F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al municipi del Figaró – Vallès Oriental (Barcelona).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Malmès. Bones vistes als voltants.
Altres noms: Castell dels Moros, del Prat o de la Rovira - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitat el 29/04/2008:
Procedents de Barcelona i circulant per la carretera C-17 en sentit nord, direcció Vic, prenem la sortida que mena al Figaró. Aquesta sortida està just després del túnel del mateix nom.
Entrem a aquesta població i creuem pel pont quer sobrevola la C-17, dirigint-nos cap a l’estació de Renfe. A l’altra banda del pont, girem a l’esquerra. Continuem per una estreteta carretera, la BV-1489 uns 4 km., endinsant-nos a les muntanyes fins arribar als terrenys del “Club de tennis Montmany” (41 42 56 02 14 54).
Envoltem aquestes instal·lacions per la dreta i veurem un camí de terra per on hem de continuar. Podem aparcar el cotxe aquí mateix o bé continuar, si disposem d’un vehicle 4x4.
Al cap de ben pocs metres prenem una desviació a l’esquerra (41 42 56 02 15 06) fins que al cap d’una estona continuem per una desviació a la dreta (41 43 04 02 15 03), amb bastant de pendent.
El Castell ja és visible a la llunyania.
El recorregut a peu ha durat una mitja hora més o menys, tot xino xano, encara que hi ha llocs bastant costeruts.
Però quan ja estàvem a tocar de l’edificació, ens hem quedat sorpresos perquè hi havia una “barricada” al bell mig de la pista de muntanya que fins ara seguíem. A banda i banda d’aquesta barricada continuava un filat que impedia totalment l’accés al castell, ja que es veia tot rodejat per aquest filat, i fins i tot, la possibilitat de continuar per la pista.
Donat que no tenim un esperit transgressor, a més de que podríem prendre mal si intentàvem saltar-la, vàrem refer el camí fins al punt on havíem deixat el cotxe.
Arribats a aquest lloc, i vist el “fiasco” de l’excursió, vàrem decidir continuar per la pista principal, des del club de Tennis, amunt, a fer una prospecció. Un senyal de tràfic prohibeix el pas a motos i quads, però no indica res sobre cotxes.
Així que ens vàrem enfilar per aquesta pista, i en un vehicle convencional, sorprenentment, vàrem arribar de nou al castell, ara per l’altre costat, després de fer una considerable volta per la muntanya. Aquí ( 41 43 20 02 15 45) hem trobat l’únic cartell - de senderisme, color verd - indicant explícitament el castell: cap a l’esquerra i després, de nou cap a l’esquerra, fins al final.
Però altre cop, ens trobem barrat el pas per la pista, per una altra “barricada” (41 43 21 02 15 03). Un cartell informa de la prohibició de visitar el castell. Si observem l’edificació, ara molt més propera que no pas per l’altra banda, també està cercada pel mateix filat.
Se’ns acosta ara un home, que s’identifica com el propietari dels terrenys. Sol·licitem educadament poder veure i fer unes fotografies al castell, i ens contesta de manera tosca, però a la vegada ferma, contundent, que no ens dona permís per veure’l.
Raó per la que marxem d’aquí, amb el convenciment de que ni nosaltres, ni altres visitants, seran considerades persones grates en aquest lloc.
Castell de Montmany - Detall itinerari - Captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals.
Localització: N 41 43 17.44 E 02 15 0.94 – Altitud: 670 m. (Dades extretes directament de Google Earth).
Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
El castell té planta gairebé quadrada; les parets més ben conservades són la de l'est i la del sud. Hi devia haver un primer nivell i dos pisos superiors. Tant al nivell inferior com al primer pis hi devia haver nombroses espitlleres (se'n compten 12 a la paret sud i 11 a l'est). Al centre hi ha una cambra que potser servia com a cisterna. El mur és fet amb carreus devastats, lleugerament escairats, units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets amb pedres treballades.
Notícies històriques
El castell és documentat com a centre del terme des de 1187. Des de finals del segle XII i durant el XIII tingué com a castlans els Santa Eugènia (senyors del casal de Blancafort de la Garriga). L'alt domini era de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès.
L'any 1357 el rei Pere el Cerimoniós va vendre a Ramón de Centelles tota la jurisdicció d'aquest castell, a carta de gràcia. Des d'aleshores el terme fou propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI a la baronia i després al comtat de Centelles. Hi ha actes de jurisdicció del 1519 i posteriors fetes pels Centelles en termes de Montmany.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Paisatges del Vallès Oriental
- Turisme:
- Consorci de turisme del Vallès Oriental
- Turisme prop de Barcelona – Vallès Oriental
- Curiositats:
- Més dades:
- Castell de Montmany – Wikipedia
- Castell de Montmany – Diputació de Barcelona
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.
