Valoració: 26 vots.

espereu…

F O T O S

D E T A L L S

I T I N E R A R I

Situació: A Barcelona ciutat – Barcelonès.

Època: Segle XVIII. Edificat al mateix indret on havia estat aixecada l'antiga torre del Farrell, una talaia medieval, que a la vegada havia estat construïda sobre l'antic Castell del Port, documentat des de l'any 1022.

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat)

Estat: Ben conservat. Visitable. Aparcament als voltants.

Altres noms:

Accés - Visitat el 06/05/2008:

El localitzarem a la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Accessible per diferents llocs i amb diferents mitjans de transport.

Localització: N 41 21 48 E 02 09 58 - Altitud: 173 m.

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens complau extreure la següent informació - Gener 2020:

" Descripció

L'antic castell de Montjuïc es situava al solar de l'antiga Torre del Farell, destinada a informar amb senyals de la proximitat de naus a la ciutat, que al mateix temps estava a la mateixa ubicació que el Castell del Port, erigit al 1022.

Aquest era en principi una propietat de la família vescomtal de Barcelona, tot i que amb els anys va passar al domini de Berenguer Bernat (1119), Guillem de Torrelles (1265) i Bernat de Sarrià (1329).

Hi ha notícia que, a causa de la pèrdua del seu valor polític i estratègic, el castell es va degradar fins l'estat de ruïna cap al mitjan segle XV.

La torre del Farell, disposant de vigilància pròpia i mantinguda pel Consell de Cent, va ser un punt significatiu de la resistència contra Barcelona per part de Joan II al 1472.

Al 1640, amb motiu de la guerra dels Segadors, es va construir una nova fortificació.

En trenta dies es va aixecar un fortí provisional de terra, amb revestiment de pedra i fang, amb forma de quadrilàter i amb quatre petits bastions adossats als angles.

Des d'aquest punt, el 26 de gener de 1641, durant la guerra dels Segadors, les forces catalano-franceses rebutjaren l'exèrcit de Felip IV, dirigit pel Marquès dels Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc.

Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat.

Les obres que van convertir el fortí en un castell daten de 1694.

La nova estructura ocupava tota la part planera del cim, quedant l'antiga fortificació com a un reducte intern.

Formaven el castell tres baluarts orientats cap a terra, i una línia de dents de serra mirant a mar.

A la Guerra de Successió, Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i hi morí amb 800 soldats.

La caiguda del castell a mans de Peterborough el 17 de setembre de 1705 fou un factor decisiu per acostar a la població a la causa del l'Arxiduc.

Recuperat el 25 d'abril de 1706 per Felip V, el va perdre el següent 12 de maig, no tornant a les seves mans fins al 12 de setembre de 1714, quan d'acord amb l'article cinquè de les capitulacions que el mateix dia va proposar la Ciutat al Duc de Berwik, fou lliurat a les tropes borbóniques.

El 1751 l'enginyer militar Juan Martín Cermeño va fer derruir l'antic fortí de 1640, i va acabar de donar forma al conjunt de les fortificacions, modificant les existents o construint de noves, dotant-lo de serveis i cisternes d'aigua potable, ajustant-se als sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban.

A finals de març de 1779 es van acabar els desmuntatges i la formació de glacis, les places d'armes del camí cobert, totes les explanades de bateries i el terrat del pavelló d'oficials.

S'havia fet un segon pis de fusta als dormitoris per instal·lar en ells el doble d'homes (Es comptaven armaris, armers, cuines i fornets per a 3000 places).

L'agost de 1799 va quedar finalitzada l'obra, prenent l'aspecte que s'ha mantingut només amb algunes variacions fins a l'actualitat, i equipant el conjunt amb un conjunt de 120 peces d'artilleria.

Al febrer de 1808 un cos de tropes imperials sota comandament del Coronel Floresti va ocupar el castell, amb l'oposició del Brigadier Alvarez de Castro.

L'ordre de la Cort de rebre benèvolament les tropes de Napoleó va comportar la cessió de l'autoritat del castell.

