
Situat a la part alta del poble de Rubinat encara es conserven algunes parets exteriors d'aquest castell, les més visibles al costat nord-est.
Es tracta d'un tram de paret vertical d'uns 4 metres d'altura màxima, realitzat amb un aparell de carreus no molt grans, que tenen tendència a formar filades, de mida més ampla a la part baixa i més estreta a la més alta. Les pedres estan lligades amb morter, apreciable en el tall del mur exterior que ha caigut.
Les restes conservades poden correspondre a la base de l'edifici principal o a la muralla de tancament d'aquest recinte.
Notícies històriques
Els orígens del castell s'han de situar a la segona meitat del segle IX, moment en què va ser reconquerit el territori dels voltants de Cervera i repoblada la zona.
L'any 1059, els comptes de Barcelona, Ramon Berenguer i la seva esposa, van fer donació del puig de Vilagrassa. Els Òdena van ser els primers senyors del castell de Rubinat i el seu poder durà fins el segle XIII. A finals del segle XII i principis del XIV, els Cearcí van vendre Rubinat a Santa de Poblet, però va durar molt pocs anys. A mitjans del segle XV els Aimeric, apareixen com a senyors de Rubinat.
Acabada la guerra civil amb Joan II, aquest mateix premià la fidelitat de Joan Aimeric amb la creació de la baronia de Rubinat. A finals del segle XVI, els Aimeric es van emparentar amb els Erill i Recasents. Els comptes d'Erill van tenir en propietat aquest indret fins al segle XIX. Castell termenat. Documentat el 1076.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
