F O T O S

Castell i Palau de Peratallada:

Muralles de Peratallada:

Peratallada:

I T I N E R A R I

Situació: A Peratallada, vila del municipi de Forallac (Baix Empordà) – Girona.

Època: Segle X.

Estat: El castell aguanta bé les envestides dels anys. El Palau presenta un magnífic aspecte. A destacar les mides del fossat que envolta les muralles. Imprescindible fer un passeig sense preses pels bonics carrers d’aquesta població.

Altres noms:

Accés - Visitat el 22/04/2010:

Situació del lloc on hem aparcat, un espai disposat a l’efecte: N 41 58 41.02 E 03 05 19.97

Localització:

Altres: Ens complau facilitar a continuació una interessant i extensa informació, extreta en data 23/04/2010 de la pàgina web de l’Ajuntament de Forallac :

"La vila de Peratallada es troba justament en el punt de contacte de la zona de turons de les Gavarres i les terres de la plana baix - empordanesa, a l'esquerra de la riera Grossa. El poble, que està declarat conjunt històric - artístic, és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i sortints, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau (s.XI-XIV), les muralles (s.XII-XIII) i l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII). Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva. La població és assentada tota ella damunt la roca de gres, treballada de diverses maneres.

Les muralles

Peratallada va ser una de les poblacions catalanes més ben fortificades. El sistema defensiu era format per tres recintes de muralla. El recinte principal tenia el castell al centre i els altres dos eren de grans avançades o barbacanes vers el nord i llevant. Les tres muralles, amb alts llenços i torres, eren protegides per pregons valls excavats a la roca.

Aquest fossat, de cronologia ignorada i discutible, ateny en alguns punts on avui és visible, una fondària de 7 a 8 metres. Els sectors actualment menys malmenats de les muralles es poden veure al nord i al nord-oest. Pertanyen, en els fragments més grans, al recinte septentrional i, en part, al recinte principal que envolta el castell - palau. A l'extrem de tramuntana de la vila hi ha un extens llenç paral·lel a la carretera, amb alts murs i torres rectangulars, en el qual s'obre el Portal de la Verge, l’únic ben conservat de les muralles. Per entrar-hi cal passar per un pont sobre els valls, que en aquell lloc, d'una gran espectacularitat, és on es conserven millor.

Poble medieval
Peratallada ha sabut conservar el seu caràcter rural, tot mantenint amb fidelitat els seus orígens arquitectònics i urbans. Es pot dir que no s'ha expandit més enllà del perímetre de les muralles. La vila conserva encara la seva distribució urbana medieval. Des de la plaça major, amb els seus singulars porxos, fins a la trama d'estrets carrerons, on es pot descobrir un interessant conjunt d'arquitectura popular. Sobre murs més antics, s'hi mantenen encara habitatges característics dels segles XVI. La vivenda tradicional de Peratallada sol tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, destinats a magatzems i cellers, mentre la planta superior es dedica a habitacle. Hi pot haver encara un altre pis a mena de golfes o graner i sovint un pati o àmplia eixida o era al darrera.”

Ens complau facilitar a continuació una nova informació, extreta en data 06/06/2012 de la pàgina web de l’Ajuntament de Forallac :

"Castell de Peratallada

Es comprova per notícies documentals que ja existia l'any 1065, però algunes estructures arquitectòniques i altres vestigis semblen demostrar que en aquest lloc ja hi va haver una fortalesa des de temps molt més reculats. Presenta actualment parts constructives de diferents èpoques i estils. És tota una extensa amalgama d'edificacions que configuren un dels castells-palau medievals més interessants del país. Aquest castell, que havia estat abandonat i finalment venut pels descendents dels Cruïlles-Peratallada, va servir durant anys de pagesia fins que els actuals propietaris, el comtes de Torroella de Montgrí, van començar, pels voltants, de 1965, a rehabilitar-lo. En el seu estat actual, podem distingir-hi dos sectors ben diferenciats per la seva estructura i antiga utilització: el nucli fortificat i el palau.

Nucli fortificat

El nucli fortificat o defensiu, és a dir, el castell pròpiament dit, és acimbellat dalt d'un enorme basament de roca natural, tallat artificialment per donar-li verticalitat. El monticle rocós, que s’enlaira 4 o 5 metres sobre el terreny, té dos costats rectilinis i els altres formen corbes desiguals. Al seu damunt s'enlaira la Torre de l'Homenatge, veritable emblema del nucli. El mur que envolta la torre s'adapta a la forma irregular del tossal i conserva alguns merlets. Els carreus de grans dimensions del mur que envolta la torre podrien procedir d'una construcció d'època baix-romana o visigòtica.

La planta esquemàtica del castell respon al tipus de fortalesa d'època alt-medieval, molt corrent en temps carolingis. Malgrat tot, l'estructura arquitectònica existent avui és fruit de reconstruccions més tardanes. Es pot considerar obra romànica (s.XI-XII) com bona part del recinte murat, que evidencia encara reformes posteriors. Les restes de poblament antic, anterior als edificis medievals que subsisteixen, es rastregen al nucli fortificat, però també als seus peus: al pati posterior del palau i sota d'aquests. Hi destaquen diversos fonament i una gran profusió de cavitats i solcs tallats a la roca del sòl.

El palau residencial

El palau és format per diferents cossos d'edificació que ocupen una gran extensió al sud-est i a un nivell més baix del nucli defensiu. Presenta un planta complicada, irregular i dispersa. Aquestes construccions envolten un pati central, però també hi ha altres espais oberts, closos, en part, per parets de tanca. La façana principal del palau és encara a llevant i ocupa tot un costat de la Plaça del Castell. En les obres de restauració s'ha retornat l'estructura original a algunes de les seves obertures. En el pis hi destaquen quatre grans finestres coronelles gòtiques amb fines columnetes i capitells i arquets trevolats damunt dels quals hi ha una singular decoració calada."

Edificacions properes: Dins del mateix terme municipal, una mica allunyades les unes de les altres, trobarem també, les següents edificacions: