F O T O S
Paisatges:
I T I N E R A R I 
Situació: Al municipi de Montornès del Vallès (Vallès Oriental ) – Barcelona.
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Molt malmès. Pràcticament sols resta en peus la meitat d’una torre. Als voltants de la mateixa hi ha minses restes d’altres edificacions. Lliurament accessible. Immillorables vistes del Vallès.
Altres noms: Castell de Sant Miquel (Diputació de Barcelona)
Accés - Visitat el 12/04/2008:
Dels diversos itineraris existents, el que proposem, és el següent:
Dins de Montornès hem seguit el carrer Sant Sadurní fins al final, on ens trobem amb l’avinguda de la Mare de Déu del Carme que ens creua transversalment. Travessem aquesta avinguda i al davant mateix hi arrenca una carretera sense asfaltar, per on seguirem, indicada amb un cartell de senderisme: antiga via de comunicació amb Martorelles (41 32 18 02 16 00). Ara continuarem sempre recte i amunt, i durant aquest recorregut, ens trobarem alguns trencalls a mà esquerra:
Primer. Accedeix a unes terres de conreu. L’obviem.
Segon: Camí asfaltat, també l’obviem
Tercer: Tancat amb una cadena, l’obviem
Quart: També tancat amb una cadena. Aquest és el bo. Aparquem aquí mateix ( 41 31 45 02 15 43. Distància des del començament de la pista: 1,2 km. aprox.) i prosseguirem el recorregut a peu. ( Si ens passéssim, a molt poca distància trobaríem una cruïlla de camins – quatre per ser exactes, tres barrat el pas per una cadena – que ens indicarien que hauríem de retornar una mica avall, sobre els nostres passos, per agafar l’indicat, que ara és el primer a la dreta).
El camí por on ens desplaçarem és una pista de muntanya, sense asfaltar, molt ample, no hi ha pèrdua possible. Durant aquest recorregut hi ha trossos del camí força costeruts. Hem obviat una drecera que hi ha en una corba de 360º.
Hi ha una bifurcació que baixa, es veu molt a la vora una antena de telefonia de considerables dimensions: obviar-la. Nosaltres seguirem per la bifurcació de la dreta ( 41 31 46 02 16 27), que puja, i al cap de poca estona arribarem a un lloc on hi ha una petita antena instal·lada sobre una caseta (41 31 36 02 16 26). Davant mateix, hi neix un petit corriol que enfilant-se per la vessant de la muntanya, ens durà aviat a les restes del castell. L’ascensió per aquest darrer tram és dura. És un camí que, en algun punt, pot representar alguna dificultat per a gent poc acostumada a anar per la muntanya.
Temps total d’ascensió, a peu, des del lloc on hem deixat el cotxe: 50 minuts.
Localització: N 41 31 39.23 E 02 16 19.62 - Altitud: 435 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
Al cim d'un turó es conserven les restes d'una torre i d'un recinte que l'envolta. De la torre només es conserva el sector septentrional; a 3,80 metres hi havia una falsa cúpula però la torre era molt més alta. El parament és de pedres poc treballades, unides amb morter de calç de mala qualitat.
A uns metres de la torre hi ha una paret d'uns 90 centímetres de gruix. A uns 25 metres de la torre, cap al nord, hi ha les restes d'altre construcció, potser de planta rectangular amb un mur de tancament corb a l'extrem oest. Hi ha també altres restes de murs pels voltants.
Notícies històriques
Les primeres noticies del castell son del 1018, quan Bernat Ramon el deixà a la seva filla Estefania. El llinatge dels Montornès apareix per primera vegada l'any 1157 en un testament sacramental jurat per Pere de Montornès, en el qual llegà el castell amb tots els feus i honors al seu germà Guillem. A finals del segle XII, el llinatge dels Montornès s'havia emparentat amb la família Santa Coloma.
En els següents segles el castell passà per diverses mans fins que l'any 1437 es troba com a propietari a Galceran Armengol. El 1448 es va veure afectat per un terratrèmol. A partir del segle XVII foren els seus senyors els Taverner, després comtes de Darnius.”
- De la pàgina web de l’Ajuntament de Montornès, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior.
Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural.
Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel.”
- Més coses: De la pàgina web Castell de Montornès –Wikipedia, ens complau extreure el següent fragment de informació, que qüestiona la pertinència d’aquesta edificació al municipi de Montornès del Vallès (Novembre 2012):
“ El castell de Montornès o de Sant Miquel es una fortificació medieval que hi ha a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès del Vallès, al cim d'un turó; (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès).”
Quedi aquest text com a constància d’aquesta diferència de criteris.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Paisatges del Vallès Oriental
- Turisme:
- Consorci de turisme del Vallès Oriental
- Turisme prop de Barcelona – Vallès Oriental
- Curiositats:
- Més dades:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Mostra Vallès Oriental en un mapa més gran
