F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la població de Prats de Lluçanès (Lluçanès) – Barcelona.
Època: Segle XII - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Aparenta un bon estat. De propietat privada. No és visitable. Aparcament als voltants.
Altres noms:
Accés - Visitat el 23/07/2008:
Sortint de Prats de Lluçanès, i circulant per la carretera de Sabadell ( B-431), en sentit Sant Feliu Sasserra, aproximadament al P.K.72 d’aquesta carretera, (encara estem a tocar de les darreres cases de la població), trobarem un trencall a mà dreta (N 42 00 12.84 02 01 35.92 – A la cantonada hi ha una casa senyorial, amb una inscripció a la façana: Serradet de Sant Antoni), per on continuarem.
A l’esquerra veurem un petit cartell informatiu, que ens indica per anar al castell de Quer.
De seguida ens trobarem en terrenys de la finca on hi ha aquesta edificació.
Localització: N 42 00 04 E 02 01 29 – Altitud: 698 m.
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):
“ Descripció
L'antic castell de Quer es troba a uns 2km. vers migjorn de la població de Prats del Lluçanès, sobre d'una roca. Forma part d'un conjunt força ben organitzat amb el casal de Santa Llúcia i la capella antigament anomenada de Galobardes.
Del centre d'un roc o quer, amb una tanca de pedra sobre el roc, surt la torre del castell. La torre de defensa de l'antic castell de Quer, que és l'element més important que en resta, és circular i d'una bona alçada feta amb carreu regular romànic fins a les tres quartes parts de la seva alçada. La resta és de carreu normal nou. L'interior de la torre ha estat molt modificada i avui és ocupat per una escala de planta quadrada que mena al terrat de la torre passant per una saleta mirador amb quatre finestres.
Notícies històriques
Aquest castell es trobava inicialment en el terme del castell de Lluçà, i no tenia un terme assignat, però, en sortir de l'òrbita dels senyors de Lluçà, hom assignà un terme al castell.
El lloc de Quer no apareix fins el 1056, quan Ermessenda, de la família dels vicaris comtals de Balsareny, donà al seu fill tot l'alou anomenat Quer (Cher). Les poques vicissituds del castell comencen en la citada donació, en la qual es prescrivia que un cop mort Ramon, l'alou havia de passar a un germà anomenat Folc o bé als seus fills legítims. L'alou passà, tal com es fixà en la donació, al germà, el qual, el 1074, es trobà greument malalt i féu el vot que si es curava, entraria al monestir de Ripoll com a monjo, i així succeí, aportant l'alou de Quer com a dotació. El seu germà, Berenguer Sunifred, que havia d'ésser bisbe de Vic, va demanar a l'abat de Ripoll el domini del castell i l'alou de Quer per donar-lo a la seu de Vic com a dotació de la seva plaça en la canònica. Aquesta donació fou confirmada l'any 1099 però els senyors de Lluçà protestaren i recobraren la meitat del castell amb l'obligació de prestar homenatge als bisbes de Vic per l'altre meitat. Així, el castell de Quer seguí les mateixes vicissituds que el castell de Lluçà. No està documentada l'existència de castlans.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Castell de Quer – Diputació de Barcelona
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Osona : Veure en un mapa més gran.
