F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: A la vora de Santa Margarida de Palautordera, nucli de població del municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) – Barcelona.
Època: Segle XI - (Patrimoni.Gencat).
Protecció: BCIN
Estat: Malmès. Lliurament accessible. Restes de força entitat. Dona la sensació d’haver estat una gran edificació, protegida per una part de muralla suspesa sobre un alt espadat natural.
La torre subsistent i un pany de muralla presenten una forma de construcció atalussada que dona sensació de “potència” a l’edificació.
Hi ha un cartell a l’entrada que indica que s’hi han fet treballs de restauració del conjunt, sense especificar si ja han finalitzat o no.
Altres noms:
Accés - Visitat el 15/04/2008:
Arribem a Sant Esteve de Palautordera circulant per la carretera BV-5301 en sentit nord. Travessem aquesta localitat i tot seguit entrem a Santa Margarida de Palautordera. Quasi a la sortida d’aquesta població (A tocar del PK 7 d’aquesta carretera), hi ha un trencall a la dreta (41 42 59.19 02 25 33.10) que accedeix al Camí de Can Marc, per on continuarem.
Al començament d’aquest vial, a l’esquerra hi ha l’ermita de Santa Margarida (Segle XVIII).
En un curt recorregut d’uns 400 m., arribem a la hípica “Can Marc”, i aparquem el cotxe a l’esquerra (41 43 10 02 25 44),
en un petit replà, abans de que el camí, que encara continua, baixi cap a una riera.
Desprès de travessar-la (avui baixava aigua i ens ha calgut mullar-nos una mica els peus per passar-la. Caldrà tenir-ho en conte en altres ocasions), a l’altra banda hi ha dos camins.
Caldrà continuar pel de la dreta fins trobar una cruïlla de tres camins. Ara continuarem per l’esquerra. Ben aviat s’acaba aquest corriol i llavors seguim un sender que s’endinsa en el bosc a mà dreta. Després d’uns minuts de pujada trobem un pla d’eucaliptus i a l’esquerra un camí que mena al castell.
En aquesta darrera part del recorregut trobarem varis cartells que ens guien sense cap dificultat fins l’edificació.
Localització: N 41 4321.37 E 02 25 56.39 - Altitud: 326 m.
Altres:
- De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):
“ Descripció
En un moment inicial es va construir una torre circular, i una sala adjunta; en queden restes de la torre rodona d'angle (amb una alçada de 3'5 metres) i importants restes de murs (arriben als dos metres d'alçada).
Les pedres són irregulars, amb restes d'"opus spicatum". Hi ha també un clos de planta quadrada, del que se'n conserven murs al nord i a l'oest. Entre ells, s'aixeca una torre amb diverses obertures en arc rebaixat. A prop hi ha encara restes d'un mur força alt amb espitlleres i merlets, possiblement l'entrada principal del castell.
Notícies històriques
La construcció del castell data dels segles XI o XII, tot i que es feu sobre un bastiment anterior. Vers el segle XIV es transformà el castell en palau. El 1508 es restaurà la capella dedicada a Santa Margarida. El 1739 el vicari general concedí la llicència per a poder transportar la capella del castell, gairebé en runes, fins al camp anomenat de la Parellada. El llinatge dels Montseny tingué aquesta baronia des de mitjan segle XI, com a feudataris de la comanda hospitalera de Sant Celoni. Entre 1230 i 1263 s'hi establí Guillem de Sesagudes, que es canvià el cognom pel de Montclús. Al 1275 fou traspassat a Ramon de Cabrera.
El 1403 finalitzà la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús devers l'orde de l'Hospital de Sant Celoni, ja que Bernardí de Cabrera adquirí la senyoria major de l'esmentat feu dels hospitalers. A mitjans del segle XV el castell de Montclús era encara dels vescomtes de Cabrera.
L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica per tal de recuperar i condicionar l'estructura arquitectònica i aprofundir en el seu coneixement. El projecte de recuperació va néixer l'any 1996 i es definí un Pla d'actuacions arqueològiques i de restauració que ha comportat successives campanyes d'intervencions arqueològiques.”
- Curiositats: Fotografies d'un lloc, si més no, "curiós". Es tracta de l'entrada a un túnel cec, situada en un nivell inferior al del castell, i no gaire lluny d'ell. (A la darrera fotografia, fixeu-vos en el treball de la volta).
No sembla ser un pou. Tampoc una nevera. Per ser l'entrada "secreta" no sembla ser gaire secreta i a més, està molt a la vora del castell.
En fi, és una d'aquelles troballes que "exciten" la imaginació, i converteixen en una bonica "aventura" la descoberta d'aquestes construccions medievals.
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.
- Relativament a la vora hi ha el Castell de Fluvià
Altres pàgines:
- Paisatges del Vallès Oriental
- Turisme:
- Consorci de turisme del Vallès Oriental
- Turisme prop de Barcelona – Vallès Oriental
- + Curiositats:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Vallès Oriental : Veure en un mapa més gran.