El 1842, durant la regència d'Espartero, la ciutat de Barcelona fou bombardejada des del castell com a resposta a l'aixecament revolucionari, patint un nou bombardeig l'any següent ordenat pel General Prim.

Durant la segona meitat del segle XIX l'activitat al castell es va reduir a la d'una guarnició en temps de pau, instal·lant-se el telègraf al 1850 i el telèfon al 1879.

El castell es va mantenir coma presó militar fins al 1960 quan l'estat el cedí de nou a la ciutat de Barcelona.

Hom hi ha instal·lat un museu militar.

A l'any 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva entorn al fossar, on es va documentar part d'un baluard del Castell de Montjuïc.

També ha permès documentar una sèrie d'elements estructurals corresponents al seu sistema defensiu fins ara no coneguts, com el sistema de contraforts interns de la muralla i les dimensions reals del parament exterior.

Igualment s'ha revelat l'existència de construccions ja desaparegudes, com la fonamentació 1010, de la que només es podia tenir notícia a través de la documentació.

Tots aquests elements es situarien dins el marc de les reformes efectuades al castell a mitjans del segle XVIII per l'enginyer Juan Martín Cermeño.

La intervenció arqueològica efectuada el setembre del 2011 va posar al descobert dues habitacions subterrànies entre la muralla del baluard i les banquetes, just sota el talús.

També es va trobar el nivell de pavimentació original que és el mateix que s'observa en superfície.

Per últim es va documentar una sèrie de reformes al passadís d'accés a la garita i a la zona de l'adarve que daten dels segles XIX i XX.

Durant l'any 2012 es va realitzar una intervenció arqueològica derivada del projecte de construcció d'un Centre d'instal·lacions soterrat.

En aquesta intervenció es van documentar elements associables al procés de construcció de l'hornabec a mitjan segle XVIII.

No s'han localitzat elements anteriors al període modern.

Per altra banda, també s'ha localitzat el camí cobert de l'antic fortí, els barracons d'allotjament de tropa del segle XIX, i ja al segle XX la transformació d'aquest mateix espai en parc públic.

A finals de l'any 2012 es va portar a terme una intervenció de restauració i consolidació de la porta d'accés al castell.

Més informació extreta d'una altra pàgina web de la Generalitat de Catalunya

Descripció

L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640.

Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban.

La fortalesa adopta una disposició estrellada.

Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossar.

El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat.

Les estances són cobertes amb volta de mig punt.

El castell, a 192 m d'altura, va servir de lloc d'emplaçament de dues torres de telegrafia òptica, una de civil i una altra de militar.

Algun autor (Prat, 2004) situa la torre militar sobre la torre quadrada de guaita del castell, que conserva el pal vertical i els travessers d'aquest sistema de comunicació.

La torre civil es trobaria en algun lloc de la muralla tot i que no hi ha cap document ni vestigi que indiqui el seu emplaçament concret.

La torre civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat), a 6,6 km de distància en línia recta i amb la torre posterior de Montgat (desapareguda) a una distància de 14,5 km.

La torre posterior a la de Montgat desapareguda era la torre de Vilassar (Vilassar de Mar), a 10,5 km.

La línia militar de Barcelona Lleida començava aquí el seu origen i tenia com a torre posterior la de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat), situada a 6,6 km en línia recta.

Notícies històriques

Fortalesa sobre el solar de l'antiga torre del Farell (1472) i abans dels Castell del Port (1022).

En el castell de Montjuïc, a 192 m d'altura, hi havia instal·lat el principal sistema de torres de telegrafia òptica de Catalunya on confluïen quatre línies: la general o civil i tres de militars.

Per una banda, hi havia l'última torre de la línia civil principal de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona.

Aquesta línia civil va entrar en funcionament el 1849.

A partir d'aquí la línia continuava amb el ramal la Jonquera-Barcelona i tenia una altra numeració que començava a la Jonquera per la segona centena.

Aquest ramal de la línia civil es va posar en marxa a partir de 1850.

Per l'altra banda, durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849) es van instal·lar les línies militars de Barcelona a Lleida, de Barcelona a Girona i de Barcelona a Vic.

La línia militar de Barcelona a Lleida tancava en horitzontal i per la meitat Catalunya.