F O T O S
Vista general, entorn. Costa una mica localitzar les pedres entre la vegetació.
A continuació, varies vistes de les restes:
Restes de la capella del castell (Segles XI-XII).
I T I N E R A R I 
Situació: En terrenys del terme municipal de Navata (Alt Empordà) – Girona.
Època: Segle XIII - Generalitat de Catalunya.*
Protecció: BCIN - Generalitat de Catalunya.*
Estat: Molt malmès, però amb restes força aparents. Era una fortalesa de planta quadrada i notables dimensions. Lliurament accessible.
Accés - Visitat el 28/05/2009:
Dins del poble de Navata hem iniciat la descoberta al carrer anomenat del Castell ( N 42 13 17 02 51 35), dirigint-nos en direcció al cementiri del poble, per una carretera perfectament asfaltada.
Aviat hem deixat enrere el cementiri, fins trobar un trencall (42 12 53 02 51 38), on hem continuat per l'esquerra, per una carretera sense asfaltar. També a l'esquerra han quedat uns locals que semblen ser de cria de bestiar.
A mig recorregut deixarem enrere, a l'esquerra del camí una gran i bonica residència. Aquí mateix el camí gira a la dreta i continua ben recte una força estona, tenint al costat esquerra una considerable extensió d'oliveres joves, de mida petita, amb reg gota a gota.
Arribarem aviat a un lloc on a la dreta del camí hi ha un trencall que s'enfila abruptament. Dalt d’una petita planura ( 42 12 34 02 51 38) veurem una instal·lació que alimenta el sistema de reg dels terrenys dels voltants. Al costat hi ha una gran bassa d'aigua.
Aquí mateix (o a baix, al voral de la pista) caldria aparcar el vehicle i continuar a peu per un camí ben evident que apareix al davant nostre i que s'endinsa entre els arbres. El recorregut per aquesta carretera sense asfaltar ha estat d'uns 1.300 metres.
En cinc minuts de suau passeig, arribarem a les ruïnes del castell.
Localització: N 42 12 37 E 02 51 29 - Altitud: 146 m.
Altres edificacions properes: En aquesta mateixa població podem donar un tomb pels bonics carrers del barri antic, on resten fragments de les antigues muralles.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,ens complau extreure la següent informació - Agost 2020:
Descripció
Les ruïnes del castell de Navata es troben a uns dos quilòmetres al sud-oest de la vila.
Es trobava en un planell que ocupava en la seva totalitat.
El seu recinte murat era de planta quadrangular, i el llenç que es conserva millor és el de ponent.
En l'angle sud-oest s'alça una torre cilíndrica, lleugerament atalussada a la seva base.
Es conserva en uns deu metres d'altura.
El seu mur és de gran amplada.
A l'interior hi podem veure una volta semiesfèrica de petites pedres que formen filades circulars concèntriques.
En el parament s'observa que la torre ha estat objecte d'algunes reformes.
Més ben conservat és l'aparell del llenç de muralla de ponent que s'afegeix a la torre.
És de còdols escapçats de manera que tendeixen a formar filades seguides, hi han espitlleres rectangulars i, a la part superior, restes dels merlets.
En el tram de llevant del recinte els murs són gairebé del tot enderrocats, només alguns fragments sobresurten molt poc del sòl.
Els valls, força ben conservats, assenyalen el traçat de la fortificació.
La capella del castell de Navata ocupava l'angle nord-oest del recinte.
Es tracta d'una petita construcció de planta rectangular, emplaçada en la base d'una torre angular de la muralla.
Es troba en estat ruïnós, però bona part dels seus elements arquitectònics resten dempeus.
Del frontis no en resta pràcticament res, els murs laterals presenten un parament de còdols escapçats molt semblant la del llenç occidental del recinte murat: en canvi tot l'interior es construí amb carreus grans de pedra arenosa perfectament escairats.
La volta és apuntada i seguida, hi ha dues finestres d'un sol biaix.
En el mur de llevant hi ha un ull de bou. En els murs d llevant i de migdia s'obren tres espitlleres rectangulars.
Notícies històriques
Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbetrt prestà homenatge al bisbe Berenguer pel castell i l'església de Navata.
El 1190 el rei Alfons donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i la seva muller Ermessenda.
El 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casa amb Dalmau Rocabertí, fill de Jofre.
Així fou com la baronia de Navata passà a mans de la família vescomtal .
El 1390 les companyies d'armanyaguesos que havien envaït el país, perderen molta gent en l'anomenada "batalla de Navata".
El 1968 Navata era cap d'una batllia que incloïa els llocs d'Ordis, Espinavessa i la Palma; continuava en possessió dels Rocabertí.
Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Alt Empordà : Veure en un mapa més gran.
A L T R E S
Navata.
Navata. Muralles.
