F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Dins de Montfalcó Murallat, entitat de població del municipi de Les Oluges, de la comarca de la Segarra (Lleida).
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).
Estat: Bon estat. Lliurament accessible. Magnífic exemple de vila closa medieval.
Abans d’entrar al poble, a l’esquerra hi ha senyalitzada una zona d’aparcament – sense asfaltar. Una mica més amunt, davant de la porta d’entrada també es pot aparcar, però acostuma a haver-hi una mica d’enrenou, doncs com sempre, tothom vol aparcar al davant.
Dins el poble NO es pot circular amb vehicles.
S’accedeix a la vila per una única porta d’entrada, doble i en forma d’angle recte. Suposem que l’antiga plaça d’armes del castell, és l’actual plaça central, porxada.
Si passegem pels vells carrerons del poblat, trobarem passadissos coberts i l’antic forn de pa comunal.
Un restaurant i tres allotjaments rurals independents, donen vida al llogaret. Però volem fer constar que NO hem estat en cap d’aquests establiments. La informació que facilitem aquí, és simplement això: Informació, però sense cap compromís.
Altres noms:
Accés - Visitat el 02/12/2006:
Fàcilment accessible des de la carretera C-25 i/o l’autovia A-2.
Localització: N 41 41 19.36 E 01 20 22.94 – Altitud: 601 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
Montfalcó Murallat està aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.
Forma un recinte clos i murat i es tracta d'un excepcional exemple de vila closa que conserva en bon estat el mur perimetral al qual s'adossaren interiorment les cases.
La muralla només es pot apreciar des de fora, està formada per carreus rectangulars units amb morter alternats per altres carreus de mida gairebé quadrada.
Al llarg dels anys s'hi ha realitzat diferents obertures per a adequar la fortificació a les noves necessitats de les cases que s'hi adossaren posteriorment.
Està construïda sobre el basament calcari natural del tossal amb una alçada que supera els 8 metres i una amplada de més de 2 metres, amb un perfil corbat.
El portal d’accés a la vila closa, està format per una doble porta d'arcs de mig punt adovellats. La més interior, que es troba al mateix mur, és emmarcada per dos talussos que reforcen la paret i donen a un pati quadrangular.
L'antic castell presenta una planta allargada, que s'adapta al cim del turó. Els costats més llargs són el nord i el sud, lleugerament convergents cap a l'est, on es tanquen contra l'absis de l'església.
Amb el pas dels segles, el castell va perdre la seva condició i albergà unes quantes cases. Pel que fa al seu traçat urbà, es basa d'una plaça central, amb cisterna i amb un carrer principal que la rodeja, a partir del que surten petits carreronets amb un esquema força laberíntic i normalment sense sortida, en un dels quals s'hi troba l'antic forn.
Els habitatges situats al voltant de la plaça tenen un esquema força regular, sobretot els que estan situats als porxos, en canvi els habitatges dels carrers secundaris varien considerablement uns als altres.
Notícies històriques
El Castell de Montfalcó, que donà origen a la vila - fou bastit possiblement vers el segle XI quan el comte de Berga repoblà la zona propera al Sió, integrant-la al comtat de Cerdanya. Els primers documents referents a Montfalcó daten de 1043.
Probablement Montfalcó va estar en un principi sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya, que l'infeudaren a diversos nobles. Per un document de 1079 se sap que en aquests moments era senyor de la vila i el castell Ramon Miró, i el 1095 consta que era de Dalmau Bernat, segurament vescomte de Berguedà. El 1135 Guillem de Berguedà prestà homenatge a Ramon Berenguer IV pel castell. De l'any 1157 hi ha notícia del Castell de Montfalcó pel testament de Berenguer d'Altés. Al 1172 serà propietat de Ramon de Cervera. L'any 1179 apareix esmentat en el testament de Ramon de la Guàrdia, tot i que se sap que encara era propietat dels Cervera. Pel testament de Ramon de Cervera sabem que el 1182 el "castrum Monfalcon" era assignat a "Guillelmo filio meo" Per casament, el 1234 el castell passà a ser propietat de Ramon Folc VIII de Cardona, integrant-se així al vescomtat i més tard comtat i ducat de Cardona, formant part de la batllia de Torà. Aquesta situació es donà fins a la desamortització del segle XIX.”
- Cal documentar també l’existència de l’església de Sant Pere de Montfalcó Murallat (Romànica – Segle XII segons Patrimoni.Gencat), emplaçada on antigament hi havia hagut una torre rodona de defensa.
De la pàgina web Pat.mapa, i referida a aquesta església de Sant Pere, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2012):
“ Descripció
L'església de sant Pere és a l'extrem de llevant de la vila closa de Montfalcó Murallat. És un edifici molt transformat, i es fa difícil destriar els elements originals.
La seva estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. La nau es troba desfigurada per l'obertura de capelles i altars als seus murs laterals, i l'absis és tancat per un envà que el converteix en sagristia.
Als peus del temple hi ha un cor elevat. La porta s'obra a la façana de ponent, totalment envoltada pels edificis de la trama urbana del poble, que també amaguen les altres façanes de l'edifici, llevat de la façana absidial, que s'integra en el conjunt del perímetre murat de Montfalcó.
La porta principal està realitzada amb arc de mig punt adovellat amb imposta i guardapols decorats amb motius geomètrics molt rudimentaris. Està totalment mancada d'ornamentació, amb l'aparell de petits carreus allargassats de pedra calcària de la zona.
El campanar, posterior a la construcció de l'església, i utilitzat en un primer moment com a torre de defensa, és de planta quadrada, amb les cantonades en forma de xamfrà en el cos alt i acabat en una terrassa amb balustrada.
Notícies històriques
Hi ha poques referències d'època medieval referents a la parròquia de Sant Pere. És possible que fos fundada poc després de la conquesta de Montfalcó per Bernat, comte de Berga a mitjans del segle XI, quan aquest fundà o amplià el castell de Montfalcó.
L'església formà part del bisbat d'Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI. La primera referència al temple del castell es troba a l'inventari dels béns de Guillem Ramon, comte de Cerdanya, a Montfalcó d'Oluja vers els anys 1068-95.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
- Turisme:
- Consell Comarcal de la Segarra
- Turisme Segarra
- Ara Lleida
- Descobreix Catalunya
- Llibres:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Segarra : Veure en un mapa més gran.
