F O T O S

Any 2005

Any 2006

Any 2012

$A l\'esquerra de la fotografia, el castell de l\'Aranyó. A la dreta, el castell de Montcortès$

$Castell de Montcortès. A la dreta de la fotografia l\'església de Santa Anna de Montcortès.$

Detalls

I T I N E R A R I

Situació: A Montcortès de Segarra, nucli de població del municipi dels Plans de Sió (La Segarra) - Lleida

Època: Segle XV - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Malmès. Deshabitat. Visita exterior lliure. Podrem aparcar el cotxe davant mateix.

Altres noms:

Accés - Visitat el 01/10/2005 – 16/10/2005 – 17/08/2006 – 27/08/2006 - 22/04/2009 i 24/12/2012:

Procedents de Barcelona i circulant per l'autovia A-2 en sentit Lleida, prendrem la sortida del PK 517, i continuarem circulant per la carretera L-303 en sentit Agramunt. Entre els PK 5 i 6 d'aquesta carretera, prendrem un trencall a mà dreta, per entrar a aquest llogaret.

L'edificació és visible amb antelació.

Al davant hi ha l'església del castell de Montcortès.

Localització: N 41 42 23.9 E 01 13 47.7 - Altitud: 488 m.

Altres: De la pàgina web de Patmapa.cat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2013):

" Descripció:

El trobem situat aïlladament a la part més alta del nucli, sobre una gran senglera i davant una petita capella, a la part baixa del qual es troben les cases que posteriorment conformaren el poble.

De planta rectangular, es poden distingir tres cossos ben diferenciats, el cos central utilitzat com a habitatge, les dues torres situades paral·lelament a l'esquerra de l'edifici, amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles.

Des de la façana principal es pot distingir la planta baixa amb la portalada d'accés d'arc de mig punt adovellat, i petites obertures en forma d'espitlleres, segurament utilitzada per finalitats agrícoles.

Per damunt d'aquesta, s'alcen tres plantes superiors, la primera presenta finestres de mitjanes dimensions i amb poc treball decoratiu, és a la segona on segurament estava situada la planta noble, ja que presenta tres finestres de grans dimensions amb motllures i brancals decorats; finalment a la tercera planta o golfes, hi trobem una sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de tres matacans.

Les dues torres situades a l'esquerra, queden separades entre elles pel mateix cos de l'edifici central, al qual s'hi pot observar una finestra de les mateixes característiques que les situades a la planta noble de la façana principal. Les torres presenten petites obertures en forma d'espitlleres i a la part superior tornem a trobar la sèrie d'obertures en arc rebaixat de petites dimensions juntament amb les restes de diferents matacans que ressalten el seu ús defensiu.

Tot el perímetre de l'edifici presenta un gruixut ràfec de maó d'influència morisca com a element de decoració. El cos situat a la dreta de l'edifici, presenta una obertura per accedir al seu interior formada per un arc rebaixat adovellat, amb volta de canó al seu interior.

Notícies històriques

La primera referència d'aquest castell el trobem al 1095 quan el deixà en testament al seu fill el cavaller Guillem Isarn de Trevics.

L'any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d'Anglesola o més endavant passa a mans dels Sacirera els quals van fer construir l'edifici que veiem avui dia. La data del contracte de la construcció és de 1493, i es conserva la capitulació de l'obra que Joan Sacirera pactà amb el mestre Joan Barrufet. Després del domini de Sacirera es feren amb la propietat els Marc; d'aquest llinatge fou un membre destacat Pere Ausiàs Marc i d'Oluja (segles XVI-XVII), jurista i poeta, senyor del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda. El fill d'aquest, Baltasar Ausiàs Marc i d'Alturub (o d'Alta-Riba segons les fonts), també jurista i poeta va esposar Anna M. de Moixó; a la seva mort, sense descendència, el castell va passar al llinatge de la seva dona als quals encara pertany."

Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web del Consell Comarcal de la Segarra, la següent informació (Febrer 2013):

" El primitiu castell de Montcortès està ja documentat al segle XI, en el testament del cavaller Guillem Isarn de Trevics.

Com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància.

L’obra del nou castell va donar com a resultat una magnífica fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones, amb una gran portalada adovellada de mig punt a l’est, finestrals de tipus renaixentista i una galeria d'arcs del mestre Joan Barrufet.

La grandiositat del conjunt contrasta amb la senzillesa del petit nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines: