F O T O S
Vista general, entorn.
Torre albarrana.
Mateixa torre des d'un altre angle.
Una altra torre albarrana.
Porta d'accés.
Interior de l'edificació. Foto feta passant la màquina de fotografiar per la reixa.
I T I N E R A R I 
Situació: Al terme municipal de Vilajuïga (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle X - Generalitat de Catalunya. *
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya. *
Estat: Malmès. Una reixa i una porta impedeixen el lliure accés al seu interior.
Altres noms: Castell de Carmençó - Generalitat de Catalunya. *
Accés - Visitat el 23/04/2009:
Molt senzill de localitzar:
Procedents de la localitat de Figueres i circulant per la carretera N-260 en sentit Port -Bou, entre els PK 24 i 25 d'aquest vial, i una mica després de passar la cruïlla d'accés a Vilajuïga, a la dreta de la carretera, dalt d'un turó, ja és perfectament visible l'edificació.
Trobarem un trencall a la dreta, (N 42 20 28 E 03 05 26) per on entrarem a un curt caminet asfaltat, on deixarem el cotxe còmodament aparcat. Un petit plafó informatiu ens facilita quatre dades sobre aquest castell.
Després, ja a peu, salvarem la curta distància que ens separa de les restes.
Localització: N 42 20 24 E 03 05 30 - Altitud: 112 m.
M A P A d'aquest recorregut
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Gener 2018):
"Descripció
Situat en un turó encinglerat, a uns dos quilòmetres al nord de Vilajuïga.
S'hi accedeix des de la carretera de Figueres a Portbou (N-260), al quilòmetre 24, a través d'un trencall on es pot deixar el cotxe per arribar-hi a peu.
Fortificació aïllada que ha patit diferents ampliacions i reformes, especialment entre els segles X i XV.
El conjunt estava envoltat d'una gran muralla bastida al segle XV de planta ovalada, adaptada a la topografia del terreny de la que encara queden restes visibles.
Aquesta disposa d'una porta a la banda nord, prop d'una torre circular que es troba fora muralla, feta a base de pedres lligades amb morter.
Presenta una base atalussada, i tot i que li falta una gran part del seu perímetre i alçat, encara queden restes d'uns set metres d'alçada, on es poden apreciar espitlleres a dos nivells diferents.
A uns 50 metres fora de muralles, hi ha una altra torre de característiques idèntiques.
L'interior del recinte presenta, a la part nord, una gran estança rectangular, amb murs que encara conserven força alçada, bastit amb pedres poc treballades i datat al segle XV.
També s'aprecia una gran espitllera i restes d'arc diafragmàtics, que suportaven una coberta a dues vessants.
La sala continua, ubicada al mig del castell, només conserva restes del seu perímetre.
Al mur de llevant d'aquest àmbit queden vestigis d'un petit campanar de cadireta o espadanya, d'aspecte tardà. Aquests dos àmbits s'erigeixen sobre les restes del recinte primitiu del segle X.
A la part més elevada del turó, es troba una torre de guaita i defensa, de la mateixa època que les anteriors.
Presentava dues plantes i estava bastida amb pedres poc treballades i morter.
S'aprecien diferents intervencions posteriors, així com divisions interiors, cobertes i coronaments, realitzades a l'inici del segle XIX.
Entre la gran sala nord, la sala central i la torre mestra, hi ha un espai delimitat per les restes de diferents murs adossats a les parets del turó, que corresponen a l'antiga fortalesa del segle X.
Hi ha una cisterna de construcció tardana (segles XVI-XVII) coberta amb volta de canó, i una petita estança adossada a la paret de la torre mestra.
A més a més, en aquest recinte interior, s'intueixen estructures cobertes per reformes posteriors, que varen convertir aquesta zona en un pati interior.
Notícies històriques
Les restes del castell han sofert durant el pas del temps diverses ampliacions i remodelacions, des de la seva construcció vers l'alta edat mitjana fins la edat moderna.
S'ha d'esmentar que all lloc on encara avui perdura la fortalesa, s'han detectats assentaments anteriors, com ho demostren les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època romana, i també d'altres restes preromanes.
Els últims treballs arqueològics han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant ver el s. X la construcció del recinte primitiu.
De la mateixa manera la primera menció documental la trobem el 1078, en el testament de el comte Ponç, on deixa el "castellum de Chermançó", on havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat, als seus fills Hug i Berenguer.
Posteriorment, entre els s. XI i XV el castell fou reformat i ampliat.
Entre aquestes obres destaquen la torre circular exterior, datada arqueològicament entre els s. XIII i XIV.
És aquest període es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics com el succeït entre el Comte Ponç Hug i els comtes de Barcelona (1128-1138).
El 1285 va ser assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit.
Tres anys més tard va ser assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses.
Tot això comportà que durant el s. XV es portessin a terme les obres d'ampliació i remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala de la banda nord.
D'aquesta manera la fisonomia i planta de l'antiga fortalesa pràcticament desaparegué.
Finalment, vora el s. XVII la fortificació s'abandonà i ja consta com enrunada, encara així va ser reocupada per un curt termini, entre 1808 i 1814, per les tropes napoleòniques.
Quan fou abandonat, Suchet, el mariscal al càrrec de les guarnicions franceses, ordena la seva voladura.
Encara que estava en un estat de runa, fou un punt de resistència republicana durant la guerra civil, tal como ho demostren les restes de munició documentades en les darreres excavacions. "
- Curiositat: De la pàgina web del Castell de Quermançò, ens complau extreure la següent informació:
" Als anys seixanta el gran geni Salvador Dalí va fer explícita la voluntat d'adquirir les majestuoses restes del Castell per emplaçar-hi la residència de la seva musa Gala.
Però el triangle dalinià es tancaria a Púbol, i mai a Quermançó per la senzilla raó que no hi hagué acord en el preu amb l'aleshores propietari."
* Informació: extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Vistes des del castell.
A continuació dues fotografies d'un búnquer situat molt a la vora del castell, a tocar de la carretera.
Interior, ple d'andròmines.
