F O T O S

Vista general, entorn.

Anant cap el castell.

Escales d'accés al castell.

I T I N E R A R I

Situació: Al llogaret de Pratdip, petita localitat del Baix Camp (Tarragona).

Època: Medieval - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: La part més vistosa de l'edificació, és la torre, restaurada, situada a la part superior d’un escarpat turó. Actualment aquesta torre és un dipòsit d'aigua.

Per sota d’aquestes restes hi ha un mirador.

Unes reixes impedeixen l'entrada lliure a aquest conjunt.

Aquest recinte clos, és accessible en horari de 8 a 17 hores. Aparcament als carrers dels voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 14/03/2009:

Podem arribar a aquesta població per diferents itineraris. Les restes del castell són fàcilment identificables, al cim d’un turó que presideix la població.

Localització: davant mateix de la porta d’entrada a les escales que permeten l'accés al recinte on dalt de tot hi ha el castell: N 41 03 00 E 0 52 18 – Altitud: 240 m.

Altres:

De la pàgina web de (Patrimoni.Gencat), ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):

Descripció

Les restes del castell de Pratdip estan encimbellades dalt d'una gran roca en un extrem del poble. El poble s'organitzà en relació amb l'església de Santa Maria i restà tancat rere uns portals.

Al castell s'accedeix per unes escales des del carrer de Muralles i, actualment, conserva algunes estructures verticals consolidades però no conserva cap espai cobert. L'espai del castell està perfectament delimitat per l'accident geogràfic que suposa la gran roca sobre la què es suporta.

Notícies històriques

No es tenen gaires referències antigues del castell, malgrat que, evidentment, formava conjunt amb la vila fortificada. Segons Del Arco, la fundació de Pratdip data dels temps de la restauració cristiana. Consta positivament que Pratdip, a uns 225 m d'alçada, al peu del Montredon i de la serra de Llaberia, va pertànyer a la baronia d'Entença - capital Falset; per raó d'aquesta circumstància, el senyor d'aquest castell fou el comte de Prades i, en la mateixa línia possessòria, el duc de Cardona. En extingir-se els senyorius, Pratdip seguia essent propietat del duc de Cardona i també duc de Medinacelli.

El lloc de Pratdip és conegut des de mitjan del segle XII, quan la seva església parroquial apareix en la butlla papal d'Anastasi IV del 1154. Del castell i la vila, en tenim poques referències. Va pertànyer a la baronia d'Entença, que primer estigué en mans dels Castellvell i més tard dels Entença (a partir del 1244) dels quals prové el nom. El 1324 Jaume II adquirí l'esmentada baronia i el mateix any la uní al recentment creat comtat de Prades.

El comtat de Prades, juntament amb el seu annex, la baronia d'Entença, va esdevenir durant el segle XV de la casa ducal de Cardona. Per vincles successoris, el comtat de Prades i la baronia d'Entença passaren el 1663 als ducs de Medinaceli que foren els darrers senyors del castell i la vila de Pratdip.

"Des del cim del poble, hom aconsegueix el castellot per una rampa que aboca a la gran volta gòtica, que li feia de portal. La vella fortificació serva només que uns murs obstinats a baranejar per tot el conjunt de l'absis. Sense cap teulada, la seva silueta al cim del bloc acolumnat és l'encís del major del clot penyaler, on la petita nau de Pratdip sembla ancorada. Proa encara el congost, la roca del castell fou un dia l'escut que presentà a les sagetes enemigues la vileta fortificada. Si els guerrers no pogueren mai enfilar el penyal, l'enfilen ara, que és en abandó, ullastrells i bargallons." (Iglésies)

Als anys 60 del segle XX es va construir un dipòsit d'aigua dalt del castell que servia per abastament d'aigua al poble.

Durant l'any 2012 es va enderrocar l'estructura del dipòsit i es va realitzar una excavació arqueològica que va descobrir algunes restes dels murs del castell original.

Altres: Imprescindible: donar un tomb pels bonics i estrets carrers del nucli antic.